Un estudi de l’Associació del Rendiment Educatiu (IEU) de principis de desembre indica que el 41,8% dels alumnes catalans de 4t de Primària tenen un nivell baix o molt baix en matemàtiques. L’estadística, referent a l’Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciències, se suma a l’informe PISA d’aquest mateix any amb resultats similars en les matèries de matemàtiques, lectura i ciència.
Tot i les xifres obtingudes, la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Mar Hurtado –també mestra d’Educació Primària–, explica que les proves, lluny de posar en evidència les competències educatives en sentit pejoratiu, han de servir d’ajuda pel sistema. “Si la lectura de les proves és negativa i de culpa constant, el que fan és enfonsar-nos”, assegura, en un context que categoritza de “superficial” i marcat per la polarització. “Tot plegat genera un corrent reaccionari que va en detriment del que podria ser millorar”, afegeix.
En aquest sentit, Rosa Sensat és una entitat que busca garantir la qualitat de l’educació al territori català, a partir de les dinàmiques d’actuació a les aules. Davant del propòsit, Hurtado apunta que l’ensenyament actual a les facultats hauria d’estar més a l’ordre del dia entre la mateixa professió i que, sobretot, és una temàtica que caldria revisar. “La formació inicial dels mestres s’hauria d’enfocar més en la realitat que es troba a les aules, que no és la mateixa que fa uns anys”, destaca. D’aquesta manera, posa especial èmfasi en la necessitat de trepitjar classes durant el període d’aprenentatge, per poder aplicar la teoria a la pràctica des d’un principi.
És així com, segons Hurtado, es pot aconseguir el criteri de professionalitat, un principi essencial en la figura d’un mestre. “Tal com estan actualment les aules, la idea de vocacionalitat es queda curta; ara necessitem professionalitat.”
A més, Rosa Sensat també ofereix publicacions adreçades al sector i s’organitza en reunions de fins a 18 grups de treball, que es troben per compartir coneixements. De fet, l’associació fou pionera a l’Estat amb projectes com l’Escola d’Estiu, un espai d’intercanvi d’experiències entre docents i formadors. La idea és que, en la trobada, el formador formuli preguntes als assistents, basant-se en les problemàtiques que sorgeixin a l’aula, i que aquests les puguin respondre per si mateixos.
Tot plegat prové de la desafecció per les respostes immediates. “Hem de tornar a aturar motors, deixar de donar solucions que només curen ferides i mirar més perquè no en surtin tantes”, assenyala Hurtado.
De la mateixa manera, exposa que, de la necessitat de voler donar una resposta instantània als alumnes i a les famílies, els mateixos mestres s’han vist immersos en la roda de la pressa. “Es valora més la quantitat que la qualitat”, assegura. D’aquesta manera, a través de la formulació de preguntes, l’associació pretén canviar aquesta concepció i deixar de buscar la “recepta ràpida”.
Això mateix, la presidenta de l’associació ho relaciona amb el fet de voler tractar l’educació des de la simplicitat, en comptes de veure-la des del seu vessant més complex. Segons Hurtado, el canvi de situació a les aules implica, per exemple, una major diversitat, que per una banda significa un enriquiment i per l’altra, una sèrie de dificultats que “segurament un mestre sol no pot afrontar”.
Talment, posa sobre la taula, doncs, la problemàtica dels mitjans. “L’escola té la possibilitat de posar en contacte diferents realitats, l’altra cosa és que tingui prou recursos per atendre una diversitat tan complexa”, comenta la docent.
De totes maneres, emfatitza que amb aquests recursos que esmenta no pretén fer referència únicament a un bé econòmic, sinó, de nou, a l’intercanvi de coneixement i a la creació d’experiències compartides. Posa com a exemple l’escola La Sínia de Vic, que defineix com una font d’aprenentatge de com cal tractar la diversitat. “Cal relaxar-nos una mica, no atendre tant a les dificultats que tenim individualment, i veure com cooperar”, assenyala.
Així, segons evidencia Hurtado, les escoles tenen l’obligació d’actuar davant de determinades causes –com ara preservar aquesta diversitat, amb l’objectiu de potenciar la pluralitat a les aules–, però no ho poden fer-ho tot soles. “Hem de saber demanar ajuda”, sentencia.
