Impotència i ràbia són les dues paraules que més repeteix Josep Basco des de fa uns dies. Venedor de l’ONCE a Sant Quirze, el seu poble i on el coneix tothom, fa dies que no pot dormir després que algú s’aprofités de la seva minusvalia –té un camp visual molt reduït– per quedar-se-li gairebé 500 euros. És l’antítesi del que a les pel·lícules venen com l’esperit nadalenc. El dimarts de la setmana passada, el 13 de novembre, havia quedat per pagar la feina que li havia fet un operari a casa seva. Aquest havia de passar a les 6 de la tarda per la cabina on treballa Basco a la plaça del Bisaura per recollir els diners.
Quan se li va acostar aquell jove amb una gorra de color crema i que li va demanar quatre rasques de 50 cèntims es va pensar que era l’operari amb qui havia quedat a aquella mateixa hora. Era fosc, plovia, la cabina plena de butlletes i els problemes visuals van impedir-li adonar-se que aquella persona no era la que ell es pensava que era. Tot i que va anar parlant amb ell sobre la feina que havia fet i s’hi referia amb el nom de pila de l’operari, li va anar seguint el joc i va marxar amb els diners aprofitant-se de la confusió. Cinc minuts després va arribar l’autèntic operari a qui havia de fer el pagament. Encara no es pot treure de dins la sensació de ràbia i impotència que li va provocar “que hi hagi gent que s’aprofiti de la nostra minusvalia”.
Quan explica el cas a la gent del seu entorn li demanen si podria identificar-lo, però ell insisteix que gairebé no el va veure. Tampoc corria gaire gent en aquell moment pels carrers. Ha hagut de pagar dos cops la mateixa factura. Els diners els dona gairebé per perduts. Són molts diners, però en aquest cas no ho són tot. Necessita treure’s aquesta espina que li ha quedat a dins: “M’agradaria que aquesta persona llegís la notícia i s’adonés del que va fer, que fes un examen de consciència del que suposa aprofitar-se d’una persona en la meva situació i de com d’important és tenir uns principis i uns valors”.
{{ comment.text }}