El 24 de febrer de 2022 no s’informava de res més: la invasió de Rússia a Ucraïna. A Osona, més enllà de saber-ho per tots els informatius, el telèfon de l’ONG Osona amb els Nens treia fum. Amb una trajectòria de més de 25 anys, l’entitat ha gestionat l’acollida de nens de Txernòbil en famílies durant l’estiu per la catàstrofe nuclear.
Els missatges tant eren de les famílies que havien acollit infants, com d’aquells que havien vingut i ara ja eren adults i amb família. Ho recorda prou bé Mercè Fiol, presidenta de l’entitat: “Ens van començar a trucar per venir, però no era una sola persona, n’eren catorze!”.
Davant d’aquesta situació, l’entitat va demanar ajuda al Consell Comarcal d’Osona i al cap de pocs dies es va posar fil a l’agulla i es va engegar la campanya “Osona amb Ucraïna”. Tal com subratlla el conseller de Cooperació, Acollida i Integració del Consell, Txevi Rovira, la iniciativa va ser “un èxit perquè teníem la gran sort de tenir la gent d’Osona amb els Nens”. “Ens vam poder activar molt ràpid i va ser molt fàcil vehicular-ho tot”, afegeix.
En aquests dos anys, el Servei d’Acollida i Integració del Consell ha donat aixopluc a 290 persones refugiades d’Ucraïna amb habitatges públics i privats d’una trentena de municipis de la comarca. “La resposta de la gent va ser brutal”, recorda el conseller, remarcant que “Osona és una comarca solidària”.
Durant aquest període de temps, algunes de les famílies refugiades han tornat a Ucraïna per estar amb els seus marits, pares, germans o fills, o s’han desplaçat a un altre país europeu. “Alguns han marxat per feina, d’altres per família. La gran majoria té previst tornar quan acabi la guerra perquè hi tenen les arrels”, explica Fiol.
Actualment hi ha un centenar de persones refugiades. Generalment, “són dones amb canalla”, explica Fiol. Estan repartides per tota la comarca d’Osona, des de Centelles fins a Seva, Manlleu, Sant Hipòlit de Voltregà o Torelló. Per la seva banda, Rovira remarca que “la gran majoria s’ha espavilat molt: han trobat feina, estan aprenent català…”. En menor mesura, també hi ha casos de persones més vulnerables que necessiten més suport, com gent gran o amb problemes de dependència.
Així doncs, actualment la feina de la campanya s’ha capgirat com un mitjó. “Va ser molt bèstia durant uns quatre mesos, des del 24 de febrer fins al juliol”, recorda Fiol, remarcant que ara hi ha poca feina i estan molt tranquils. Tant la presidenta de l’entitat com el conseller coincideixen que es tracta d’acompanyament. “Moltes famílies ja tenien vincles aquí per Osona amb els Nens i d’altres els han creat ara. És molt fàcil que facin xarxa aquí”, afegeix Rovira.
Ara bé, tal com destaca Fiol, tot i que ara fan “més feina d’acompanyament, sempre amb una porta oberta” pel que pugui passar al conflicte. “Si tornés a passar, no ens faria res tornar a començar la campanya”, apunta. En aquest mateix sentit es pronuncia el responsable de Cooperació, Acollida i Integració del Consell: “Estem preparats perquè ja ho vam fer molt ràpid quan va començar la guerra i ara tenim molta més experiència”.
Aquesta mateixa tranquil·litat també es nota en les quantitats d’informació que es rep del conflicte. Es va passar de fer especials informatius a gairebé ni aparèixer actualment. Així ho nota també Fiol: “El tema d’Ucraïna està aparcat i la gent ja no es creu que hi hagi guerra. Ara se’n torna a parlar perquè fa dos anys”. En aquest sentit, apunta que el focus informatiu s’ha posat a la franja de Gaza, “que també és molt fort i ho estan passant igual de malament”. A Ucraïna mentrestant, tal com relata la presidenta de l’ONG, “hi ha bombardejos al mig de la capital mentre fan vida normal, ja s’hi han acostumat”.
COMPLICITAT DES DEL CT BETA DE LA UVIC-UCC
A Vic, qui també es va mobilitzar tan bon punt va esclatar el conflicte per la invasió russa a Ucraïna va ser el CT BETA, el centre de recerca de la UVic-UCC. “Un vespre, aquí mateix, parlant-ne, se’ns va acudir oferir una estada a un investigador ucraïnès que s’hagués vist afectat per la guerra”, explica Albert Palou, responsable de relacions institucionals del centre. Pensaven que passaria desapercebut, però de sobte es van veure immersos en una xarxa europea amb altres universitats “i vam acabar rebent desenes de peticions”.
Finalment, van acollir vuit investigadors d’Ucraïna. Alguns, després de l’estada a Vic han acabat marxant a altres destins, altres han tornat a Ucraïna i tres continuen avui al CT BETA. Per Palou, un factor clau va ser donar a aquestes estades “la mateixa consideració que a qualsevol altra de les que rebem: persones que venen una temporada per formar part del nostre equip perquè puguin aprendre de la nostra experiència, i nosaltres de la seva”.
En el cas ucraïnès, a més, amb la connexió afegida que un dels àmbits en què excel·leix el país és el de l’agronomia, “amb projectes de valorització de residus, producció de fertilitzants, sostenibilitat o l’ecologia aplicada”, destaca Palou. Molt en sintonia, per tant, amb el que també es treballa des del CT BETA.
Lligat a això, fa poques setmanes ha cristal·litzat una nova col·laboració entre el CT BETA i Ucraïna, concretament amb l’Institut de Biologia Molecular i Genètica amb seu a Kíiv. El projecte, que finançarà la Comissió Europea, farà que el centre de recerca de la UVic acompanyi en el camí de l’excel·lència el soci ucraïnès d’acord amb els estàndards europeus “en la perspectiva de la propera entrada d’Ucraïna a la UE”, diu Palou, i que consolida el CT BETA com a referent.
“Em preocupa el futur dels fills, i ara no el poden tenir a Ucraïna”
Galyna Ryabukha va ser una de les investigadores ucraïneses que va respondre a l’oferiment que el centre de recerca CT BETA de la UVic-UCC va fer a través de les xarxes socials tan bon punt va esclatar el conflicte.
Va ser una resposta espontània, que en paral·lel van fer altres universitats europees, i que en poc temps van fer aflorar pràcticament cinc mil llocs de treball en el conjunt d’Europa. D’això ara fa dos anys, i “en cap moment vaig pensar estar-m’hi tant temps”, explica. Tot i que té en ment la idea de tornar al seu país, “la situació a Ucraïna no és bona”, i al mateix temps s’ha sentit molt ben acollida a Vic, a Tona –on viu amb el seu marit i els fills– i amb el suport concret que ha trobat de Sergio Ponsá i Albert Palou, director i responsable de relacions institucionals del CT BETA, respectivament.
Economista de formació, Ryabukha s’ha acabat especialitzant en la gestió de projectes dins del catàleg en què treballa el centre de recerca de la UVic, centrat en l’àmbit de les ciències ambientals. I de la mateixa manera que ella es va poder beneficiar de l’oferiment de venir a treballar a Osona, des d’aquí s’ha implicat de manera directa a Science for Ukraine: allò que inicialment va ser una iniciativa espontània per donar suport al personal ucraïnès arran de la invasió russa a Ucraïna ja s’ha constituït formalment com a ONG.
Té seu a Letònia, però des de Vic Galyna Ryabukha és una de les responsables d’un programa de mobilitat per facilitar que investigadors ucraïnesos puguin rebre ajuts per a viatges i allotjament al voltant de les seves recerques, com pot ser l’assistència a congressos.
“Els meus pares són a Ucraïna, els meus amics, els col·legues… Les meves arrels són a Ucraïna.” Rya-bukha confiava que el conflicte durés poc temps, però s’ha allargat “i la situació és molt difícil perquè a més va empitjorant”, diu. I al marge de l’impacte directe sobre les persones, hi ha els efectes que la guerra ha provocat a l’entorn, al territori, als seus recursos.
“Ens diuen que es pot trigar més de 10 o 15 anys a recuperar-se.” I mentrestant, la gent a qui toca conviure amb la guerra “ho fa amb les alarmes, que sonen diverses vegades al dia i que t’obliguen a anar al soterrani. És impossible tenir una vida normal, així”.
El present i el futur dels seus fills és, ara mateix, el que més li preocupa. I té clar que “ara mateix no el poden tenir a Ucraïna”. Té l’esperança que la guerra acabi, “però la pregunta és quan”.
