En terme de Tona, encaixonat entre el polígon de les Goules i la carretera C-17, hi emergeix un petit canyissar, testimoni d’una antiga zona inundable, que ha esdevingut un hàbitat natural singular de gran valor ecològic i fins ara gairebé desconegut. Ha contribuït a visibilitzar-lo Genís Cunill, a través del seu treball de recerca a l’institut Jaume Callís de Vic, mereixedor aquest curs passat del Premi Balmaña i candidat al Premi Fundació Caixa d’Enginyers de la UVic.
El treball fa una crida a la preservació d’aquest entorn, amenaçat pel futur creixement del mateix polígon, i compta amb el suport del Grup de Naturalistes d’Osona.
A Genís Cunill, de 18 anys, se li va despertar l’interès per l’ornitologia des de ben petit; i s’ha fet un tip d’anar amunt i avall per veure i escoltar ocells. Per això, li va ser fàcil escollir el tema del seu treball de recerca de segon de Batxillerat. Aconsellat per “alguns bons coneixedors de la fauna i patrimoni natural de la comarca”, va decidir centrar-lo a l’entorn d’aquest canyissar de Tona, un indret “únic i insòlit” a la comarca, “on puntualment s’hi havien vist espècies d’aus molt interessants a escala local en migració”.
Durant un any i mig –un total de 86 setmanes– va protagonitzar un exhaustiu treball de camp, emprant diferents tècniques de mostreig, per analitzar la “comunitat biòtica” de l’indret, d’unes dues hectàrees de superfície, o la mateixa qualitat del canyís.
En aquest temps hi va detectar fins a 147 espècies, majoritàriament aus, algunes de les quals “d’elevat interès comarcal”. Ha resultat especialment destacable la presència de la musaranya d’aigua mediterrània, “una espècie d’interès especial a escala estatal i relativament poc comuna en aquests ambients”. En aquest sentit, Cunill manté una col·laboració amb el projecte Semice, de monitoratge de micromamífers, que coordina el Museu de Ciències Naturals de Granollers.
Al canyissar s’hi han detectat altres espècies protegides com la mostela, el donzell mercurial o l’agró roig. “També hi nidifica anualment la cuereta groga, en un dels únics punts de nidificació en tota la Catalunya Central”. Cunill confia que els resultats del treball siguin la “garantia” per a la conservació de l’espai, que queda afectat de ple per la futura ampliació del sector industrial de les Goules, segons preveu l’actual POUM aprovat l’any 2011.
Cunill compta amb el suport del Grup de Naturalistes d’Osona i conjuntament ja van exposar els resultats del treball a l’Ajuntament el desembre passat. Des del mateix consistori van traslladar el cas a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, que en un primer informe no vinculant ha fet saber que la zona “hauria de ser conservada”, malgrat que no proposa cap protecció específica.
L’actual POUM no tenia en consideració aquest espai natural perquè, fins ara, “no se’n tenia coneixement, d’aquest canyissar”, ha admès el regidor de Qualitat Ambiental i Urbanisme, Pep Valldeoriola. Ara mateix hi ha un pla parcial en curs que permet l’ampliació del polígon. El cas “és complex” i s’haurà d’abordar a mesura que avanci la tramitació urbanística del sector. Una de les opcions podria ser la de desplaçar el mateix canyissar.
