La contaminació atmosfèrica durant l’embaràs s’associa amb una maduració cerebral més lenta en els nadons, segons conclou un estudi d’investigadors de l’Hospital del Mar, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i de l’àrea d’Epidemiologia i Salut Pública CIBER. En el treball, s’ha analitzat el primer mes de vida del desenvolupament cerebral dels nadons. La mielinització és un procés clau en la maduració del cervell, en què la mielina recobreix les connexions neuronals i les fa eficients per a la transmissió d’informació. Els nadons de mares exposades a nivells més alts de partícules fines en suspensió durant l’embaràs mostren una mielinització més lenta en aquesta etapa primerenca de la vida.
La contaminació analitzada inclou partícules molt petites, unes trenta vegades més primes que un cabell humà, i que estan formades per elements nocius derivats del procés de combustió i compostos orgànics tòxics, però també per elements essencials per al desenvolupament cerebral, com el ferro, el coure o el zinc. Per això, encara cal investigar com afecta cadascun d’aquests components al desenvolupament del cervell dels nadons.
Per portar a terme l’estudi, es van reclutar dones embarassades en seguiment als hospitals Clínic, Sant Pau i Sant Joan de Déu. Es van monitorar els nivells de contaminants atmosfèrics als quals estaven exposades durant la gestió i, després del part, es van seleccionar 132 nadons. A aquest se’ls va fer una ressonància magnètica abans de complir el primer mes de vida, per observar el grau de maduració cerebral segons els seus nivells de mielinització.
Els resultats mostren una correlació clara entre una major exposició materna a PM2.5 durant l’embaràs i una menor mielinització en el cervell dels nadons. L’investigador de la Unitat de Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l’Hospital del Mar i de l’Institut de Recerca del mateix centre Gerard Martínez-Vilavella apunta que cal continuar controlant la contaminació i estudiar com aquest alentiment pot influir en el desenvolupament posterior del cervell dels infants.
El treball indica també que aquest efecte respon a la combinació dels diferents elements que formen les PM2,5, sense que se’n pugui identificar un d’únic com a responsable.
El cap de la Unitat de Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l’Hospital del Mar, el doctor Jesús Pujol, afirma que en la primera etapa de la vida, els canvis en el cervell són grans i complexos i afegeix que tant l’alentiment excessiu com l’acceleració de la maduració cerebral poden ser perjudicials per a l’infant. “Però queda per determinar si l’efecte observat és necessàriament nociu”, puntualitza. En aquest sentit, considera que l’estudi obre un camp de recerca de gran interès per establir quina és la velocitat òptima de maduració cerebral durant l’embaràs i fins a quin punt la mare i la placenta actuen com a filtres efectius per protegir i optimitzar aquest procés.
Per últim, l’investigador d’ISGlobal Jordi Sunyer afirma que les troballes en aquests nadons nascuts a Barcelona després de la primera fase de la zona de baixes emissions alerten que “cal fer més passes endavant per assolir els nous criteris de qualitat de l’aire”.
