“La formació inicial dels mestres s’hauria d’enfocar més en la realitat de les aules”

Un estudi de l’Associació del Rendiment Educatiu (IEU) de principis de desembre indica que el 41,8% dels alumnes catalans de 4t de Primària tenen un nivell baix o molt baix en matemàtiques. L’estadística, referent a l’Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciències, se suma a l’informe PISA d’aquest mateix any amb resultats similars en les matèries de matemàtiques, lectura i ciència. Tot i les xifres obtingudes, la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Mar Hurtado –també mestra d’Educació Primària–, explica que les proves, lluny de posar en evidència les competències educatives en sentit pejoratiu, han de servir d’ajuda pel sistema. “Si la lectura de les proves és negativa i de culpa constant, el que fan és enfonsar-nos”, assegura, en un context que categoritza de “superficial” i marcat per la polarització. “Tot plegat genera un corrent reaccionari que va en detriment del que podria ser millorar”, afegeix. En aquest sentit, Rosa Sensat és una entitat que busca garantir la qualitat de l’educació al territori català, a partir de les dinàmiques d’actuació a les aules. Davant del propòsit, Hurtado apunta que l’ensenyament actual a les facultats hauria d’estar més a l’ordre del dia entre la mateixa professió i que, sobretot, és una temàtica que caldria revisar. “La formació inicial dels mestres s’hauria d’enfocar més en la realitat que es troba a les aules, que no és la mateixa que fa uns anys”, destaca. D’aquesta manera, posa especial èmfasi en la necessitat de trepitjar classes durant el període d’aprenentatge, per poder aplicar la teoria a la pràctica des d’un principi. És així com, segons Hurtado, es pot aconseguir el criteri de professionalitat, un principi essencial en la figura d’un mestre. “Tal com estan actualment les aules, la idea de vocacionalitat es queda curta; ara necessitem professionalitat.” A més, Rosa Sensat també ofereix publicacions adreçades al sector i s’organitza en reunions de fins a 18 grups de treball, que es troben per compartir coneixements. De fet, l’associació fou pionera a l’Estat amb projectes com l’Escola d’Estiu, un espai d’intercanvi d’experiències entre docents i formadors. La idea és que, en la trobada, el formador formuli preguntes als assistents, basant-se en les problemàtiques que sorgeixin a l’aula, i que aquests les puguin respondre per si mateixos. Tot plegat prové de la desafecció per les respostes immediates. “Hem de tornar a aturar motors, deixar de donar solucions que només curen ferides i mirar més perquè no en surtin tantes”, assenyala Hurtado.De la mateixa manera, exposa que, de la necessitat de voler donar una resposta instantània als alumnes i a les famílies, els mateixos mestres s’han vist immersos en la roda de la pressa. “Es valora més la quantitat que la qualitat”, assegura. D’aquesta manera, a través de la formulació de preguntes, l’associació pretén canviar aquesta concepció i deixar de buscar la “recepta ràpida”. Això mateix, la presidenta de l’associació ho relaciona amb el fet de voler tractar l’educació des de la simplicitat, en comptes de veure-la des del seu vessant més complex. Segons Hurtado, el canvi de situació a les aules implica, per exemple, una major diversitat, que per una banda significa un enriquiment i per l’altra, una sèrie de dificultats que “segurament un mestre sol no pot afrontar”. Talment, posa sobre la taula, doncs, la problemàtica dels mitjans. “L’escola té la possibilitat de posar en contacte diferents realitats, l’altra cosa és que tingui prou recursos per atendre una diversitat tan complexa”, comenta la docent. De totes maneres, emfatitza que amb aquests recursos que esmenta no pretén fer referència únicament a un bé econòmic, sinó, de nou, a l’intercanvi de coneixement i a la creació d’experiències compartides. Posa com a exemple l’escola La Sínia de Vic, que defineix com una font d’aprenentatge de com cal tractar la diversitat. “Cal relaxar-nos una mica, no atendre tant a les dificultats que tenim individualment, i veure com cooperar”, assenyala. Així, segons evidencia Hurtado, les escoles tenen l’obligació d’actuar davant de determinades causes –com ara preservar aquesta diversitat, amb l’objectiu de potenciar la pluralitat a les aules–, però no ho poden fer-ho tot soles. “Hem de saber demanar ajuda”, sentencia.

“La formació inicial dels mestres s’hauria d’enfocar més en la realitat de les aules”

Osona amb els Nens es dissol després d’estius sense poder rebre infants ucraïnesos i bielorussos

Una iniciativa sorgida a Tona demana l’eliminació del treball de recerca de Batxillerat a Catalunya

429 alumnes del Ripollès participen al programa Esport Blanc Escolar

Els transportistes es queixen de retards en la tramitació de les autoritzacions per circular

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l'atac a la comissaria de Vic

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Sis restaurants recomanats per la Guia Michelin a Osona i el Ripollès

Detenen dos treballadors de la Vall de Núria pel robatori de la caixa forta

Quin és el perfil professional més buscat per les empreses d'Osona?