Reconèixer i valorar la feina de les cuidadores, adoptar mesures per combatre els estereotips i reduir la segregació ocupacional en aquest sector és l’objectiu del Dia Internacional de les Cures i el Suport, que es commemorava dimecres. Coincidint amb la jornada, la Mancomunitat La Plana ha volgut donar a conèixer un nou projecte en aquest àmbit que l’ens ha impulsat aquesta tardor. S’ha batejat com a Cures i Comunitat i busca millorar les condicions legals i laborals de les treballadores de les cures en situació administrativa irregular i dotar-les de més coneixements amb l’objectiu final d’acabar atenent millor les persones grans dels pobles mancomunats.
“Les treballadores de la llar i de les cures sostenen el país perquè cuiden la nostra gent gran i si no hi fossin faríem molts passos enrere com a societat. Hem d’aconseguir que estiguin en una situació bona”, afirma el tècnic del Servei d’Acollida i Convivència de la Mancomunitat La Plana, Francesc Torras. El projecte neix de la detecció que van fer des d’aquest servei de la manca de suport que tenen les cuidadores quan arriben a Osona i encara estan en situació irregular. “El que es vol és abordar el cercle de cures, format per la persona gran, la seva família i la professional per millorar les condicions de les tres parts”, explica el tècnic. Segons Torras, “necessitem que la persona gran estigui més i millor cuidada, que les famílies no es trobin amb les complicacions de la primera vegada que han de contractar algú i que les cuidadores tinguin la seguretat de saber que el que fan ho fan bé i sàpiguen quina ha de ser la resposta de les famílies a les seves condicions”. Justament per això la Mancomunitat ofereix assessorament a les famílies i “facilitem processos administratius feixucs a través d’una assessoria conveniada, cosa que els desestressa molt”.
L’altra part rellevant de la iniciativa és una formació de 32 dues hores per a les treballadores. L’estan fent cada dijous a la tarda a l’espai Muriel Casals de Tona i les sessions aborden temes com la subministració correcta de la medicació, les cures bàsiques, la mobilització, la higiene o l’atenció a les persones. Hi participen una vintena de dones de Tona, Taradell, Balenyà, Sant Miquel de Balenyà i Santa Eulàlia de Riuprimer i l’imparteix la cooperativa osonenca Àgape. “És una formació transversal amb psicòlogues de la cooperativa i professionals externs. El que s’intenta és la professionalització i la millora de les competències que porten a terme al seu lloc de treball”, comenta Cristina Costa, sòcia treballadora de la cooperativa. També “posem nom al que fan i hi ha moltes coses per aprendre de l’envelliment o les demències”. Torras afegeix que “al final, es tracta de validar el que ja fan bé i dotar-les de recursos per millorar el que es pot millorar”.
Així es fomenta l’apoderament i al mateix temps la creació de xarxes de suport entre dones. “És un moment que surten dels domicilis perquè moltes estan en règim intern o fan moltes hores i poder venir aquí i conèixer altres dones en la mateixa situació i compartir la feina que fan els va molt bé”, destaca Costa.
Els impulsors celebren que l’assistència a les primeres sessions de la formació estigui sent alta i això els referma en el convenciment que calia impulsar aquest projecte perquè “hi havia un buit brutal respecte a les condicions d’aquestes dones i la feina que fan”.
“Faig tot el possible perquè les persones grans estiguin a gust”
Ara fa un any i set mesos que Khadija Akdim es va instal·lar a Santa Eulàlia de Riuprimer. Al seu país natal, el Marroc, ja havia treballat en una residència de la gent gran i havia exercit d’assistenta social i de seguida va tenir clar que aquí volia fer de cuidadora. “Des que soc petita m’agrada molt i faig tot el possible perquè les persones grans estiguin a gust i contentes”, assegura.
Per això, no va dubtar a participar al curs de la Mancomunitat. “Ens ajuda a aprendre més coses. A mi em servirà molt el que ens han explicat de mobilitzacions amb llits articulats i grues”, confessa.
“És una gran responsabilitat. Som aquí per servir i ajudar”
Va decidir deixar Hondures per buscar un futur millor i el lloc escollit per fer-ho va ser Tona, on té amics que la van ajudar en els inicis. D’això ja fa sis anys i des del primer dia Jéssica Velásquez ha estat cuidant persones grans. No amaga que “quan comences la feina és dura”, però diu que “un cop t’hi acostumes i ho fas amb disponibilitat ja no”. Per ella ser cuidadora “és una gran responsabilitat. Som aquí per servir i ajudar però també ens ajuden a nosaltres”.
Considera que el curs està sent “una inspiració per fer millor la feina” i celebra “poder estar aprenent moltes coses útils”.
