Càrniques Llorà, de Sant Miquel de Balenyà, és un dels deu punts logístics de recollida de carn de caça que hi ha a Catalunya i, alhora, un dels nou establiments de manipulació.
Amb una llarga experiència en el porc blanc, el 2010 van apostar també per desfer carn de caça. “Treballem amb un centenar de colles de caçadors de la comarca d’Osona i comarques veïnes”, explica el director, Josep Llorà.
“Anem a recollir dimecres, dijous, dissabte i diumenge. Sempre poques hores després del sacrifici”, explica Llorà. Disposen de laboratori per treure la mostra de sang i fer la prova de la triquina. Fan servei d’escorxador (l’animal és mort però se n’ha de treure el pelatge) i de desfer. “Ho fem molt bé. El tallem i ho deixem a punt perquè només s’hagi de macerar i cuinar.”
De carn de caça, treballen amb porc senglar, cabirol i cérvol. La temporada passada –segons les dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació– a la Catalunya Central es van caçar 15.897 porcs senglars, 4.726 cabirols i 970 cérvols.
Només a Osona, de senglars se’n van capturar prop de 5.000. Ara bé, pocs d’aquests es consumeixen aquí. “El 90% els exportem a Europa, principalment a França”, explica Llorà, que assegura que allà “hi ha més cultura de menjar carn de caça”. Del 10% que es queda aquí la comercialitza en una quinzena de restaurants, carnisseries i a particulars a través del web.
CAÇAR PER NECESSITAT
Al Lluçanès, les societats de caçadors treballen amb el punt logístic del Vedat Pirineus de Solsona. Els paguen pel quilo de carn i també reben una compensació per peça de la Generalitat. “Amb la caça no es fa negoci. Ho fem per necessitat.
Ens ajuda a assumir despeses de veterinaris pels gossos, manteniment dels cotxes, gasoil o assegurances”, segons Ivan Iglesias, que pertany a diferents societats de caçadors del Lluçanès i forma part de la junta de la d’Olost.
“Aquí la majoria de caçadors som pagesos i ho fem per necessitat. Fa vuit anys em vaig treure el permís d’armes. Veiem la caça com una qüestió de gestió cinegètica”, assegura, volent diferenciar-se de la imatge del caçador dels grans vedats que ho fa més per diversió.
“El que fem és gestionar la fauna salvatge. Hi ha una massificació i això provoca danys a les finques i risc de malalties.” Al Lluçanès tenen problemes amb porcs senglars (“et poden rebentar tot un camp en una nit”), cérvols i cabirols, per la dificultat de controlar contagis de malalties.
