Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Són els noms de les quatre torres que componen l’Hàbitat Catalunya de Vic, una de les construccions més icòniques de la ciutat per la seva alçada i visibilitat, construïdes l’any 1976 per l’antiga Sadei, la Societat Ausetana d’Estudis i Inversions.
Des del passat mes de maig el conjunt, que formen 519 entitats, entre habitatges, aparcaments, trasters i locals comercials, ha començat a lluir una bastida d’obres perquè s’hi han iniciat els treballs de reforma més importants que s’hi han fet mai en el seu gairebé mig segle de vida.
Es tracta d’actuacions per complir amb la Inspecció Tècnica de l’Edifici (ITE), que va sortir desfavorable, i també de millora de l’eficiència energètica, motiu pel qual els propietaris van demanar una subvenció econòmica europea Next Generation. La van aconseguir i s’han convertit en el projecte habitacional que ha rebut més diners de Catalunya amb un total de 2.631.273,11 euros d’ajuda per als 23.000 metres quadrats que té.
“S’està vivint amb molta il·lusió i tothom està molt content. És una inversió per revaloritzar els pisos. Crec que ens hem de felicitar perquè amb la subvenció tindrem unes millores abismals”, subratlla la presidenta de la comunitat, Núria Vilasís.
A les torres, amb tres pisos per planta, hi viuen uns 350 veïns, tot i que no saben la xifra exacta ni es coneixen tots. Alguns són propietaris i d’altres llogaters i s’organitzen al voltant d’una junta de govern, que és la que presideix Vilasís.
Cada torre té el seu president i un grup de WhatsApp per tractar les qüestions que els afecten. Aquesta vegada, però, per abordar la reforma conjunta, han optat per crear una comissió d’obres, amb dos representants de cada bloc.
Un dels membres és Arnau Palma, que també destaca “que els veïns són exemplars i tothom ho ha entomat molt bé. La clau va ser veure el render de com quedarà”. Molts d’aquests propietaris han aprofitat l’ocasió, a més a més, per fer també reformes a l’interior dels habitatges, “sobretot als tancaments abans que facin la façana”.
El projecte l’ha dissenyat el despatx d’enginyeria i arquitectura Colomer-Rifà, que va impulsar un procés participatiu format per assemblees, enquestes i reunions periòdiques per copsar el sentir majoritari sobre aspectes de disseny de les obres.
“No és habitual treballar amb comunitats tan grans i havíem d’idear mecanismes perquè no teníem un únic interlocutor. Ha set complex però al mateix temps senzill perquè la comunitat ha confiat en els criteris tècnics”, explica l’arquitecta de Colomer-Rifà Carla Dinarès.
En un primer moment la comunitat només volia actuar sobre els principals problemes que havia detectat l’ITE –bàsicament les teulades de fibrociment que es trencaven, les canonades malmeses i els desperfectes als balcons–, però quan van saber que podien optar a una ajuda van decidir introduir les actuacions de millora energètica, que suposaran un estalvi energètic del 60% equivalent a uns 600.000 kWh/any (151 tn CO2/any) i un estalvi econòmic per als veïns de 45.000 euros l’any.
Aquesta part de rehabilitació energètica implicarà, a grans trets, afegir 10 centímetres d’aïllament tèrmic a l’exterior de tota la façana, retirar l’amiant de la coberta i col·locar plaques solars fotovoltaiques. “Pels anys que tenen són edificis que estan molt bé, però hi ha desgast i hi havia patologies de sistemes constructius”, continua Dinarès.
Justament un d’aquests problemes eren les humitats que es produïen a l’aparcament situat just a sota la plaça comunitària, que també es reformarà i es tancarà tot el recinte. “Calia impermeabilitzar-ho per les conseqüències estructurals que tenia i s’ha aprofitat per canviar el caràcter de la plaça. Fins ara era oberta i de pas i ara serà privada, amb nous paviments, mobiliari urbà i espais verds”, destaca l’administrador de Colomer-Rifà, Ramon Colomer.
També donarà una imatge renovada al complex les noves entrades als edificis i els balcons. “Els descarregarem de pes col·locant-hi panells d’alumini i la imatge serà més moderna i neta i tindrà més il·luminació”, ressalta Colomer.
Es preveu que les obres de tota la reforma durin 15 mesos i finalitzin el juliol del 2025 després d’uns cinc mesos de treballs a cada torre. S’intervindrà a dues torres alhora, cavalcant processos per agilitzar el període d’obres, i quatre mesos més aniran destinats a la plaça.
Els treballs van a càrrec de Construccions Ferrer, que ha col·locat una grua de 40 metres al mig dels edificis per poder traslladar millor els materials tenint en compte que és un punt neuràlgic. “Per nosaltres és una obra importantíssima, perquè són edificis que tots coneixem i que dibuixen l’skyline de la ciutat.
Hem muntat unes bastides de més de 10 plantes que no són les habituals que utilitzem aquí a Osona i hi tenim 25 treballadors. És un repte i la intenció és fer molt bona feina”, assegura el gerent d’aquesta empresa familiar, Miquel Ferrer.
La coordinació de tots els professionals implicats en el procés l’ha fet l’administrador de la finca, Albert Sentias, en nom de Finques Osona. Ell també ha estat l’encarregat de bracet amb la junta de govern de trobar el finançament per fer-ho possible.
“La part econòmica és la més important, perquè sense diners no s’hauria fet res”, ressalta. “No podíem deixar ningú enrere –continua– perquè són imports molt alts, d’una mitjana de 25.000 euros, que s’han de pagar de cop i aquí hi ha moltes realitats”.
Per aquest motiu la comunitat de propietaris ha demanat un préstec a una entitat bancària per cobrir on no arribaven les subvencions i es repartirà una quota en funció del coeficient de propietat de cada veí. “Som una comunitat molt ben avinguda i fem molt bon equip”, conclou la presidenta Vilasís.
Les torres Catalunya són l’edifici d’habitatges més alt de la ciutat de Vic, amb 39 metres d’alçada en el cas de dos dels blocs –que tenen planta baixa, entresol i 10 pisos–, mentre que els altres dos tenen un pis menys, segons els plànols del projecte original.
Només el campanar de la catedral, amb 46 metres d’alçada, les supera. De la mateixa dècada dels anys 70 daten dos dels altres blocs de pisos de més alçada de la ciutat. Són el Vic 2, del 1979, amb planta baixa i 10 pisos, i l’edifici del carrer Pep Ventura, 10, del 1971, amb planta baixa i 9 pisos.
L’Ajuntament no té registrades les alçades dels blocs de la ciutat però l’estàndard per pis són 3,2 metres, de manera que tots dos superen els 30 metres. Per trobar un altre edifici tan alt com l’Hàbitat Catalunya a Osona cal remuntar-se als ja desapareguts pisos de Can Garcia de Manlleu, que tenien dues escales de planta baixa i 10 pisos i quatre blocs més de planta baixa i 11 pisos.
Símbols tots plegats d’una època en què la construcció mirava cap al cel fins que les normatives urbanístiques hi van posar fi.
