La C-37, l’eix Vic-Olot, ha registrat 10 víctimes mortals des del moment que es va inaugurar, l’abril de l’any 2009. Tots aquests accidents tenen en comú que van ser xocs frontals, una circumstància que no es pot atribuir a la casualitat i que fins i tot el Servei Català de Trànsit vincula a les característiques de la carretera, una via on es pot arribar als 100 quilòmetres per hora malgrat ser de doble sentit i que no hi ha cap mitjana que separi els dos carrils de circulació. Les dades de sinistralitat demostren que és especialment perillós el revolt sortint de la C-17 i la llarga recta que discorre pels termes municipals de Manlleu i Torelló, abans de l’accés cap a la rotonda de Sant Pere i Sant Vicenç.
Basant-se en aquesta radiografia, la Generalitat ha inclòs els 23 quilòmetres de la C-37 entre Osona i la Vall d’en Bas, a la Garrotxa, en un programa que entre ara i el 2030 preveu obres a una vintena de carreteres per reduir els xocs frontals, els sinistres que provoquen més víctimes mortals o en estat greu. Territori ha explicat, a preguntes d’EL 9 NOU, que té pendent entrar al detall de la intervenció concreta a l’eix Vic-Olot. A sobre la taula hi ha diverses opcions. La més plausible és desdoblar la via amb un tercer carril addicional que s’aniria alternant d’un sentit a l’altre amb l’objectiu d’habilitar trams d’avançament segurs. Tot i això, també es podria optar per un remei intermedi: mantenir l’amplada actual de la calçada i reforçar la separació entre carrils amb una barrera física –de formigó, per exemple– o millorant els elements que contribueixen a orientar els conductors, és a dir, l’abalisament i senyals horitzontals com zebrats, pintura vermella, ressalts o la línia contínua.
Segons va destacar la Generalitat dimecres, en la presentació de l’anomenada estratègia 2+1, transformant amb aquestes intervencions un 7% de la xarxa viària catalana es podria arribar a reduir la mortalitat en un 20% al conjunt del país i, als trams concrets, “fins i tot a zero o a gairebé zero”. Per estendre el model, el Departament de Territori ha seleccionat carreteres de doble sentit de circulació per on passen cada dia almenys 5.000 vehicles, que estan connectades amb altres vies d’alta capacitat, com la C-17, i que han registrat sobretot xocs frontals, una tipologia d’accident que es pot atacar amb l’estratègia 2+1 perquè respon principalment a invasions del carril contrari a causa d’avançaments inadequats o la pèrdua del control del volant fruit de distraccions i falta d’atenció.
També s’actuarà al primer tram de l’antiga via cap al Lluçanès
Els últims accidents mortals a la C-37 van tenir lloc el 2021. El 26 de juliol hi va morir un veí de Torelló de 58 anys després que un jove de Sant Pere de 19 envaís el sentit contrari. Tres mesos més tard, per l’octubre, hi perdia la vida una dona de la Vall d’en Bas de 64 anys a causa d’una topada al quilòmetre 150 de la carretera, justament la recta entre Manlleu i Torelló.
A Osona, a banda de l’eix Vic-Olot, Territori farà obres al primer tram de la C-154 a Vic, l’antiga carretera de pujada cap al Lluçanès i que connecta la C-17 i la C-25.
Al conjunt de Catalunya, està previst actuar els pròxims set anys a 418 quilòmetres viaris als quals es destinaran 664 milions d’euros. Algunes de les mesures ja s’han dut a terme o s’estan implementant a la variant de Banyoles (C-66), la C-16 entre Berga i Cercs o, entre altres trams, la C-55 i la C-58 al Bages i el Vallès Occidental. El tret diferencial respecte a altres intervencions és, segons el conseller Juli Fernàndez, que “no actuem sobre punts negres, sinó sobre el 7% de les carreteres que concentren els accidents amb conseqüències més greus. Es tracta d’una estratègia que canvia la xarxa viària i que, a banda de més segures, pretén que siguin més còmodes i fluides”.
El programa s’acompanya d’un estudi elaborat pel govern que conclou que el 13% de la xarxa viària catalana concentra més d’un terç dels accidents mortals que hi ha al conjunt del territori. “Si els volem reduir, hem de treballar cada any sobre aquest tipus de vies, no en les que registren més accidents en nombres absoluts”, apuntava dimecres David Prat, director general d’Infraestructures de Mobilitat. Per tirar endavant l’estratègia 2+1, el Departament de Territori s’ha inspirat en el model de Suècia. Es tracta d’un país capdavanter en seguretat viària a escala internacional.
{{ comment.text }}