De consignes que es criden a manifestacions n’hi ha moltes, però és difícil trobar-ne que s’ajustin tant a la causa com la que es va repetir aquest dimarts a la plaça Major de Vic: “La vocació no omple les neveres”.
Corejant-la a la plegada, unes 150 persones vinculades a Sant Tomàs que van sortir al carrer per reclamar més finançament per al sector de la discapacitat i, en concret, una millora de les condicions laborals dels seus professionals.
Gisela Parareda, treballadora de l’entitat, ho explicava en primera persona, amb la dada incontestable que el seu mateix perfil cobra un 30% més als àmbits de la salut o l’educació.
D’aquí el clam que el tercer sector “està al límit”. O el que és el mateix: que qui en conforma les plantilles també ha de guanyar prou per omplir el carro de la compra o pagar la hipoteca.
“Els centres ocupacionals i els centres especials de treball tenim un conveni paralitzat des del 2016, i una cartera de serveis obsoleta”, explicava Parareda, “l’IPC ha pujat un 22,8% en els últims vuit anys, mentre que el meu sou i el de les meves companyes no s’ha vist incrementat”.
“Això fa que tinguem salaris precaris i indignes”. Hi afegia, partint de la seva pròpia experiència, que les ràtios poden sonar bé sobre paper, però “són poc realistes i no s’ajusten a les necessitats de suport de les persones que atenem”.
El resultat és que, en el marc d’una problemàtica que ja es remunta a dècades, “la càrrega fisicopsicoemocional és molt important” i cada vegada pleguen més companys i companyes.
El fet d’acabar optant per altres sortides professionals repercuteix també en les persones vinculades a entitats com Sant Tomàs, ja que augmenta la rotació de plantilla. “Les famílies som les primeres a dir als treballadors i treballadores que estem al seu costat per alçar la veu”, apuntava dimarts Dolors Comerma, una de les mares.
El seu suport a la manifestació entroncava també amb les reflexions de la vicepresidenta primera de Sant Tomàs, Maria Carme Bover, que explicava que “la rotació implica perdre els referents, persones que són molt importants a la vida dels nostres fills i filles, que se’ls estimen i que no és de rebut que es vegin abocades a plegar”.
Bover hi afegia que el sector social s’ha caracteritzat sempre per ser de bona pasta: persones que “mai mai deixaran la seva feina per anar a manifestar-se”, però “ara diem prou” i “exigim més finançament a la Generalitat”.
En la lectura del manifest a Vic hi va participar, a banda d’elles, Àlex Sevillano, del centre ocupacional de Calldetenes, reforçant el missatge que “cal que les nostres educadores o monitores estiguin contentes i que guanyin el que es mereixen i tinguin ganes de quedar-se amb nosaltres”.
De concentracions com l’osonenca, que va despertar una notable expectació pel fet de coincidir amb dimarts de mercat, en van tenir lloc arreu de Catalunya amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que es commemora el 3 de desembre.
Els dies previs també hi havia hagut actes de l’Associació de Diversitat Funcional d’Osona i la Fundació MAP, mentre que la Fundació l’Esguard lligava la data a donar a conèixer “Soc canvi”, una iniciativa que ofereix a les persones ateses per l’entitat convertir-se en voluntàries i demostrar “les seves capacitats de contribuir a la societat”.
{{ comment.text }}