Forma part de la història local de Sant Pere de Torelló la presència, el desembre de 1938, de membres d’una divisió de les Brigades Internacionals que havien lluitat amb l’exèrcit republicà i que dos mesos abans havien iniciat la desmobilització decretada pel president de la República, Juan Negrín.
L’arxiver municipal de Sant Pere, Agustí Dalmau, en va publicar una ressenya a la revista local La Grevolosa l’abril de 2005, dins d’un cicle sobre la Guerra Civil. A través de dues cartes del 14 de desembre de 1938 “sabem de la presència a la població de la 13a Brigada Mixta, anomenada Dombrowski, adscrita al centre de desmobilització número 6” amb base a Sant Pere, en aquell moment Bellserrat. I també que amb motiu de l’anomenada Festa de la Solidaritat entre Pobles organitzada per a l’endemà, hi havia anunciada l’assistència de la dirigent del Partit Comunista d’Espanya, Dolores Ibárruri, La Pasionaria, per acomiadar els brigadistes; en la seva majoria polonesos, però també de nacionalitat hongaresa, ucraïnesa, bielorussa, lituana i letona, molt d’ells jueus.
El relat encaixa fil per randa amb la recerca que Jeremi Galdámez, de l’associació polonesa Voluntaris per la Llibertat, ha fet sobre aquest episodi, amb la novetat que hi ha aportat testimonis gràfics fins ara inèdits, en què s’hi veu La Pasionaria en una intervenció davant dels brigadistes i veïns i veïnes de Sant Pere que la van anar a saludar. Ho va avançar dilluns El Punt Avui.
Els brigadistes “van ser enviats al petit poble català de Sant Pere de Torelló (aleshores anomenat Bellserrat) al peu dels Pirineus, on es trobava el campament número 6 del Centre de Desmobilització”, relata la crònica de l’associació a la seva pàgina d’internet.
Per il·lustrar l’article, l’entitat hi publica una desena de fotografies de l’acte i dues d’actuals del poble, via Google Maps, en què identifica el lloc concret on es van prendre les imatges de 1938. L’escenari, la plaça de la Rectoria i davant de l’església, que avui mantenen la mateixa fesomia. “Esteu tornant als vostres països, alguns a l’emigració, però recordeu que aquí sempre teniu la vostra segona pàtria”, els va dir la líder comunista en aquell discurs de comiat.
En una de les imatges s’hi veu un grup de nenes i nenes. Avui tots ells haurien de fregar els 100 anys. I potser algun d’ells encara ho podria explicar en primera persona.
{{ comment.text }}