Universitat, ciutat i país. Pensament, acció i persistència. Aquests conceptes podrien ser una síntesi del que va representar Ricard Torrents, d’acord amb el que es va poder escoltar dimarts en l’homenatge pòstum que li va dedicar la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. Torrents va morir el passat 4 de març, i la seva filla Carlota va dir, cap al final de les dues hores i mitja d’acte, que “li hauria agradat molt” ser recordat al paranimf, l’antiga església de la Santa Creu restaurada que llueix esplèndida i solemne.
Un dels principals mèrits de Torrents va ser “haver-nos fet pensar en la Universitat en majúscula”, va dir Francesc Codina, professor emèrit i persona propera a l’homenatjat. I específicament, en una universitat catalana, “que no és el mateix que adaptar la universitat espanyola a Catalunya”. Tot això ho fa, a més, des d’una ciutat petita com Vic. “El laboratori per assajar un nou model” que supera la dicotomia entre pública i privada i dona protagonisme als ajuntaments i agents socials. Des de 1977 fins a 1997, són vint anys de construcció del projecte fins que és reconeguda la Universitat de Vic pel Parlament, i després cinc anys com a primer rector. Just quan els acaba, formula a Noves raons de la Universitat tota una proposta de reconfiguració del mapa universitari català des de la convicció que “només tindrà sentit si aporta valors propis”. Valors com la universitat educativa, amb atenció a la pedagogia i amb proximitat personal amb els estudiants. Fins al final de la seva vida va ser fidel a aquests principis i Codina va recordar que en el darrer llibre, La meva aposta per la Universitat (2017), advertia del risc d’encimbellar les noves tecnologies en excés, i que les universitats esdevinguessin “parcs temàtics de la virtualitat”. O alertava del creixent poder “dels gestors” davant dels acadèmics.
Una taula rodona amb la participació de diversos ponents que també havien treballat amb Torrents va acabar d’aprofundir en la seva figura. Ton Granero i Miquel Tuneu van posar en relleu la seva voluntat de crear tant Eumogràfic com Eumo Editorial com a empreses de la Universitat de Vic. Antoni Tort, exdegà d’Educació, va insistir en la seva visió pedagògica que arribava fins a l’escola. Ramon Pinyol va aportar la visió del Ricard Torrents verdagurista: estudiós de l’escriptor, editor d’obres de Verdaguer i també “impulsor d’iniciatives per cohesionar els estudis i la projecció” de la seva figura.
Durant l’acte, el músic Rafael Subirachs, amic de Torrents, va interpretar Muntanyes del Canigó i Missenyora la mort, de Salvat-Papasseit.
{{ comment.text }}