Després de tres generacions d’observadors, el 2017 Francesc Comas, de 62 anys, va agafar el relleu de l’estació meteorològica de Prats de Lluçanès.
Tant ell com un company del poble que també s’hi va incorporar són ara els encarregats de mantenir viva aquesta estació manual amb 90 anys d’història. Malgrat tot, té por que sigui l’última generació, perquè “la feina d’observador l’has de fer cada dia de l’any, i aquesta disponibilitat de poder-hi ser sempre ja no hi és”, diu Comas.
A més, les estacions automàtiques estan guanyant molt terreny per la facilitat de recollir dades sense gaire implicació. Així i tot, l’observador de Prats creu que “hi ha fenòmens que les estacions automàtiques no detecten, com la direcció de les tempestes i l’experiència d’anys mirant el cel, per exemple”.
Comas considera que “els catalans som aficionats a la meteorologia”. “L’espai del temps és dels més vistos i tothom vol tenir un termòmetre a casa”, detalla.
L’estació de Prats de Lluçanès va néixer el 1933, en temps de república. Durant la Guerra Civil va ser confiscada pel Ministeri de l’Aire i posteriorment va passar a formar part de l’Agència Estatal de Meteo-rologia, d’on encara forma part.
Tot i així, Prats de Lluçanès també té les dades meteorològiques del 1907 al 1918, perquè el mossèn de llavors, Josep Valls, les va recollir per afició fins que va morir.
Actualment l’estació també forma part de MeteOsona i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics de Catalunya.
