Si fa bon temps, l’Antonio i l’Arturo es troben gairebé cada dia a primera hora de la tarda per petar la xerrada. S’asseuen a un dels bancs on toca el sol molt a prop de la rotonda de la C-153 amb la BV-5222, a Roda de Ter. Mentre enraonen observen l’anar i venir de molts cotxes i camions que entren i surten del centre del poble o bé se’n van o tornen de Manlleu, les Masies de Roda o l’Esquirol. “Abans aquí no hi havia pràcticament res i no hi havia tan trànsit. Ara s’ha multiplicat”, diu l’Antonio assenyalant els vehicles que fan la rotonda. Alguns d’aquests són camions i no són precisament dels petits. “Si n’hi ha dos de gaire grossos queda tot col·lapsat”, critica l’Arturo, mentre afegeix que la circulació d’aquests tràilers suposa “més trànsit, merder i pudor”. “Hi ha massa cotxes”, conclou el seu company de banc.
L’opinió d’aquest parell de jubilats de Roda de Ter és compartida per la majoria de veïns del municipi. El trànsit es concentra a hores punta en els tres quilòmetres de travessera de la C-153, una carretera propietat de la Generalitat de Catalunya. Aquesta preocupació queda ben reflectida amb les pancartes que hi ha penjades i que són ben visibles des de diversos punts d’aquesta artèria. Són de dues associacions: Amics de la Natura i Trànsit Roda’t.
Aquesta última agrupació ha nascut arran d’aquesta problemàtica. Es va crear fa un any i mig. Una de les integrants és l’exregidora Cesca Costa. Viu a tocar de la carretera i setmana rere setmana presencia accidents “sortosament lleus” que provoquen cues a la via. “D’atropellaments també n’hi ha hagut ja que el tram passa per escoles i el pavelló”, afegeix per la seva banda Assumpta Cunill, també del grup. “Arriba un moment que t’adones que no tan sols és la perillositat, sinó també la contaminació atmosfèrica o acústica”, subratlla Costa.
Trànsit Roda’t demana “més qualitat de vida” i això implica trobar “una solució urgent i definitiva” al problema del trànsit. “Volem que tècnics i experts busquin una sortida que sigui al màxim de correcta i respectuosa amb el medi ambient i sobretot amb la gent de Roda de Ter”, explica Cunill, mentre que Costa afegeix que “la Generalitat és qui ha de donar la solució”. Des d’aquest grup pensen que no hi ha gaires opcions més enllà de la variant que tanta polseguera ha aixecat. “Si hi ha una altra solució a la variant, fantàstic, però n’hi ha una altra?”, es pregunten.
Aquesta variant, que actualment està aparcada al calaix per manca de consens al territori, preveia construir una nova infraestructura des de la C-153 a l’altura de l’empresa Iqap a la carretera BV-522. Des de Trànsit Roda’t recorden que hi ha pobles amb menys habitants –com Balenyà, Calldetenes o l’Esquirol– que els han construït una variant. En aquest sentit, demanen “respecte per la població, perquè no som diferents de la resta”. “La manera de viure i moure’s és molt diferent, però Roda no ha canviat. Ja no es tracta d’ecologisme, sinó de salut pública. Demanem respecte i qualitat de vida”, conclou Cunill.
Qui s’oposa frontalment a aquesta variant són els Amics de la Natura. De fet, ja van recollir més de 2.000 signatures per mostrar el rebuig dels veïns. Des de l’entitat consideren que la nova infraestructura “trinxaria” cinc quilòmetres del territori de Roda, les Masies i Gurb, a més d’encerclar el municipi amb una carretera i destrossar els diversos camins de lleure que connecten amb els barris de Roda. “Hem de procurar la natura de proximitat”, remarca Clara Marsó. En aquest sentit, també explica que la contaminació i els sorolls només es desplaçarien uns metres i no se solucionaria el problema.
Precisament, des de l’entitat estan elaborant un estudi per demostrar en xifres que molts d’aquests vehicles que circulen per la travessera urbana surten del mateix municipi –diuen que Roda té un parc de vehicles de 5.000– i per molt que hi hagués una variant no en farien ús. “Molta gent de Roda agafa el cotxe per anar a treballar a altres municipis. Encara que hi hagués una variant no la farien servir, no anirien a donar la volta. Només serviria per a aquells cotxes que vinguessin de l’Esquirol a Vic i no paressin a Roda”, exemplifica Tomàs Pladevall.
Ambdues agrupacions sí que coincideixen en el fet que els camions i tràilers que circulen pel mig del poble, la majoria dels quals es dirigeixen a l’escorxador de Patel, són una part del problema, però no tot. En tot cas expulsar-los de la travessera urbana sí que és el primer cavall de batalla dels Amics de la Natura. La solució que consideren des de l’agrupació és la ronda nord de Manlleu que enllaçaria l’eix Vic-Olot (C-37), a la Miranda, amb la carretera de Sant Martí Sescorts (B-522). “Els camions vindrien de Sant Martí i només s’haurien d’arreglar alguns revolts perquè la carretera no sigui tan estreta”, apunta Marsó, subratllant que aquesta mesura no seria tan agressiva amb el territori. Des de Trànsit Roda’t veuen aquesta proposta insuficient ja que només s’absorbirien els camions que van cap a Patel, no tota la resta de vehicles.
D’altra banda, sigui quina sigui la solució per treure els camions que proposen els dos grups, consideren que l’Esquirol es beneficia de tenir l’escorxador a les seves contrades cobrant-los impostos, però qui en paga els plats trencats són els veïns de Roda de Ter.
Tant els integrants de Trànsit Roda’t com els Amics de la Natura són uns assidus al ple de l’Ajuntament. Tenen clara una cosa: la problemàtica no només afecta els veïns que tenen la carretera a tocar, sinó tot el municipi. Per això, fan pressió a l’equip de govern i pregunten les accions que s’estan desenvolupant per treure el trànsit del centre del municipi, un objectiu comú.
A la darrera sessió plenària, l’alcalde, Roger Corominas, explicava que s’havien fet diverses reunions amb representants de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat per abordar la problemàtica. La resposta va ser l’habitual: la solució que s’adoptés havia de tenir consens territorial. Corominas també va anunciar que la Diputació de Barcelona els havia entregat un pla de millora acústica per minimitzar l’impacte sonor del pas de vehicles. Aquest document s’ha fet arribar a la Generalitat de Catalunya, que ha de validar quines mesures implantar. També va anunciar que en les properes setmanes s’instal·laran radars pedagògics i altres mesures als passos de vianants per tal de dotar-los de major seguretat.
Des dels Amics de la Natura veuen aquestes iniciatives amb bons ulls, tot i que recorden que “un poble pot prohibir la circulació de vehicles pesants”, apunta Marsó. Trànsit Roda’t considera que aquestes mesures presentades per l’equip de govern són “pedaços” i reclama compromís, més moviments i solucions a la problemàtica. Totes dues entitats s’han reunit –i tenen previst fer-ho– amb diversos representants per fer arribar les seves reivindicacions. Totes contra el trànsit, però amb els seus matisos.
Aquesta diversitat d’opinions entre el mateix teixit associatiu es pot veure a instàncies més amunt. Dels partits representats a l’Ajuntament, n’hi ha que aposten per la variant, per la ronda de Manlleu, n’hi ha que cap opció els convenç i d’altres que no es mullen amb una de definitiva. Aquesta manca de consens per trobar la solució també es copsa amb la diversitat d’opinions de les poblacions veïnes afectades com les Masies de Roda, Gurb, Manlleu o l’Esquirol.
Tal com comproven pràcticament cada dia l’Antonio i l’Arturo asseguts des del banc “és un continu” de cotxes i camions que circulen per la C-153. El problema endèmic amb el trànsit és obvi per a tots els veïns de la població. Trobar-hi una solució ja és molt més complicat.
