La seguretat ciutadana, principal preocupació dels osonencs

Segur significa, segons el diccionari de la llengua catalana, estar “exempt de tot perill o risc”. L’Observatori Socioeconòmic d’Osona destaca en el 6è Informe de Competitivitat que la seguretat ciutadana és la principal preocupació dels osonencs. Es remet a les dades que recull la Diputació de Barcelona, a través de l’eina d’El Dibaròmetre. Aquest amoïnament, concretament, representa un 17,1% dels enquestats, que es van preguntar a principis del 2022. A darrere seu, s’hi situen els problemes associats amb la immigració (9,4%) i la circulació i el trànsit (5,15%). Segons aquesta enquesta, la seguretat ciutadana preocupa a tots els grups d’edat, però també el transport públic en els menors de 25, l’accés a l’habitatge a la franja de 25 a 34 anys, i l’atur i les condicions de treball als grups de 35 a 44 i de 55 a 64 anys. Aquests maldecaps van molt d’acord amb l’edat dels enquestats. “Té molta lògica que l’accés a l’habitatge preocupi la gent de 25 a 34 anys, i no la que en té més de 65”, explica Jordi Collet, sociòleg i vicerector de la UVic-UCC. Les persones de més edat, a més, acostumen a expressar un dol en aquests estudis, ja que el seu entorn –carrer, barri o poble– ha anat canviant considerablement. “Quan es parla de seguretat ciutadana, de què s’està parlant?”, es pregunta Collet. En aquest sentit, l’expert considera que és important aprofundir i concretar a què es refereixen els sondejats: “Els han entrat a robar a casa?, al carrer? Els preocupen les ocupacions o han vist una baralla?”. És clau, doncs, distingir entre percepcions i dades, sobretot en allò que té a veure amb la seguretat, la immigració o la mobilitat. “Quan fem enquestes, la població catalana normalment acaba atribuint el doble de la realitat”, recorda el sociòleg. I ho exemplifica de la següent manera: “Si hi ha cinc crims per cada 10.000 habitants, la gent té la sensació que n’hi ha el doble”. Passa el mateix amb el volum de persones d’origen estranger en una zona o del temps de recorregut d’un lloc a un altre, és a dir, les hores que ens passem al cotxe. “Allò real només és la meitat d’allò percebut”, remarca. D’altra banda, destaca que “és molt important el salt de les preocupacions a les polítiques”. És a dir, com es tradueix aquesta sensació des de les administracions a peu de carrer. La resposta no és fàcil, ja que “la preocupació de la seguretat ciutadana es pot plantejar amb més policia, o amb més bancs, amb més comerç local o més infants, ja que s’ha demostrat que com més nens hi ha al carrer, menys delinqüència hi ha”. Per això, demana no fer-ne interpretacions reduccionistes. “És molt legítim l’assenyalament i les propostes de la gent, però no se’n poden fer lectures simplistes que alimenten determinats discursos i se n’aprofita l’extrema dreta”, remarca. Cal, doncs, segons el sociòleg, llegir-ho amb més profunditat. De fet, té reserves respecte a l’enquesta de la Diputació. “La mostra és petita i només per edat i gènere. Faltarien el nivell d’estudis, el tipus de feina, grup ètnic o territori.” Per tant, si es vol aprofundir en què realment pensa la ciutadania, “es necessita una mostra més gran més afinada i segurament complementar-la amb grups de discussió”. També destaca que caldria analitzar-ho en sèries, és a dir, fer la mateixa pregunta al cap d’un any per veure si la gent continua pensant el mateix. Molt sovint aquestes respostes estan vinculades a les experiències que s’han viscut o vist a l’entorn recentment. “Les persones som éssers morals i, per exemple, si després d’un assassinat es fa una enquesta sobre la pena de mort, molta gent hi està d’acord. Això vol dir que realment ho volen? Segurament, no. Estan dient que els sembla malament el que ha passat”, especifica. Al final, doncs, veure si les preocupacions són contextuals o estructurals. Més insegurs per les xarxes socials “A Osona, els fets delictius estan molt lluny de la mitjana catalana”, explica Joan Salamaña, cap dels Mossos d’Esquadra a la comissaria de Vic. De fet, concreta que en els últims anys han augmentat els furts o les estafes per internet, mentre que han disminuït els robatoris amb força o violència. Tal com reconeix el policia, el furt és un delicte que dona una sensació d’impunitat, ja que és un delicte lleu i, per tant, hi ha reincidència. Generalment, però, “no hi ha fets molt greus”. Aquesta, però, és només una cara de la moneda: l’objectiva. L’altra és la subjectiva, és a dir, la percepció que té cadascú de la seguretat. I darrerament, hi ha un nou paradigma. “Han entrat en joc les xarxes socials i tenen un efecte sobre la percepció d’inseguretat”, remarca Salamaña. “Els fets que havien passat tota la vida no tenen la mateixa transcendència que anys enrere”, afegeix. En aquest sentit, també es refereix al grup de veïns de WhatsApp que hi corre un missatge alarmant o a la notícia de Twitter –ara X– que no precisa ni on, ni quan ni com ha passat. Així doncs, “és més fàcil que tinguem una percepció d’inseguretat que havíem tingut abans, i les xarxes socials hi tenen un pes important”, conclou l’inspector.

La seguretat ciutadana, principal preocupació dels osonencs

Un milió d’euros de l’Euromillones cau a Ripoll

Propostes finalistes als pressupostos participatius de Torelló

Companys de reforma

La Generalitat subvencionarà rehabilitar habitatges en municipis rurals

LA PREGUNTA

Creu que s’ha d’endarrerir el tancament de les centrals nuclears?

Mor un excursionista de Torelló en una allau al Pallars Sobirà

Mor un home de 34 anys en un accident laboral a Sant Miquel de Balenyà

Mercadona obre a Manlleu el primer supermercat a Catalunya del nou model "Botiga 9"

Denuncien un conductor a la C-17 a Tona perquè portava el gos traient el cap per la finestra

El tancament d’Auto Pla Vic 4x4 desencadena moviments entre diversos concessionaris d’Osona

El temporal de vent fa caure l'emblemàtic avet del monestir de Sant Joan

Vic i alguns dels pobles del voltant exploraran fer un repartiment d’alumnes per millorar l’educació

Matí catastròfic pel vent al Ripollès

Crit d’alerta sobre la situació de Sant Pere de Casserres

Mestres i professors tallen de nou la C-17 i l'Eix Transversal a Gurb