Ramon Tubert ja té 87 anys, però conserva una memòria prodigiosa i una vitalitat difícil de veure en algú de la seva edat. Per això, era estrany que el mediàtic exalcalde d’Ogassa no hagués plasmat les seves vivències i la seva trajectòria vital en un llibre.
Ramon Tubert. L’alcalde de la barretina, escrit per Joan Mañé i publicat per l’editorial Oliveras, va gestar-se de casualitat. Ara fa més d’un any, Tubert estava comprant peix a l’Esclat de Ripoll i allà es va trobar la santjoanina Montserrat Picola, que va animar-lo a fer un llibre brindant-li la seva ajuda. Al cap d’un mes, i quan semblava que es quedaria en una invitació, va arribar-li un whatsapp amb la proposta. Dit i fet.
Els més joves no el recordaran, però Ramon Tubert va ser alcalde d’Ogassa durant 20 anys i regidor en dos mandats més (un al govern i l’altre a l’oposició). Ell va entrar de regidor el 1971, a les acaballes del franquisme, i va ser escollit alcalde el 6 de juny de 1975, essent el darrer batlle de la dictadura.
Tubert no va entrar al consistori per idees polítiques, sinó perquè el poble “estava molt malament”. L’exalcalde recorda que la carretera estava plena de forats i que havien caigut uns murs a 200 metres del poble que impedien el pas dels camions grossos.
Gràcies a un article periodístic a El Noticiero Universal de Barcelona i a la bona feina de Josep Pineda, que havia estat molts anys secretari de Sant Joan de les Abadesses i li feia d’assessor, ho va solucionar. A mitjans del 1976, van arreglar els murs i el desembre del 1977 van inaugurar la carretera, “que va passar de tres a cinc metres d’amplada”. També van arreglar les voreres i es va eixamplar el carrer principal del municipi.
El 1979 es va presentar per Centristes de Catalunya –un moviment sorgit de la UCD d’Adolfo Suárez–. Després va governar com a independent per CiU (més tard s’hi va afiliar) del 1983 al 1991. Tubert es va retirar temporalment de la política, però el 2003 va tornar-se a presentar amb Independents per Ogassa, ja que estava “disgustat per la compra del poble”, que l’Ajuntament havia adquirit per 195 milions de pessetes el 1995. No va guanyar, però el 2007 sí que va recuperar l’alcaldia en un govern format pels tres partits del consistori.
Al llibre es parla de com va començar a portar la barretina. Resulta que a la cuina, quan estava regentant la carnisseria de Can Tal Lara, se la posava. “Em volien fer posar una gorra de cuiner blanca, però la barretina tampoc deixava pèls”, explica.
Des de Sanitat van acabar cedint. Però sense cap mena de dubte, la millor anècdota del llibre (amb fotos incloses) és quan va regalar la barretina i una llonganissa al rei Joan Carles I en una visita a Olot. Aquell dia també va donar un paraigua a la reina Sofia, que el volia per guardar-lo al seu museu.
Una imatge que no s’hauria produït si l’aleshores alcalde de Ripoll no l’hagués presentat a un general, ja que volien detenir-lo per saltar-se el cordó de seguretat. Geni i figura, i amb corda per estona. No es descarta que hi hagi una segona part del llibre.
{{ comment.text }}