El govern de la República que va viure al passeig Maristany

Era gairebé tradició oral que es transmetia entre els camprodonins, fins i tot durant el franquisme. Tothom sabia que Juan Negrín, el president del govern de la República, havia fet estada a Camprodon abans que Catalunya caigués en mans de les tropes franquistes, el febrer de l’any 1939. “Era memòria oral, es deia que hi havia la seva família amagada i que ell els venia a veure”, explica Lluís Bassaganya, responsable de l’exposició permanent de La Retirada, a l’espai cultural de Cal Marquès. La seva recerca es va centrar darrerament en aquest episodi, i va donar resultats. Fins al 20 d’octubre es poden veure a l’exposició “Juan Negrín. Un canari en la història, un president a Camprodon”, on es pot comprovar que Negrín no solament va tenir la residència en una de les torres del passeig Maristany, sinó que des d’allà va dirigir l’acció de govern i va fer-hi reunions d’alt contingut polític i militar. Negrín, que des de l’octubre de l’any 1937 havia traslladat a Barcelona la seu del govern d’Espanya, es va estar a Camprodon entre el 7 d’octubre de l’any 1938 i el 25 de gener de l’any 1939, just el dia abans que Barcelona fos ocupada pels franquistes. “A Camprodon hi havia militars des de feia mesos i el fill de Negrín era comandant de carrabiners, o sigui que ell sabia ben bé on anava”, diu Bassaganya. De fet, totes les torres de la burgesia del passeig Maristany havien estat requisades i eren ocupades per militars. Ell es va instal·lar a la que es coneixia amb el nom d’El Robledal, de la família Riva Garcia. “Traslladar-se aquí no volia dir estar molt allunyat de Barcelona, però sí amb molt menys perill de bombardejos”. A Negrín se li atribueix el famós lema de “Resistir es vencer”. Si no és ben cert, és versemblant: el metge i polític socialista canari estava convençut que esclataria un conflicte europeu –com així va ser– i que una possibilitat de supervivència de la República a Espanya era aguantar fins que això es produís. Però al mateix temps era prou conscient dels perills i per això un dels documents de l’exposició és una carta que adreça el dia 7 d’octubre de 1938 a l’ambaixador espanyol a París, Marcelino Pascua, perquè apressi el govern francès a acabar la carretera fins a coll d’Ares, més avançada per la part espanyola. Des de Camprodon estant, veia que aquells pocs quilòmetres que faltaven podien ser estratègics. Aquí també els fets li van donar una tràgica raó: la vall de Camprodon va ser l’últim bastió republicà a Catalunya, i milers de persones van haver de passar la frontera a peu, penosament, per coll d’Ares i coll Pregon. A la seva residència del Maristany, Negrín reuneix els ministres de la República el dia 2 de novembre de l’any 1938. I també és on manté una última trobada el 25 de gener de 1939 amb el general Vicente Rojo, cap de l’Estat Major Central de les Forces Armades, en vigílies de la caiguda de Barcelona. “Hauria vingut a dir-li que no hi havia res a fer, i a acomiadar-se del president”. Aquest fet consta en les memòries del mateix general Rojo. Els fets demostren que Negrín es va traslladar a l’Empordà quan encara això era possible, i el dia 1 de febrer era al castell de Sant Ferran de Figueres, on es va reunir el darrer ple de les Corts. En posar-se a investigar, Lluís Bassaganya es va posar en contacte amb la Fundació Juan Negrín, que té la seu a Las Palmas de Gran Canaria, la ciutat natal del polític. No tenien constància de la seva presència a Camprodon. L’investigador camprodoní no es va donar per vençut i va anar personalment a Las Palmas, on va poder fer una ràpida recerca i trobar documentació que ha servit de base a l’exposició. La Fundación Juan Negrín hi va mostrar un gran interès, i de fet ells mateixos es van fer càrrec de traduir al català una exposició que ja tenen preparada sobre la figura del president del govern republicà. Aquesta mostra és que la que es pot veure a Cal Marquès, i dins la qual s’insereix la documentació pròpia de l’estada a Camprodon. Lluís Bassaganya té encara pendent trobar alguna prova d’imatge: “No es va fer cap foto mentre era aquí?”. Ell està convençut que sí. La casa que va ser seu de la presidència republicana Batejada amb el nom d’El Robledal i coneguda popularment com a can Garcia de Baix, és una de les torres més emblemàtiques i antigues del passeig Maristany, propietat de la família Riva Garcia. En aquest entorn idíl·lic és on va viure durant almenys quatre mesos un personatge clau en la història d’Espanya.De fet, pensava estar-s’hi temps, i en una de les cartes de l’exposició demana que se li porti a Camprodon una làmpada que tenia a l’hotel Pedralbes de Barcelona. Camprodon bullia en aquells mesos, i hi havia des de la Direcció General de Duanes i colònies infantils de refugiats de la guerra.

El govern de la República que va viure al passeig Maristany

El conflicte a l’Orient Mitjà sacseja tot el món

Relleu a la presidència d’un CHV amb noves infraestructures a l’horitzó

Alerta pels cabals dels rius Ter a Sant Joan de les Abadesses i Ges a Torelló, que han assolit el llindar de perill

Campdevànol activa la segona fase de la reforma del cementiri municipal

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

La N-260 continua tallada fins dilluns "com a mínim" per l'esllavissada a Sant Joan

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Detingut per una agressió sexual a Sant Joan de les Abadesses

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Detenen el lladre d'una bicicleta a Vic gràcies al GPS

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Apaguen un foc al jardí d'una casa de Tona

Vic tanca un grup d’I3 a l’escola La Sínia i Manlleu, al Puig-Agut