Divendres al bar Ca la Pili de Prats de Lluçanès era com un dia normal. Veïns i veïnes i també visitants hi feien cafès amb llet i més cap al migdia alguna cervesa. Dos dies abans, però, dimecres, el volum de la música es va apujar i s’hi va fer una celebració improvisada. Celebraven que el Lluçanès es convertia finalment en la 43a comarca de Catalunya. Així ho va aprovar el Parlament amb 80 vots a favor –ERC, Junts, En Comú Podem i la CUP– i 49 en contra –PSC, PP, Vox i Cs.
Més enllà de l’alegria que es va poder respirar al mateix hemicicle amb una nodrida representació del territori, aquesta il·lusió també es pot palpar al carrer. De fet, és un dels temes de què es parla aquests dies als bars i comerços. Amparo Oviedo, de Prats de Lluçanès, va ser una de les veïnes que des del balcó es va afegir a la celebració de la terrassa del bar Ca la Pili dimecres passat. “Estic molt contenta, feia molt de temps que s’estava demanant”, subratllava.
En aquest mateix sentit s’expressaven Marià Font, de Lluçà, destacant que “és una cosa que feia molts anys que s’està lluitant”, o Goyo Fontán, explicant que “ja tocava perquè s’han fet moltes reivindicacions”. No els falta raó, el Lluçanès ha esdevingut comarca després de dècades de reivindicació i al cap de vuit anys de la celebració de la consulta el 2015.
Més enllà de les persistents demandes, alguns dels veïns de la zona consideren que els serà positiu. “Pot portar molts beneficis ser comarca”, deia Àngels Franquesa, mentre que Josep Boix subratllava que serà “un bé per al Lluçanès i sobretot per a Prats”, que en serà la capital. Per la seva banda, Josep Gomis hi afegia que “sempre depeníem de Vic i ara podrem dependre de nosaltres mateixos”.
Aquesta alegria, però, també té alguns matisos. Així ho expressava Núria Vila: “Soc i em sento del Lluçanès, per tant estic contenta que s’hagi creat la comarca, però d’entrada tinc la sensació que tenim mig Lluçanès”. Vila es referia al fet que la comarca ha nascut amb 9 dels 13 municipis que conformen el territori històric. En formen part Alpens, Lluçà, Perafita, Sant Martí d’Albars, Prats de Lluçanès, Olost, Sobremunt, Oristà i, en principi, Sant Feliu Sasserra. No hi són Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau i Santa Maria de Merlès. Tot i això, alguns confien que aquests pobles –on va sortir el “no” a la consulta del 2015– s’hi acabin sumant.
El Lluçanès naixerà a través d’una mancomunitat que es preveu que es constitueixi aquest estiu. Aquest serà l’òrgan de gestió durant els primers quatre anys. A partir del 2027, es crearà el nou consell comarcal a partir de les eleccions municipals. Des de dimecres, però, el Lluçanès ja és comarca.
