A principis d’any, els mitjans de comunicació sempre es fan ressò del primer nadó nascut a Catalunya. També ho fem els mitjans comarcals amb el primer de la zona. Cada vegada, però, la bona nova triga més a arribar a Osona i el Ripollès. Un dels motius principals és el descens de la natalitat que afecta tot el país, però una altra raó de pes és la tendència creixent de moltes mares que escullen parir en altres clíniques o hospitals de fora d’aquestes comarques.
Al Ripollès, la meitat dels nadons ja neixen fora de l’Hospital de Campdevànol, el de referència de la comarca. Tal com es pot observar i comparar en el gràfic, amb dades del mateix centre i de l’Idescat recollides per EL 9 NOU, és una tendència que ha anat augmentant en els darrers anys. El 2018, quan van néixer 159 infants al Ripollès, per exemple, gairebé un 54% ho va fer a l’hospital comarcal, mentre que un 46% a fora. I el 2021, en xifres semblants de naixements (157), al voltant del 43% va néixer a la comarca, però més de la meitat dels parts –gairebé un 57%– van ser a fora.
Aquest fet també es produeix a Osona. Tot i això, en menor mesura: un de cada quatre nadons neixen fora de l’Hospital de Vic. Agafant el mateix patró anterior, gairebé el 20% de mares van parir fora la comarca el 2018, mentre que el 2021 ja en van ser al voltant d’un 25%. Des del Consorci Hospitalari de Vic (CHV), calculen que anualment hi ha unes 300 dones que decideixen no tenir els seus fills al centre de la capital osonenca.
Un dels destins d’aquestes mares són clíniques privades adscrites a mútues o bé hospitals comarcals, com el d’Olot, des d’on reben famílies de comarques veïnes i d’arreu del país. Segons dades del centre de la Garrotxa, en els darrers tres anys hi han nascut gairebé una cinquantena de nadons anualment provinents d’Osona i el Ripollès. En termes absoluts, aquesta fuga de parts té molt més impacte al Ripollès. Per exemple, el 2021 un 15% del total dels nadons del Ripollès van néixer a Olot. A Osona representa un 1,5%.
Així ho corrobora el doctor Juan Carlos Bello, cap del servei de ginecologia i coordinador de l’ASSIR a l’Hospital d’Olot: “Al voltant del 10% de les nostres pacients venen d’Osona i el Ripollès”. Bello atribueix aquesta tendència a dos factors principals: la localització del mateix centre –molt a prop de les dues comarques– i el procés del part. En aquest darrer aspecte, el doctor posa èmfasi en el fet que fa 10 anys es va impulsar el part respectat, en què “se segueixen els processos fisiològics i es té en consideració la intenció de la pacient”. Aquesta feina i bona experiència en els parts ha corregut per xarxes i també a través del boca-orella. “Les pacients són les millors publicistes”, destaca el doctor. En aquest sentit, relata que l’obstetrícia ve d’una “època de sobreintervenció”, en què s’instrumentava el part en excés. “En les últimes dècades, les pacients han recuperat l’empoderament i tothom ha pres consciència que s’havia de canviar l’actitud”, apunta.
Una mostra ben representativa d’aquesta tendència creixent de mares osonenques i ripolleses que pareixen a Olot és que en els primers 10 dies d’aquest 2023 hi han nascut 15 infants, dels quals tres són del Ripollès i un d’Osona. De fet, abans van néixer dos infants de Sant Joan de les Abadesses a l’hospital garrotxí, el 4 de gener, que el primer nadó ho fes a l’Hospital de Campdevànol, el 5.
