El Consell d’Alcaldes i Alcaldesses d’Osona aprovava ara fa un mes el pla local per rebaixar la contaminació atmosfèrica a la Plana de Vic.
El document, vigent fins al 2035, proposa 34 mesures en mobilitat, agricultura i ramaderia, indústria o l’àmbit domèstic, com ara posar a disposició dels municipis trituradores itinerants que evitin cremes agrícoles, limitar els camions a la C-17 i la C-25 en pics d’ozó o continuar desplegant una xarxa de carrils que faciliti moure’s en bicicleta i patinet.
EL 9 NOU va demanar aleshores parlar-ne amb la Generalitat. S’han fet esperar, però aquestes són les respostes de la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, també exalcaldessa de Sant Quirze Safaja (Moianès).
La Generalitat comparteix amb els alcaldes i alcaldesses la preocupació pel punt vermell que suposa la Plana de Vic quant a contaminació atmosfèrica? Què hi està fent des de les seves competències?
Per abordar la situació es disposa del Pla de qualitat de l’aire horitzó 2027, i també s’ha col·laborat en l’elaboració del Pla comarcal. Convé tenir present que Europa aprovava l’any passat una nova directiva que fixa valors límit més restrictius. Entraran en vigor l’any 2030, motiu pel qual el 2026 començarem a redactar un nou Pla de qualitat de l’aire. El que ja hi ha en vigor té per objectiu reduir el risc de la població exposada a contaminació local a Catalunya. Estableix mesures als principals sectors emissors i n’implanta progressivament de proposades per l’Organització Mundial de la Salut. En el cas concret de la Plana de Vic, estan orientades a rebaixar els nivells de partícules en suspensió, ozó i benzo[a]pirè. S’han de disminuir les emissions de crema de biomassa domèstica, agrícola i industrial; les emissions d’amoníac; les d’obres de construcció i demolició; les emissions de fàbriques, i les del transport rodat. En paral·lel, anem millorant en informació sobre qualitat de l’aire i en sensibilització, educació i comunicació.
Es podria declarar Osona com a zona singular i d’emergència ambiental, com demana el Consell d’Alcaldes, i així picar la porta d’Europa per obtenir finançament?
Els plans de millora de la qualitat de l’aire i les mesures que plantegen són els instruments que estableix la normativa europea a fi de rebaixar la contaminació. En el cas d’Osona, tenint en compte la singularitat de la Plana de Vic, el Pla de qualitat de l’aire horitzó 2027 preveu mesures per reduir les emissions quan hi ha situacions episòdiques de pic. Les figures que es proposa declarar [la demanda dels alcaldes] no existeixen en el marc jurídic actual. Això no vol dir, però, que no hi hagi eines per actuar si se superen els límits.
Hi ha previst ampliar la xarxa de sensors de contaminació? I vincular-hi estudis específics de salut pública?
A Osona, aquesta xarxa és un dels eixos prioritaris. S’han modernitzat equips per a la determinació de partícules i s’han renovat carcasses. Continuarem invertint en modernització i en tecnologia.
Estaria disposada la Generalitat a regular el trànsit de camions a la C-17 i la C-25 en episodis de pics de contaminació?
[Letang diu que la competència en aquest àmbit la té la Direcció General de Trànsit].
Davant la gestió de les dejeccions ramaderes i les propostes de plantes de biogàs, quina és la posició de la Generalitat? Plantes de biogàs sí o no?
En zones amb alta densitat ramadera, són una alternativa interessant per gestionar les dejeccions. Contribueixen de manera important a reduir els gasos d’efecte hivernacle en tot el cicle: el metà que es genera no va a l’atmosfera, igual que es redueixen les emissions d’amoníac, que és nitrogen aprofitable i deixa de perdre’s a l’aire. Pel que fa a la gestió d’altres tipus de residus orgànics, les plantes permeten registrar el digestat com a fertilitzant i aprofitar els nutrients als camps agrícoles; en aquest cas parlem de la Plana de Vic, però també en altres zones de Catalunya i de fora que siguin deficitàries en nutrients. Alhora evitem la contaminació per nitrats de les aigües subterrànies. El govern està compromès amb el biogàs i la valorització dels residus orgànics. Pel març s’aprovava l’estratègia catalana en aquest sentit. Forma part de les prioritats de l’actual legislatura, en el marc de la transició energètica i ambiental. La previsió és assolir un 50% d’autonomia elèctrica amb fonts renovables el 2030. En paral·lel, el govern ha simplificat la tramitació administrativa dels projectes de producció de biogàs i ha reduït a la meitat els tràmits i terminis. Es consideren estratègics. D’aquí la voluntat d’accelerar-los i contribuir a descarbonitzar l’economia catalana.
Una altra proposta d’Osona és impulsar un mecanisme de compensació econòmica, un impost, per la contaminació que genera l’àrea metropolitana de Barcelona i que arriba a la Plana de Vic. Hi ha marge en aquest sentit?
La presència de contaminants atmosfèrics a Osona té diferents orígens i causes. Va més enllà de les fonts emissores de la mateixa comarca o de fora dels seus límits i, per tant, resulta molt complex atribuir-ne la generació a un territori. Part dels contaminants es produeixen de forma secundària: l’emissió inicial pot ser externa, però llavors els propicien components originats per les activitats d’Osona. De la mateixa manera, la meteorologia i la capacitat o no de dispersió del territori hi tenen un paper fonamental. No es pot assenyalar un únic lloc quan parlem de causes multifactorials i orígens diversos.
