L’arqueologia serà un recurs més per portar turisme a Vall de Núria

La Vall de Núria ha tingut activitat humana relacionada amb la ramaderia des del neolític. Més de deu anys de recerca arqueològica han permès resseguir la història del poblament en aquest lloc d’alta muntanya. Ru-tes i senyalitzacions converteixen ara aquests coneixements en un atractiu més per al visitant. L’estació de muntanya del Ripollès apunta cap a un futur basat en el turisme de qualitat i en la sostenibilitat. La Coma del Clot és de fàcil accés des de l’alberg del Pic de l’Àliga, a Núria. Una petita ruta caminant que porta fins a unes de les restes més ben conservades de l’activitat ramadera històrica a la vall. És ben visible un gran corredor de parets de pedra seca per on passaven les ovelles per munyir-les, i fins i tot s’hi han trobat les restes d’una cava formatgera molt ben conservada, de dos metres de fondària. L’activitat s’hi ha documentat des de l’edat mitjana, i aquest és un dels dos llocs s’ha instal·lat senyalització informativa perquè els visitants en puguin conèixer el valor patrimonial. També s’ha fet el mateix a la Coma de Gombrèn, on les restes reculen fins a l’època romana. Són dos exemples destacats de les 45 estructures on s’han fet treballs d’excavació els últims anys, que revelen el passat de la Vall de Núria i el seu entorn, i que es volen potenciar com a atractiu turístic per als visitants La Coma del Clot o la Coma de Gombrèn no són els únics llocs, ni els més antics, que documenten l’activitat relacionada amb la ramaderia al llarg de la història, a l’entorn de la Vall de Núria i, en general, a les capçaleres del Ter i el Freser. Els estudis efectuats des de l’any 2010 per l’equip de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) dirigit per l’arqueòleg Josep Maria Palet ha constatat que ja des del neolític hi havia pastors a Núria. El projecte ArqueoPirenaia ha arribat a documentar fins a 432 estructures que van des d’aquesta època fins a la moderna, entre els termes de Queralbs i Setcases. D’aquestes se n’han excavat fins a 45 des de l’any 2010. Entre els llocs amb més recorregut hi ha els Aigols Podrits, una torbera sota la Coma del Freser on les mostres extretes revelen “una seqüència d’ocupació de sis mil anys, que inclou una cabana iberoromana del segle II aC i restes anteriors del neolític mitjà. A Coma de Vaca, on s’han fet campanyes d’excavació durant tres anys, també va aparèixer una complexa estructura, amb una cabana romana. Palet la considera “l’estrella” del projecte de recerca, gairebé amb estructura de poblat i senyals d’activitat intensa els segles I i II aC. Al Roc de l’Orri també hi ha evidències de l’elaboració de formatges cap al segle XV, “amb un espai molt ben conservat que voldríem museïtzar” i que queda situat prop del sender de gran recorregut GR11, transitat per molts excursionistes. Com que en molts casos els materials que sortien –restes de ceràmiques o eines– eren escassos (excepte a Coma de Vaca) els arqueòlegs han utilitzat sobretot per a la datació el mètode del Carboni 14. Què portava els humans a establir-se a dos mil metres d’alçada o més des de tant de temps enrere? La transhumància del bestiar. “Aquest no era un espai marginal, secundari, era un lloc viscut i explotat”, diu Palet. Ara veiem les muntanyes com a barreres, però sempre havien estat travessades per camins: “Aquí confluïen la transhumància vertical, que portava cap a la zona central de Catalunya i la de l’Empordà”. Sense oblidar que Llívia (la Iulia Libica romana) era un important lloc de poblament. Ara ve el moment que la recerca s’ha de transferir, convertir-la “en coneixement útil per al territori”, i d’aquí que s’estigui treballant en la senyalització (amb codis QR que permeten obtenir més informació), l’exposició itinerant inaugurada aquest diumenge o un projecte didàctic per a les escoles (un laboratori mòbil) que dissabte es va presentar al Museu Etnogràfic de Ripoll. També s’ha treballat en col·laboració amb el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser i l’Ajuntament de Queralbs. Estrena d'una mostra itinerant Des d’aquest diumenge, els visitants de Núria es trobaran només de baixar del cremallera amb una exposició que explica, en vuit plafons, el patrimoni arqueològic de la vall i el seu entorn. Es tracta d’una mostra que serà itinerant i que incorpora la tecnologia Navilens per fer-la accessible a persones amb diversitat funcional. Després d’inaugurar-la, un grup de participants van fer un recorregut matinal per alguns dels jaciments, guiats per l’arqueòleg Josep M. Palet.Queralbs.

L’arqueologia serà un recurs més per portar turisme a Vall de Núria

Gombrèn inaugura una àrea d’autocaravanes

Vallter obre després del temporal Harry amb gruixos de més d’1,5 metres de neu

Màxima afluència a les estacions d’esquí després de la nevada més important en set anys

Els allotjaments del Pirineu gironí preveuen ocupacions de fins al 95% el pont de la Puríssima

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

La N-260 continua tallada fins dilluns "com a mínim" per l'esllavissada a Sant Joan

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Detingut per una agressió sexual a Sant Joan de les Abadesses

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Detenen el lladre d'una bicicleta a Vic gràcies al GPS

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Apaguen un foc al jardí d'una casa de Tona

Vic tanca un grup d’I3 a l’escola La Sínia i Manlleu, al Puig-Agut