Fa un parell de setmanes, els Mossos van localitzar una plantació de marihuana en una nau d’una granja de porcs abandonada a Osona. És un exemple molt comú del dia a dia policial i d’un negoci il·legal que no para de créixer, tant en plantacions exteriors com interiors. En aquest segon cas, aquest delicte contra la salut pública de tràfic de drogues va estretament lligat al del frau elèctric.
Durant el 2022, la companyia elèctrica Endesa, la principal distribuïdora a Osona, va obrir 177 expedients, vuit dels quals eren per plantacions indoor. Se’n van detectar quatre a Vic, tres a Manlleu i una a Taradell. Aquest 4,5% dels expedients va suposar 1.505.406 kWh d’energia defraudada, més de la meitat del total (2.905.288 kWh). Tenint en compte que el consum mitjà anual d’un habitatge és de 3.500 kWh, aquest frau per plantacions a Osona equival al de 830 llars.
Per combatre aquest frau la companyia treballa colze a colze amb els cossos de seguretat, des de policies locals, Mossos, Guàrdia Civil, Policia Nacional i fins i tot l’FBI. Així ho relata un tècnic de la unitat contra el frau elèctric d’Endesa, que prefereix quedar en l’anonimat. Per exemple, proporcionen peritatges a la policia per tenir més indicis en la investigació.
Abans d’arribar a aquest punt, però, cal saber si en aquell local o pis hi ha una plantació. Segons el tècnic, hi ha diverses vies com denúncies anònimes, avaries o els models predictius amb els quals està treballant la companyia per sensoritzar les xarxes. En el cas de les denúncies, detalla que un terç de les presentades són procedents, és a dir, que es confirma que hi ha enganxaments il·legals a la xarxa i el consum és desorbitat. Pel que fa a avaries, hi ha “incidències de deixar sense llum o baixades de tensió”. “No està previst que la xarxa pugui suportar aquest consum tan excessiu.”
De fet, “com més energia passa, més risc hi ha d’incendi, d’electrocució o explosió”, explica. Per això, una de les altres pistes que alerta d’una plantació indoor són els focs. Qui ho sap prou bé és un agent de la unitat d’investigació dels Mossos, que també es manté en l’anonimat. Fa uns quatre anys va haver-hi un foc en un habitatge del Montanyà i se’ls va cremar la meitat de la plantació. Per això, tal com detalla, les grans plantacions són fetes per professionals que de totes totes eviten que hi hagi un sobreescalfament en el quadre elèctric. Òbviament, no volen perdre les plantes i tot el material invertit –condensadors o aires condicionats– en un foc. “Com més barroera és la instal·lació, més riscos hi ha”, coincideix el tècnic.
A més del risc d’incendi, tal com explica el policia, “tot allò que té a veure amb les substàncies comporta altres delictes, com lesions, robatoris, tràfic d’armes o, fins i tot, homicidis”. Tant per a particulars com per a màfies, “és una manera de guanyar diner fàcil”. A més “un grup organitzat té més capacitat de muntar grans plantacions i d’estendre’s pel territori”.
“De plantacions de marihuana sempre n’hi ha hagut, però en els últims deu anys s’ha incrementat a tot Catalunya”, diu l’agent, sobretot d’indoor, perquè permeten obtenir més collites que les d’exterior. Aquest efecte també ha anat arribant a Osona. Per exemple, l’any 2021 es van obrir sis expedients.
A diferència del Vallès Oriental, on acostumen a situar-se a prop de l’AP-7, una via de sortida de la droga a Europa, a Osona no hi ha un patró tan comú. “Busquen qualsevol oportunitat”, diu el mosso. Ambdós testimonis se n’han trobat a naus industrials, masies, pisos o casa adossades. Algunes d’aquestes plantacions, ben amagades en búnquers o amb un contracte legal de lloguer de la nau.
De fet, amb la despesa energètica d’aquestes plantacions indoor, el preu del lloguer deu ser una minúcia en comparació amb el total. Tal com subratlla l’agent, “el negoci és rendible perquè punxant la llum, que és el que consumeix més, minimitzen costos”.
{{ comment.text }}