La revetlla de Sant Joan va començar molt malament per a Anna Erra, la primera persona que el divendres 22 de juny va saber que Oriol Amat volia renunciar a ser el proper rector de la UVic-UCC. En qualitat de presidenta de la Fundació Universitària Balmes (FUB), l’alcaldessa de Vic es feia càrrec d’una situació que ningú no havia previst. Havia patit durant la selecció del nou rector perquè no es produís cap tensió que recordés, ni de lluny, les de fa vuit anys, i havia respirat alleujada a l’acabar el procés, net i modèlic. I més en saber el nom del candidat, Oriol Amat, amb un prestigi acadèmic indiscutible. Un fitxatge. I ara hi havia el perill que tot se n’anés en orris, quan aparentment ja res no es podia tòrcer.
Oriol Amat havia fet 101 entrevistes des del dia que el van nomenar candidat al rectorat. Una autèntica immersió en la UVic-UCC a tots els nivells, i en el teixit econòmic, social i cultural d’Osona i el Bages. En el claustre, havia causat una impressió més que satisfactòria, expressada en el 78% de vots favorables al seu programa de govern. I per sobre de tot, havia transmès confiança i il·lusió en el projecte. Els més propers sabien que es plantejava, fins i tot, traslladar-se amb la família a viure a Vic, seguint el camí que en els últims anys han fet des del vicerector Jordi Villà fins al director de la FUB, Joan Turró. Tot semblava anar sobre rodes, a l’espera del plenari del Patronat que l’havia de ratificar el dijous 28 de juny. Gairebé un tràmit. Fins i tot els patrons que podien estar-ne més allunyats ideològicament, com Joan Coma, regidor de Capgirem Vic, reconeixien que hi havien trobat punts de possible coincidència.
Per Sant Joan, es fan gestions al més alt nivell per saber si s’ho pot repensar
Per això la notícia de la vigília de la revetlla va caure com un gerro d’aigua freda en les poquíssimes persones que la van conèixer, entre elles també el regidor Josep Arimany. El motiu que havia explicat Oriol Amat semblava de pes: la malaltia d’un dels seus fills, ja coneguda però agreujada durant aquest mes de juny. Possiblement, portava sospesant la decisió al llarg d’aquella setmana, però gaire més. Dies d’insomni i tensió, que el dia de la compareixença pública després del Patronat es feien evidents fins i tot en l’aspecte físic d’algú que no aparenta la seixantena d’anys que té.
“Si fossin altres motius, es podria negociar, si són familiars no”
La reacció immediata va ser oferir-li tot el suport que fos necessari, les màximes facilitats per fer compatible el càrrec de rector amb la situació sobrevinguda. Però la decisió estava presa, parlada amb la família. “No el van treure d’aquí”. Durant el cap de setmana de Sant Joan s’intenten, tot i això, algunes gestions in extremis que impliquen persones rellevants de l’àmbit polític amb qui Oriol Amat té una relació de confiança i d’amistat. Des de Vic, els preocupa saber si hi ha, a banda de la família, altres raons que hagin portat l’economista a fer marxa enrere. Sembla difícil, perquè havia vingut amb un alt coneixement de la UVic-UCC i de les seves peculiaritats. Però no apareix res. “Si hagués estat així, ho podíem arribar a negociar tot, però si és un tema familiar i de salut, no hi ha res a negociar”.
La resposta que arriba és negativa: efectivament, els motius familiars no són un subterfugi. “Oriol Amat s’implica molt a fons en tot el que fa”, afirmen els qui el coneixen. No es va negar, quan Artur Mas, li ho va demanar, a acompanyar-lo en l’aventura de Junts pel Sí. Com tampoc s’havia negat, abans, a convertir-se en representant de Catalunya a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV), a Madrid. I tot això, mantenint un nivell altíssim de recerca i docència a la Universitat Pompeu Fabra. Sembla que ara ha arribat el moment de donar prioritat a la família. El dilluns 25 de juny, es tanca definitivament la porta a qualsevol sortida que no sigui la renúncia. Ara només cal dosificar la informació, i que no transcendeixi abans del dijous, dia fixat per a la sessió del Patronat de la FUB. El seu director general, Joan Turró, és també un dels coneixedors de la situació. Apareix alguna sospita: “Que passa alguna cosa, a Vic?”, pregunten a un alt càrrec acadèmic aquella setmana, en un acte a Barcelona. La resposta, sincera, és que no. Sí que algunes persones amb qui Oriol Amat tenia contacte quasi cada dia, com l’actual rector Jordi Montaña, han deixat de tenir-lo. Però interpreten que ja ha acabat la ronda de contactes previs i es prepara per a la sessió del Patronat.
Amat vol esvair dubtes: insisteix a explicar-se a la FUB i en públic
El pacte ferri de silenci es manté. S’arriba al dijous sense que la majoria dels patrons que assistiran a la reunió tinguin la més mínima sospita del que passarà. El rector Montaña, que coneix Oriol Amat des de fa anys, és informat. Fins aquell moment, es preocupava de fer un traspàs de poders “molt endreçat”, que culminés un darrer curs del seu mandat ple de bones notícies: des la posada en marxa de la Facultat de Medicina a l’arrencada definitiva del campus de Granollers. Han parlat de tot el que queda per fer. Com tothom, Montaña queda “en estat de xoc”. Els estatuts no li permeten tampoc una pròrroga del seu mandat. Aquesta situació no s’havia previst. Es posa en marxa el mecanisme que estava en el guió: que el càrrec sigui ocupat temporalment pel vicerector amb més temps en el càrrec, en aquest cas Joan Masnou.
Abans de la reunió del plenari del Patronat, hi ha la de l’executiva, convocada amb urgència. Oriol Amat ja hi és i s’explica. Ha insistit a donar la cara, per esvair qualsevol ombra de dubte sobre la seva decisió, com farà després davant del claustre i davant dels mitjans. Hi ha patrons que fins deu minuts abans d’entrar no s’assabenten del que està passant. A la reunió, “ningú no pregunta res”, diuen els assistents. Els dies següents han estat els d’assumir el cop. Tot i que l’opció de recórrer als altres candidats que s’havien presentat a la convocatòria ha passat pel cap d’algú, en un primer moment, ja es veu que no és viable: sobre la taula del Patronat de la FUB no havia arribat una llista, sinó un sol nom, el d’Oriol Amat. S’ha de tornar a començar de cap i de nou. “Tristos i neguitosos, a veure què passarà”, és la sensació que resumeix una professora que ha viscut de prop el procés de selecció. “És el que havien de fer”, diu Dani Jiménez, president del comitè d’empresa, que també havia tingut contactes amb Oriol Amat. A primers de setembre, torna a sortir una convocatòria pública per proveir la plaça de rector de la UVic-UCC, amb l’esperança que sigui algú que, com a mínim, tingui un expedient tan brillant com el d’Oriol Amat. L’únic aspecte positiu que tothom admet és que amb la selecció que va dur fins a Oriol Amat se n’ha après, i s’ha vist que la UVic-UCC podia atreure talent. “Potser ara es plantejarà de venir-hi gent que no s’ho hauria plantejat mai”. És clar que també hi ha qui pensa que seria el moment per articular una candidatura forta i de consens des de dins de la institució.
