Amb motiu de la vaga feminista del 8-M, centenars de dones s’han concentrat aquest migdia a la plaça Major de Vic, on han llegit un manifest reclamant des que la menstruació, la menopausa i la vellesa siguin enteses com una etapa més de la vida fins que s’eliminin les dificultats amb què es troben les dones d’origen estranger a l’hora de renovar el NIE. També s’ha recordat les víctimes de violència masclista i s’ha denunciat la “LGTBIfòbia social, institucional i laboral que patim moltes de nosaltres com una forma més de violència masclista”.
A la plaça Major, tenyida de color lila, hi ha coincidit la convocatòria de concentració del comitè de vaga d’Osona i el Lluçanès, a les 12 del migdia, i la dels sindicats UGT i CCOO, que ha començat mitja hora més tard. El plat fort de la jornada a la capital d’Osona serà una manifestació que arrencarà a les 7 del vespre des de l’estació de tren.
Ara mateix entrant a pl. Major. A punt per llegir el manifest de #vaga8MOsonaLluçanès #8Milmotius@Agencia8M pic.twitter.com/MCsRauKTkf
— Vaga Feminista Osona (@VagaFem_Osona) March 8, 2019
A Ripoll, la plataforma 8 de març també ha llegit el manifest davant l’Ajuntament, reivindicant, entre altres, “la lluita feminista i obrera històrica” contra el masclisme.
#Ripoll lectura del manifest per part Plataforma 8 de Març. Reivindicant la lluita feminista i obrera històrica, contra el masclisme i tota opressió patriarcal, contra la feminització de la pobresa, pels drets LGTBi i del propi cos, i visibilitzant feines de cures. pic.twitter.com/CcKvblcUXW
— Endavant Osona i Ripollès (@Endavant_OiR) March 8, 2019
Podeu llegir el manifest íntegre a continuació:
JUNTES SOM MÉS FORTES! CAP PAS ENRERE!
Ens aturem per canviar-ho tot!
Avui, 8 de març de 2019,
Les dones de tot el món hem estat convocades a una VAGA FEMINISTA.
Venim de lluny, tenim una llarga història que ens precedeix i una llarga genealogia de dones activistes, sufragistes i sindicalistes: com lesque van sostenir la Segona República; les que van lluitar a la Guerra Civil; les que es varen enfrontar al colonialisme i les que han format part de les lluites antiimperialistes d’arreu del mon.
Com cada 8 de març, l’any passat, milions de dones a tot el món vam protagonitzar una vaga feminista.
També a casa nostra, a totes les ciutats, pobles i barris vam ocupar els carrers per fer visibles les nostres demandes, les nostres reivindicacions, els nostres treballs i els nostres cossos.
Vam aconseguir amb la força col·lectiva, que les nostres propostes i la nostra centralitat en el món vagi obrint espais i aconseguint canvis.
Però no n’hi ha prou!
Les nostres vides segueixen marcades per les desigualtats, per les violències masclistes, per la precarietat, per les exclusions socials i laborals, pels desnonaments dels habitatges, pel racisme i la manca de responsabilitat de la societat patriarcal i de l’estat en els treballs de cures.
Perquè som diverses; les nostres identitats són múltiples: vivim als pobles i a les ciutats: treballem en l’àmbit laboral i en el de les cures;
Som: paies, gitanes, dones amb diversitat funcional, amb diversitat sensorial i intel·lectual, migrades i racialitzades.
Les nostres edats són totes i ens sabem, lesbianes, trans, bisexuals, inter, queer, hetero i asexuals.
Som les que no hi són: som les assassinades, som les preses, som les que es van quedar a les fronteres i som les que es van quedar al mar mediterrani i a tots els mars.
Les feministes plantem cara a l’ordre patriarcal, racista, colonitzador, capitalista i depredador de la vida en el nostre planeta. Proposem una altra forma de veure d’entendre i estar en el món, de relacionar-nos.
En definitiva, les nostres propostes impliquen un nou sentit comú.
Ens unim al crit global, llançat per les dones d’arreu del món.
Contra les reaccions patriarcals davant l’avenç de les dones en l’assoliment dels nostres drets, i enfront d’una dreta i extrema dreta que ha situat les dones, lesbianes i trans, i sobretot a les migrades, com a objectiu prioritari de la seva ofensiva ultraliberal i patriarcal.
CAP PAS ENRERE! NO PASSARAN!
Som TOTES. Juntes, avui, parem el món i cridem:
PROU! De violències masclistes, quotidianes i invisibilitzades que vivim les dones, sigui quina sigui la nostra edat i condició.
VOLEM poder moure’ns en llibertat per tots els espais i a tota hora.
VOLEM gaudir d’una vida lliure de violències masclistes.
Denunciem la violència sexual com a expressió de l’apropiació patriarcal del nostre cos que ens afecta a totes i encara més, a les migrades, a les racialitzades i a les treballadores de les llars i les cures.
Exigim polítiques públiques, recursos i mitjans suficients per a totes en el sistema de protecció i recuperació enfront les violències masclistes.
VOLEM protocols i circuits diversos, les dones no som homogènies.
NO VOLEM estigmatització per pertànyer a una cultura diferent, per ser gitanes, o per la nostra condició de dones migrades i racialitzades.
No som víctimes! Som supervivents!.
PROU! D’opressió per les nostres orientacions i identitats sexuals!
Denunciem la LGTBIfòbia social, institucional i laboral que patim moltes de nosaltres, com una altra forma de violència masclista.
Denunciem la repressió i la censura, a companyes per les protestes i manifestacions creatives, en defensa dels drets sexuals i reproductius, sota la pressió dels fonamentalismes religiosos.
Som dones, lesbianes, trans i som diverses.
Reivindiquem una societat lliure d’opressions, d’explotació i de violències institucionals. Fem una crida a la rebel·lia i a la lluita contra l’aliança entre: el patriarcat el capitalisme i el feixisme que ens vol dòcils, submises i callades.
Si ens toquen a una, ens toquen a totes!.
PROU! de ingerències en les decisions sobre els nostres cossos !
Exigim: ser protagonistes de la nostra salut i dels nostres cossos, sense cap tipus de pressió estètica. Els nostres cossos no són mercaderies ni objectes. La recerca i la pràctica mèdica tenen encara un biaix de gènere androcèntric que cal canviar de dalt a baix,
VOLEM un tractament de la salut de les dones amb perspectiva integral i diferencial.
Exigim la DESPATOLOGITZACIÓ de les nostres vides, les nostres emocions, les nostres circumstàncies: la medicalització que respon a interessos de grans empreses, i no a la nostra salut.
Prou de considerar els nostres processos de vida com a malalties!
Exigim-la despenalització total de l’avortament, incloent-hi les menors d’edat, així com la seva legalització i cobertura gratuïta en tota la xarxa de salut pública.
Nosaltres parim, nosaltres decidim !
Volem el dret a la reproducció assistida per les lesbianes, en tota la xarxa de salut pública.
Volem que les persones amb identitat trans tinguem accés als tractaments sense que se’ns PATOLOGITZI i tinguem autonomia per decidir si volem aquests tractaments. Perquè els nostres cossos no están obligats a seguir la norma social patriarcal i binària.
Educació sexual per decidir !
Avortament legal per a no morir !
Salut universal, gratuïta i de qualitat per a totes !
PROU! de violència institucional contra les nostres llibertats.
Per aconseguir una vida lliure de violències, cal actuar en tots els àmbits de la nostra vida.
A Catalunya des de l’1 d’octubre patim la repressió d’una política judicial, que criminalitza les persones per les seves idees.
Les feministes sempre hem estat compromeses amb les llibertats i en la defensa dels drets i les llibertats dels pobles.
Rebutgem la criminalització de les accions no-violentes i de protesta social.
Denunciem la justícia PATRIARCAL, hereva del franquisme, que ha empresonat, imputat i encausat a dones, sense que hagin comès cap delicte.
Exigim la llibertat de les preses polítiques i exiliades, així com la llibertat de totes les dones injustament empresonades, i la fi dels processos judicials oberts.
Denunciem les condicions de les presons, on totes les preses, pateixen les discriminacions del sistema penitenciari, a través de les vexacions i la violència institucional quotidianes, així com la perpetuació dels prejudicis i mandats patriarcals
Cap Dona en l’oblit!
Un país no pot esdevenir lliure, si les dones no són lliures!
Dones lliures en territoris lliures.
PROU! de repressió i criminalització de la protesta. Cridem ben fort:
“No a la Llei Mordaça”. Denunciem la repressió contra el moviment feminista per part de les institucions de l’Estat Espanyol i de la Generalitat de Catalunya. Ens van reprimir i sancionar per la participació en les mobilitzacions de la vaga feminista del passat 8 de març.
Visca, Visca, visca la lluita feminista !
PROU! de malabarismes a les nostres vides!.
Som les que generem, reproduïm i sostenim la vida. I normalment S’INVISIBILITZA el valor social d’aquestes aportacions, que fem les dones majoritàriament.
Sabem fer i fem saber que aquesta organització social és una trampa còmplice i imprescindible en el desenvolupament del capitalisme.
Amb la VAGA DE TOTES, avui amb la vaga de cures, reivindiquem que el treball de cures, sigui reconegut com un bé social de primer ordre, i exigim la redistribució d’aquest tipus de tasques.
VOLEM que es reconegui la venta ambulant com un ofici. Durant segles, ha estat una forma de vida per a moltes dones gitanes, ens ha generat autonomia, independència econòmica, apoderament i llibertats.
NO VOLEM ser ni criminalitzades ni estigmatitzades, com ha passat durant segles, des de els inicis del sistema capitalista fins l’actualitat.
Les gitanes, tenim dret a decidir el que volem o necessitem, per a nosaltres, per les nostres famílies i la nostra gent. Estem fartes de que ens pressionin i tractin de reeducar, estem fartes de la constant discriminació i expropiació cultural des de les institucions i la societat dominant. Els nostres valors culturals no són símbols que es puguin vendre, mentre se’ns margina com a persones i com a poble.
Si les dones ens aturem, la vida s’enfonsa !
PROU! de discriminació salarial, de menyspreu i d’assetjament sexual en l’àmbit laboral.
Avui també fem vaga laboral, perquè no acceptem estar sotmeses a pitjors condicions laborals, ni cobrar menys que els homes.
Avui fem vaga contra la precarietat laboral, contra les feines marcades per la temporalitat, la incertesa, els baixos salaris, les jornades parcials no desitjades i les llistes del atur femení.
L’empresa privada, la pública, les institucions i la política són reproductores de l’explotació laboral de les dones.
Per una jornada laboral de 30 hores!.
Ser dona és la principal causa de pobresa, doncs la precarietat s’agreuja per a moltes de nosaltres pel fet de tenir més edat, ser migrada i estar racialitzada, per tenir diversitat funcional, diversitat intel·lectual i/o sensorial o una imatge allunyada de la normativitat.
Exigim: que la nostra situació laboral ens permeti desenvolupar un projecte vital amb dignitat i autonomia i que l’ocupació s’adapti a les necessitats dels nostres cicles de vida: no podem ser objecte Ni d’acomiadament, Ni de marginació laboral, Ni de minvar les nostres expectatives personals i professionals.
Exigim que s’eliminin les pràctiques laborals de subcontractació i terciarització,que precaritzen les condicions laborals, sobre tot, a les que treballem en el sector de hoteleria, les que fem la neteja en escoles, hospitals, locals i edificis, les que treballem en l’àmbit de les cures, moltes som migrades i gitanes.
Denunciem que la renovació de la targeta de residència, estigui vinculada a tenir un contracte laboral.
Denunciem la precarització de les treballadores de les llars i de cures, majoritàriament migrades, exigim el dret a contractes de treball i salaris dignes.
Denunciem l’esclavitud moderna, que significa el ser treballadora interna.
Exigim la ratificació del Conveni 189 de la OIT, per la dignificació del treball de la llar i de les cures.
Exigim la derogació de la “enmienda 6777” que no permet fins al 2.024 l’integració amb el Règimen General de la Seguretat Social.
Exigim: per a nosaltres les trans, igualtat de condicions en l’accés al mercat laboral. Per les trans migrades, demanem el reconeixement d’un document d’identitat no condicionat a gestions administratives, que obliguin a viatjar al país d’origen, pel risc de les seves vides.
Exigim: el ple reconeixement dels drets de ciutadania i dels drets laborals de les treballadores sexuals. Eradiquem les relacions d’explotació laboral. Denunciem la violència institucional, la criminalització i l’estigma cap a les treballadores sexuals.
Exigim pensions dignes per a totes. NO, més pensions de misèria, que ens obliguen a patir pobresa en la vellesa. Demanem la titularitat de les pensions i que el temps dedicat a tasques de cura, o el treball agrari, sigui reconegut en el càlcul de les pensions, de la mateixa manera que ho és el treball assalariat.
PROU! de explotació i destrucció de la vida en el planeta!
Denunciem el neoliberalisme salvatge, que imposa un pensament únic a nivell mundial, oprimeix a les minories ètniques i destrossa el nostre planeta i les nostres vides.
Denunciem al capitalisme extractivista i energètic, avalat pels governs europeus, que operen en el sud global; violentant els territoris; les persones, i en especial les dones de pobles originaris.
Denunciem la celebració del “Dia de la Hispanitat” i no celebrem el 12 d’octubre, perquè va ser un genocidi i una colonització.
Les feministes,no podem tancar els ulls davant l’explotació, la tortura i la discriminació que pateixin els animals no humans, no podem continuar utilitzant i perpetuant el nostre privilegi d’espècie per sobre dels drets i llibertats dels altres éssers. Una lluita feminista que vol eradicar els sistemes d’opressió, discriminació i les violències cap a tots els cossos, ha d’incorporar l’antiespecisme als nostres activismes.
Les dones; tenim un paper primordial en la lluita contra el canvi climàtic; i en la preservació de la biodiversitat.
Defensem la sobirania alimentària dels pobles. Donem suport al treball de moltes companyes que exposen la seva vida per defensar l ‘aigua, el territori i els seus cultius.
Diem NO als Tractats de Comerç i Inversió, son un instrument del projecte capitalista del segle XXI que és heteropatriarcal, racista i colonial que ataca les nostres vides i blinda el poder de les transnacionals, enfront dels drets a i les decisions democràtiques dels poders públics.
Exigim que la defensa de la vida es situï en el centre de l’economia i de la política.
Per tot això: fem vaga de consum.
PROU! De educació sexista, racista i colonial!
Avui fem vaga estudiantil,per exigir el nostre dret a una educació feminista, inclusiva, pública, gratuïta i laica. Lliure dels valors heteropatriarcals, neoliberals i mercantilistes, que volen utilitzar l’educació, com una mercaderia.
I l’exigim des dels primers trams educatius, en què les professores som majoria, fins a la universitat.
Denunciem, el “sòl enganxós” que trepitgen les nenes i joves gitanes de les barriades empobrides, condemnant-les al fracàs escolar i laboral.
Reivindiquem també el nostre dret a una formació afectivo-sexual, que ens eduqui en la diversitat; sense pors, sense complexos, sense reduir-nos a simples objectes i que no permeti ni una sola agressió masclista ni LGTBIfòbica a les aules.
Sol·licitem el manteniment i l’ampliació dels programes de beques d’estudi per a les estudiants de tots els nivells educatius.
Denunciem: el pressupost públic que es destina a les escoles gestionades per l’Opus Dei, i a totes les escoles concertades que segreguen per sexe, i les que potencien els fonamentalismes religiosos, retrógrades, reaccionaries, i masclistes.
Reivindiquem una xarxa d’educació única, pública i gratuïta i amb perspectiva de gènere.
Exigim un avenç en la coeducació en tots els àmbits i espais de formació i una educació que fomenti un pensament crític; que no margini les nostres històries dels llibres de text; i en la que, la perspectiva de gènere sigui transversal a totes les disciplines.
PROU ! de racisme i exclusió !, obrim fronteres !
Ens oposem, a l’augment armamentístic que destrueix les vides de les persones més vulnerables. Cridem molt fort:
NO a les guerres!
NO a la fabricació de material bèl·lic!.
Les guerres són producte i extensió del patriarcat i del capitalisme, pel control dels territoris i de les persones.
La conseqüència directa de les guerres; som milers de dones migrades i refugiades arreu del món; dones que som victimitzades, oblidades i violentades.
Denunciem, les polítiques migratòries i de militarització de les fronteres, que barren el pas a les persones que fugen de les guerres.
Denunciem, les diverses formes de violències ( pobresa, espoliació dels recursos naturals, violències masclistes, violències armades…).
Fronteres dissenyades per l’Estat Espanyol i la Unió Europea, que atenten al dret a la mobilitat humana.
Exigiml’acolliment de totes les persones migrades, sigui pel motiu que sigui:
Cap persona és il·legal!
Exigim protecció efectiva de les víctimes i/o supervivents de tracta, amb finalitat d’explotació sexual.
La tracta, s’utilitza com a excusa per perseguir i controlar la migració. Hi ha tràfic d’éssers humans en multitud de sectors i la seva causa no és la prostitució, sinó el tancament de fronteres europees, les restriccions que imposa la Llei d’Estrangeria i la clandestinitat obligatòria en la qual es desenvolupen els projectes migratoris.
Calen alternatives laborals no precaritzades, perquè la prostitució no hagi de ser en cap cas, un destí que beneficiï les màfies.
Denunciem que es criminalitzi com a tràfic d’éssers humans, l’ajuda humanitària per salvar vides en el Mediterrani, i ens solidaritzem amb la defensora dels drets humans en la Frontera Sud, Helena Maleno, criminalitzada per la seva solidaritat.
Exigim la derogació de la Llei d’Estrangeria per racista i xenòfoba.
Aquesta llei, precaritza l’autonomia econòmica de les dones migrades; i col·loca a les adolescents i joves migrants sols; en situació de desemparament
i de vulnerabilitat
Exigim el tancament dels CIES per funcionar com a presons i centres de tortura.
Exigim a totes les administracions públiques, que reconeguin el dret a l’empadronament i a l’habitatge de la comunitat migrada.
Denunciemles violències institucionals racistes; que fomenten normatives i programes de gestió de la migració, sense perspectiva de gènere, ni intercultural ni decolonial.
NO a l’estigmatització de milers de dones, sobretot migrades, que ens trobem en una situació de pobresa i vulnerabilitat.
Exigim polítiques socials, més recursos i de qualitat,per prevenir i evitar la criminalització de les dones més vulnerables amb família, sobretot migrades, a qui se’ns penalitza amb la retirada de la tutela dels fills i filles.
CAP DONA ÉS IL·LEGAL!
ENS VOLEM LLIURES, ENS VOLEM VIVES, FEMINISTES,
COMBATIVES I REBELS!
AVUI, LA VAGA FEMINISTA NO S’ACABA:
SEGUIREM FINS ACONSEGUIR EL MÓN QUE VOLEM!
{{ comment.text }}