El govern de la Generalitat ha acordat aquesta setmana amb les principals operadores privades de telecomunicacions l’impuls d’una sèrie de mesures per garantir la connectivitat a tot el territori. La reunió es va produir després de diverses incidències durant les festes de Nadal, entre les quals tres al repetidor d’Alpens. Més enllà d’avaries, a Osona, el Ripollès i el Lluçanès encara hi ha pobles amb zones fosques de cobertura.
Diversos talls en la cobertura de telefonia i internet a punts de l’interior de Catalunya i al Pirineu aquestes festes de Nadal van portar la Generalitat a convocar dimarts les principals operadores de telecomunicacions del país juntament amb representants del món local per abordar la problemàtica.
A la trobada es van acordar un sèrie de mesures prioritàries per aquest 2025 amb l’objectiu de facilitar una comunicació transparent –una de les principals queixes dels ajuntaments– i una reacció més àgil de les empreses davant les incidències i avaries.
La reunió al Palau de la Generalitat va estar presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i hi van assistir també el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort; el secretari de Governs Locals i Relacions amb Aran, Xavier Amor; responsables de Telefónica, Vodafone, MasOrange i Cellnex, així com representants de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), el consorci Localret, l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’entitat Eines de Repoblament Rural
Les accions es formalitzaran properament en un protocol, però des del govern ja s’ha avançat que aquestes preveuen crear un Comitè Tècnic de Seguiment d’Incidències de Serveis de Telecomunicacions, així com revisar els mecanismes de contacte dels ajuntaments amb les operadores, fer materials de difusió per al món local i definir un protocol per classificar la gravetat de les incidències.
“La clau és la col·laboració i la cooperació per un tema que és de país”, va assegurar a la sortida el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort. També va assenyalar que hi ha una voluntat compartida de desplegar les infraestructures de connectivitat necessàries per buscar una major igualtat d’oportunitats al territori. Per això, una altra de les accions que es vol implementar és l’Observatori d’Infraestructures i Serveis de Telecomunicacions de Catalunya, per posar sobre la taula les mancances que encara hi ha arreu del territori.
Aquest és el cas d’alguns municipis d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès. Des de Perafita, per exemple, l’alcalde, Joan Compta (Junts), no amaga que “és un tema força frustrant”. Es queixa que per la fibra “venen quan els va bé i les empreses subcontractades ho deixen a mig fer”, i per la cobertura “demanen permís per fer canvis però els resultats no són massa satisfactoris en general”.
A Perafita els han assegurat que aquest 2025 la fibra arribarà a les cases aïllades “però tenim els nostres dubtes”. Els punts més complicats de cobertura en aquest poble del Lluçanès són el centre i les zones més enclotades, però dies puntuals “també n’hi ha a altres”.
A Muntanyola la cobertura és nul·la als barris de Serrarica i Mirallà així com al tram des de l’església fins a Santa Eulàlia de Riuprimer. A Fontanelles i Sobirana n’hi ha a un 20% o 30% i a Múnter arriba al 80%. “Esperem que el Pla Únic del Ministeri ens funcioni.
Tenen temps fins al febrer del 2026 per millorar les antenes existents a Santa Eulàlia, Tona i una de nova a Collsuspina i després tornarem a demanar un estudi a la Diputació per veure si hi ha millores”, detalla l’alcalde, Carles Morera (IpM-ERC-AM). També es queixa que la infraestructura ja feta amb cable de coure és obsoleta i que les grans companyies no els fan arribar la fibra.
Un altre dels pobles on encara hi ha mancances de cobertura és a Seva, si bé sembla que aquí l’Ajuntament té a prop la solució. “Després de picar molta pedra vam aconseguir que una empresa ens instal·li un pal al nucli de Seva, el més allunyat de les antenes del Puigsagordi, i ara abans de l’estiu ens hi han de posar uns repetidors que han de solucionar el problema”, explica l’alcalde, Pol Barnils (Sumem-AM).
De fibra òptica, en aquest cas, n’estan coberts a tots els nuclis i urbanitzacions tret de les masies més aïllades, que funcionen amb radioenllaç, i el que han fet ara és limitar l’entrada d’operadores al municipi per controlar el cablejat a les façanes. “Com més operadores hi ha més cables posen i vam decidir actuar i permetre’n només tres per imatge i perquè al poble hi havia queixes”, continua.
On, en canvi, tenen la sensació que cada vegada estan pitjor és a Vidrà, sobretot quan s’allunyen del poble ja que perden completament la cobertura. “L’Ajuntament juntament amb el Consorci hem fet moltes reclamacions perquè s’ampliï el repetidor de Bellmunt, ja que fa molts anys que hi és. Primer era molt efectiu però amb els anys ha anat perdent”, afirma l’alcalde, Josep Anglada (Junts). “Aquest tema és una altra pèrdua per als que vivim al món rural”, diu.
Tres dies sense cobertura
Any nou, problemes vells. El repetidor de telefonia mòbil i internet de Puigdon, ubicat a Alpens, registra una cinquantena d’incidències l’any i en aquest inici de 2025 ja ha deixat tres dies sense cobertura els veïns d’aquest municipi del Lluçanès i també els de la meitat del terme veí de les Llosses, al Ripollès. Els alcaldes n’estan tips i ja no saben on més acudir per resoldre la problemàtica.
“Ha fallat els dies 2, 4 i 5 de gener i abans d’acabar el mes tindrem dues o tres avaries més. El més greu és que algunes duren quatre dies”, lamenta l’alcalde d’Alpens, Toni Prat (Fem Poble-AM).
El repetidor de Puigdon, que es va construir el 1995, funciona amb un generador de gasoil i Prat explica que en un 80% dels casos els talls es produeixen per falta d’electricitat perquè “roben el gasoil o no el proveeixen de carburant” i el 20% restant és perquè “falla el radioenllaç per les inclemències del temps”. Per això, reclamen electricitat i fibra òptica, “ja no només per als veïns sinó també perquè els comerços puguin cobrar amb targeta de crèdit”.
Per fer-hi arribar la fibra hi ha l’interès de Vera, acollint-se a fons Next Generation, però l’operador necessita passar per un tram de la carretera BP-4654 i l’ens titular de la via, la Diputació de Barcelona, obliga a fer la instal·lació amb cuneta americana. “Això ells no ho poden pagar i ara estic pendent d’una reunió amb Carreteres perquè a les Llosses la Diputació de Girona no els obliga a fer aquest tipus de cuneta per la fibra”, detalla Prat.
En el cas de l’electricitat, l’alcalde alpensí recorda que fa quinze anys ja es van acollir a una subvenció del Pla d’Electrificació Rural de Catalunya per fer-la pujar des de la riera de Merlès, però “Telefónica es va desentendre de la seva part”. Prat assegura que tampoc ara “hi ha voluntat de l’empresa d’invertir-hi tot i rebre una ajuda Único-5G Redes”, finançada també amb fons europeus.
La solució per a molta gent d’Alpens ha estat passar-se a Vodafone, que sí que té cobertura a la zona, i també han buscat alternatives a les Llosses, tret de la part oest del municipi que només funciona amb aquest repetidor. L’alcalde, Jaume Cuní (Totes Les Llosses), posa d’exemple que durant la incidència de la vigília de Reis va perdre el gos i el va trobar un veí de Sant Jaume de Frontanyà, que va haver d’anar fins a Borredà per trucar-li.
“És un escàndol. Hem fet molta feina els quatre pobles afectats i fins i tot preguntes parlamentàries, però Telefónica prefereix invertir a altres llocs d’Espanya”, lamenta.
