L’alta sensibilitat no és cap trastorn. Per contra, respon a un tret de la personalitat que caracteritza aquelles persones amb una major empatia, més sensibilitat als sorolls, sobreestimulació i profunditat en el pensament. Un 20% de la població és altament sensible. Tanmateix, la majoria no ho saben, sovint per desconeixement. Elisenda Bolívar, de Ripoll, és ginecòloga especialista en medicina reproductiva, certificada en alta sensibilitat, i també persona altament sensible (PAS). Mitjançant la seva pròpia experiència, ha escrit el llibre ¿Qué me PASa? Guía para entender y aceptar la Alta Sensibilidad, una obra que pretén atorgar visibilitat a la condició i comprendre-la com una manera de ser.
Treballa com a ginecòloga especialista en medicina reproductiva, però també és assessora en alta sensibilitat. Com sorgeix aquest segon vessant?
Soc mare de dues nenes i la meva primera filla és altament sensible. Quan ho vam saber va ser quan jo vaig entrar en el món de l’alta sensibilitat per primer cop. Per a una mare primerenca que no tenia a qui demanar consell va ser un cataclisme i, per aquest motiu, vaig començar a investigar el que era.
Què n’ha après?
Bé, primer que quan descobreixes un fill amb alta sensibilitat habitualment és perquè algú de la família també ho és. Va ser en aquest moment que em vaig adonar que jo també formava part d’aquest grup de la població. Així, en saber que era altament sensible, vaig entendre moltes coses que m’havien passat al llarg de la vida i vaig fer tot un procés per aprendre a deixar de lluitar contra aquest tret de la meva personalitat. Aleshores, vaig decidir certificar-me en alta sensibilitat, amb l’objectiu de poder acompanyar millor els meus pacients, la meva filla i a mi mateixa.
Va ser en aquest moment que va sorgir la idea d’escriure’n un llibre?
Exacte. Va ser terapèutic. En el fons, va venir del fet que, malauradament, en el meu cas no vaig arribar a saber que era PAS fins als gairebé 40 anys. El procés de coneixement personal que se’n va derivar va ser el que em va dur a escriure el llibre, principalment per dos motius. De fet, el mateix llibre ja està dividit en dues parts expressament. Per una banda, ho vaig fer amb la intenció d’explicar què és l’alta sensibilitat a nivell científic, però des d’un vocabulari senzill per arribar a tothom. I per l’altra, per donar eines que puguin ajudar persones que es trobin en la mateixa situació que jo.
Quina és aquesta situació? És a dir, quins efectes té l’alta sensibilitat en el dia a dia de les persones?
La gent que és altament sensible té un sistema nerviós més reactiu i no és capaç de discernir el que és important del que no. Per tant, el seu cervell es cansa abans i han de parar per recuperar l’energia. Cal tenir en compte que aquests moments de repòs són recomanables per a tothom, però les PAS els tenen d’obligat. Això mateix és el que complica la gestió amb el dia a dia, perquè, sovint, creuen que no estan preparades per tolerar l’estrès com la resta de les persones. Jo, per exemple, soc metge de família i vaig deixar-ho per la sobrecàrrega assistencial, perquè no era capaç de tolerar el nivell de demanda tan elevat.
En aquest sentit, quina és la concepció errònia per excel·lència que té la societat sobre les PAS?
Normalment, a molts de nosaltres se’ns ha dit en la nostra infància que érem massa dèbils o que ploràvem massa. Això passa, sobretot i malauradament, amb els homes, perquè la societat tapa la sensibilitat masculina. És una situació que clarament ha de canviar. El que no pot ser és que ens continuem regint per conceptes antics que l’únic que fan és generar homes sensibles que estan intentant amagar la seva sensibilitat. Per erradicar aquestes concepcions, primer cal que l’entorn entengui i respecti que aquestes persones responen de manera més emocional al que està passant al seu voltant, i que això tampoc és dolent.
Quins avantatges hi ha?
S’hi ha de saber donar la volta. És veritat que les persones amb alta sensibilitat tenen més desafiaments. Tanmateix, també existeixen punts forts, com la capacitat de connectar emocionalment amb les altres persones o gaudir més de l’entorn. Són qualitats realment favorables i que sovint no som capaços de valorar.
I pel que fa a la concepció de qui és altament sensible?
En aquest sentit, cal tenir en compte que no tothom que és una persona PAS ho sap. Això succeeix així, perquè hi ha casos en què, si es rep una bona educació emocional, l’alta sensibilitat passa a tenir una afectació molt menor o nul·la en el dia a dia. L’altra qüestió és que hi ha moltes persones altament sensibles que eviten tot allò que saben que els provoca malestar i, així, creuen que no els passa res. Per això mateix, val la pena divulgar. En altres paraules, la divulgació és crucial per ajudar a identificar l’alta sensibilitat i, per tant, per aconseguir que les persones amb aquest tret de la personalitat l’acceptin i l’habituïn en la vida quotidiana.
Per què és important aquesta identificació?
Principalment, per aprendre a gestionar-se. Les persones altament sensibles són molt perfeccionistes i això fa que es marquin unes expectatives molt elevades. Quan no les assoleixen, es culpabilitzen. A mi, per exemple, em va passar, i fins que no vaig entendre que funcionava de manera diferent que la resta de la gent no vaig fer el clic. Per tant, ara l’objectiu principal és que les PAS entenguin que ho són, per poder adaptar-se.
Mitjançant la divulgació, com amb el llibre, quin consell dona a aquestes persones?
El més important és l’autoconeixement, és a dir, informar-se. I a partir d’aquí, buscar gent altament sensible que tingui ganes de compartir experiències i la seva millora vital. Al final, som persones que ens hem sentit diferents al llarg de tota la nostra vida i està bé veure que no estàs sol.
