L’Agència Catalana de l’Aigua actualitzarà durant el 2023 l’estudi de la quantitat de sediments que s’acumulen al fons dels pantans que gestionen. L’objectiu és determinar quin percentatge del volum total d’aigua que s’hi pot emmagatzemar s’ha perdut a causa de la concentració de terres i restes vegetals en les profunditats de les aigües. Tal com va avançar Catalunya Ràdio la setmana passada, aquest tipus d’estudi –conegut com a batimetria– es va fer per primer i últim cop l’any 2001. Vint anys després, fonts de l’ACA confirmen a EL 9 NOU que l’actualització es començarà a fer en els propers mesos.
En el cas de Sau, on l’aigua va cobrir totalment la vall a partir del 1965, l’acumulació de sediments no suposaria una gran pèrdua de capacitat d’emmagatzematge: segons dades de l’ACA, el volum inicial era de 168,50 hectòmetres cúbics d’aigua, i en la batimetria realitzada l’any 2001 la capacitat es va situar en 165,26 hectòmetres cúbics. Així doncs, en 35 anys de vida l’embassament només havia perdut un 2% de la seva capacitat a causa dels sediments. En la revisió prevista i amb la referència de l’estudi d’ara fa dues dècades, des de l’ACA creuen que l’acumulació de terres no serà un problema a Sau. En d’altres pantans, sobretot els de dimensions més petites com el de Foix (Alt Penedès), els fangs cobreixen un 40% de la seva superfície.
En l’estudi de batimetria previst de cara a l’any que ve la intenció és que també s’analitzin pantans que no depenen de l’ACA, com és el cas de Susqueda. Pel que fa a l’estat dels embassaments, la manca de pluges abundants i sostingudes en el temps ha afegit tensió a les reserves d’aigua. Sau, per exemple, es troba al 32% de la seva capacitat, lluny de la mitjana de l’última dècada.
{{ comment.text }}