Arriba tard, demanant constantment disculpes. No volia descuidar-se ni un paper. Obre el maleter i descarrega dues caixes plenes de documentació sobre tot el procés judicial i fotografies de la seva germana Montse: “Vull que tingueu tota la informació, confio totalment en vosaltres”. Enfundada en una samarreta negra amb la imatge de la seva germana proclamant la seva innocència, encaixa amb força la mà dels periodistes abans d’asseure’s i començar a respondre les preguntes.
El malson d’Imma Careta, que viu a Sant Hipòlit de Voltregà, va lligat al de la família d’Helena Jubany, la bibliotecària que va aparèixer morta el 2 de desembre de 2001 a Sabadell. El cos de la jove, després d’haver-la drogat amb benzodiacepines, va ser llançat al buit en un pati d’un edifici, simulant que havia estat un suïcidi. La investigació policial es va centrar en membres de la Unió Excursionista de Sabadell: dos homes i dues dones. Una d’elles era Montse Careta, la germana de l’Imma, una manresana professora de Primària i aficionada a la literatura infantil que s’havia traslladat al Vallès quan va acabar la carrera.
En una qüestionada investigació, Montse Careta, que vivia al bloc de pisos des d’on es va llançar al buit el cos de Jubany, va ser detinguda i empresonada a Wad-Ras acusada de la mort d’Helena Jubany. La família creu que algú va muntar totes les proves perquè ella semblés culpable. La Montse va mantenir fins l’últim dia la seva innocència. Així ho expressava en la carta que van trobar a la seva cel·la, adreçada al jutge el dia que va decidir treure’s la vida (el 7 de maig de 2002): “Senyor jutge… Toco el dos… serenament… i sentint la noblesa del meu cor i de les meves mans… sense remordiments de consciència… me’n vaig amb el cap ben alt… perquè soc innocent”.
L’Imma no ha dubtat mai de la seva germana: “Era molt bona persona, sempre pensava en els altres, no tenia maldat i tampoc la veia en els altres. Era reservada, discreta, ordenada, metòdica…”. Les proves que han acumulat durant els anys –i que contradiuen les que la van portar a la presó– l’exculpen: “Ni va ser autora dels anònims que es van trobar, ni tenia la força física suficient per arrossegar el cos, ni l’ADN trobat correspon al seu…”. En canvi, totes les pistes apunten a Santiago Laiglesia, qui era la parella de la Montse en aquell moment. Creuen que va ser ell qui va manipular les proves i la va condicionar en les seves declaracions.
El jutge va arxivar el cas l’any 2005, però sempre ha existit l’esperança per part de la família Jubany, però també dels Careta, que algun dia es pogués reobrir i es fes justícia. Tot va començar a donar un tomb a partir de 2016. Dos estudiants de Periodisme, Anna Prats i Yago García, van decidir fer el seu treball de grau sobre el cas d’Helena Jubany, un crim que havia quedat sense resoldre i que, de tant en tant, apareixia als mitjans de comunicació. Es van citar a la plaça Major de Vic amb dos amics de Montse Careta i aquests els van presentar l’Imma, la persona que més ha investigat sobre el cas durant aquests anys de llarga travessia del desert.
Després d’aquell treball de grau va sortir el programa Crims de TV3, el març de 2020. L’aparició del cas a la televisió, amb el testimoni d’un investigador que assenyalava directament Santiago Laiglesia com autor del crim, va provocar una onada de solidaritat cap a la família Jubany perquè es fes justícia en aquest cas. El jutge va acabar reobrint la investigació un any després, quan estava a punt de prescriure. Hi ha noves pistes, com unes anàlisis d’ADN que no existien fa dues dècades quan va passar tot. Han trobat restes de Laiglesia en el jersei que portava Jubany el dia que va aparèixer morta i també n’hi ha unes d’una dona i que no corresponen a Montse Careta. Laiglesia està citat a declarar al jutjat número 2 de Sabadell el proper 28 de novembre.
L’Imma ho té molt clar. Amb una mirada penetrant i sincera dels seus ulls clars assegura: “Jo sempre he sabut qui és l’assassí d’Helena Jubany. I aquest senyor té nom i cognoms. Es demostrarà que la Montse és una víctima més, com l’Helena, d’aquest cas”. Després de 24 anys, les famílies Jubany i Careta confien que s’està més a prop que el cas arribi a judici i se sàpiga tota la veritat.
Una estranya visita a Vic
La germana petita de la Montse i l’Imma va venir a viure a Vic. De fet, treballava a l’Hospital de la Santa Creu quan va rebre la trucada informant-la de la mort de la seva germana a la presó de Wad-Ras. El cas és que vivia en un pis del carrer Martí Genís i Aguilar, sense que gaire gent del seu entorn ho sabés. Un dia a la porta de casa seva es va trobar Santiago Laiglesia. Aquest li va barrar el pas i li va recriminar que la família Careta, després de la mort de la Montse, s’hagués personat a la causa com a acusació popular contra ell i els altres dos sospitosos del crim. Molt espantada, va fugir corrents, ell la va seguir fins que va arribar a casa de la seva parella. Laiglesia va dir que era a Vic perquè volia llogar un aparcament al passatge Munmany. Una afirmació que sempre ha intrigat la família Careta. Per què algú que viu a Sabadell voldria llogar un garatge a Vic?
