La natalitat a Osona cau un 25,5% els últims 10 anys

“A tot Catalunya hi ha hagut un marcat descens de la natalitat, i encara més durant la pandèmia.” Així ho afirma Irene Ribera, la nova cap del servei de Ginecologia i Obstetrícia del Consorci Hospitalari de Vic (CHV). Les dades dels últims 10 anys així ho demostren. Segons l’Idescat, l’any 2012 van néixer 1.738 nadons a Osona. El 2015 en van néixer 1.506; el 2019, 1.396; el 2020 van ser 1.294, i el 2021, 1.295. La xifra del 2021 suposa un decreixement del 25,5% respecte a l’any 2012. El CHV afegeix que els naixements a l’Hospital Universitari de Vic també han decaigut: el 2012 en van acollir 1.437 i aquest 2022 –fins al 29 de desembre– hi van néixer 1.002 nadons. El Ripollès segueix la mateixa tendència. L’Idescat apunta que el 2012 van néixer 97 nadons; el 2019 en van ser 89; el 2020, 75, i el 2021 van néixer 69 infants. La natalitat a la comarca ripollesa fins al 2021 decau un 28,9% respecte al 2012. Ribera assegura que aquest descens es deu a diverses qüestions socials, laborals i econòmiques. “Les dones no es queden tant a casa, els mètodes anticonceptius estan molt estesos i tenir fills més tard fa que, biològicament, tinguis menys possibilitats de tenir-ne més.” Explica que ara les parelles fan una planificació familiar que no es feia anteriorment: “La gent preveu quants fills vol tenir segons els diners i el temps que tenen per dedicar-los”. Un altre dels factors rellevants és el progressiu retard de la maternitat. “Les dones són mares més grans. Fa temps que passa i cada vegada és més així.” La doctora explica que aquest fenomen va començar a notar-se a les grans ciutats i es va estenent. Els últims anys l’edat mitjana de maternitat a l’Estat espanyol ha augmentat: segons l’Institut Nacional d’Estadística d’Espanya (INE), el 2012 se situava a 31,6 anys i el 2021, a 32,6. Ribera assegura que a Osona la maternitat se situa entre els 30 i els 32 anys, una mica per sota de la mitjana estatal. A més de la davallada de la natalitat, el CHV detalla que hi ha aproximadament 300 mares osonenques que no pareixen a l’Hospital Universitari de Vic. “Hi ha maneres d’atendre el part que no les estem donant des d’Osona.” Entre aquestes mancances menciona una atenció més personalitzada o formes més naturals, fisiològiques i autònomes de parir. Assegura que és per aquest motiu que moltes mares opten per altres alternatives, com ara les mútues, on “el ginecòleg que t’atén durant l’embaràs és el mateix que t’atén durant el part”. Apunta que el propòsit a curt termini del CHV és “treballar per donar l’opció a totes les mares de la comarca de trobar la forma que elles escullin per parir al mateix hospital”. Des del Consorci asseguren que no es tracta d’una tendència preocupant, però que és important tenir-la present per poder donar resposta a les “necessitats canviants de la societat” i per “dirigir els esforços cap a un lloc o cap a un altre”. Ribera assenyala que les dones ara tenen altres inquietuds, i que moltes vegades prefereixen un part “menys medicalitzat i més centrat en la voluntat de la dona”, a diferència de generacions passades. La doctora considera que aquests canvis es deuen a diversos factors: “Abans hi havia una idea molt mèdica del part. L’embarassada es considerava una malalta, i això ara s’està esborrant molt”. Explica que avui dia l’embaràs es comença a veure “com el que és, un procés fisiològic que moltes vegades no necessita un control tan estricte”. Ribera detalla que les pràctiques mèdiques també han avançat amb la societat, i moltes coses han canviat en el món de la medicina obstetrícia: “Si les dones embarassades ens empenyen cap a un lloc i hi estem d’acord, també evolucionem amb elles”, conclou. Una de les diferències que ha volgut destacar d’anys ençà ha estat la diferenciació entre l’embaràs d’alt, mitjà i baix risc, un canvi metodològic que assegura que s’ha produït recentment. “Els embarassos abans es consideraven gairebé tots d’alt risc. L’embarassada era una pacient que s’havia de seguir molt estrictament.” Afirma que a les embarassades de baix risc ara se’ls fa “un control molt més lax”, perquè no necessiten tant control. A més, explica que al CHV els parts de baix risc gairebé sempre són atesos completament per una llevadora: “Fins fa uns anys aquesta concepció no existia, perquè tots els parts els assistia el ginecòleg i la llevadora participava del part d’una manera més allunyada”. Per altra banda, l’atenció a la pacient també ha canviat molt. La doctora assegura que en tots els àmbits de la medicina es donava una atenció molt més paternalista: “El metge et deia què havies de fer i tu ho feies”. Ribera apunta que des de fa uns anys –sobretot en obstetrícia– l’atenció és cada vegada més participativa. “La dona embarassada dona la seva opinió i la seva voluntat es té molt més present”, i recalca que ara “l’ambient social és molt diferent”.

La natalitat a Osona cau un 25,5% els últims 10 anys

El Vic torna a somriure

El Vic Riuprimer trenca la ratxa negativa amb una victòria davant el Vilamajor

Presó provisional per a l’acusat d’agredir sexualment una dona a Sant Joan de les Abadesses

Digna derrota del Manlleu davant el Vila-Sana

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

La N-260 continua tallada fins dilluns "com a mínim" per l'esllavissada a Sant Joan

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Detingut per una agressió sexual a Sant Joan de les Abadesses

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Detenen el lladre d'una bicicleta a Vic gràcies al GPS

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Apaguen un foc al jardí d'una casa de Tona

Vic tanca un grup d’I3 a l’escola La Sínia i Manlleu, al Puig-Agut