| M. Giol / P. Matavacas / M. Monclús / R. Pujol / C. Torradas
En els últims anys, l’habitatge ha anat escalant posicions fins a situar-se com un dels grans reptes socials. Prop del 50% de la població admet dificultats per accedir-hi i els joves s’independitzen cada cop més tard. Els sous, la precarietat laboral i la inflació són alguns dels motius que torpedinen emancipar-se.
A través d’una enquesta distribuïda per la UVic-UCC, concretament a càrrec d’estudiants de Periodisme, s’han recollit dades que analitzen la situació. La van respondre el curs passat 345 persones, amb una mitjana d’edat de 23 anys, tot i que el perfil que més va contestar van ser joves de 19 i 20.
En preguntar-los on viuen, el 48,5% de la mostra assenyala a casa dels pares o d’altres familiars; un 34,9% comparteix pis amb la parella, i només un 9,3% ho fa amb companys, un percentatge baix tenint en compte que la mitjana i la mediana d’edat de l’enquesta van ser, respectivament, 23 i 33 anys.
La falta d’ingressos és, amb diferència, el principal motiu que ho justifica: d’entre les 215 persones no emancipades, 180 (84%) eludeixen a la manca de recursos. A més a més, un 61% afirma que no troba cap habitatge que pugui pagar.
Aquests percentatges van molt en sintonia amb el fet que, segons les últimes dades oficials, l’edat d’emancipació dels catalans se situa en 29,8 anys, quatre per sobre de la mitjana europea, de 26.
Un altre paràmetre que quantifica el treball és la preocupació. Del total de persones enquestades, un 21% xifren amb un 8 o 9 sobre 9 la inquietud al voltant d’aconseguir habitatge. En aquesta mateixa línia, el valor més votat és el 7, que l’escull un 20% de la mostra.
Una altra conclusió interessant és que a mesura que augmenta l’edat baixa la preocupació. Així, l’habitatge suposa un maldecap per un 7,7% dels individus de més de 65 anys i en canvi d’un 46,9% entre la població de 18 a 30.
Quant a preferències, destaquen la quantitat de persones en contra del lloguer com a model de vida (un 49%), i també que un 43% voldrien comprar un immoble però que els preus privatius els ho impedeixen. A l’altre plat de la balança, certa esperança pel que fa a la facilitat de trobar llocs on viure i a les prestacions dels immobles.
