Són amigues des que es van conèixer a l’institut Les Margues. Ivet Clos i 11 noies més de Calldetenes, Sant Julià i Folgueroles mantenen la tradició de fer almenys un viatge a l’any. Després de Madrid, Sevilla o Gran Canària, el d’aquest 2023 les va portar al Marroc, on divendres van viure en primera persona el terratrèmol que a hores acumula més de 2.000 morts i com a mínim la mateixa quantitat de ferits.
Una tragèdia a gran escala amb epicentre a la comuna rural d’Ighil, uns 80 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Marràqueix, però que també es va fer sentir a Essaouira, Casablanca, Rabat o Tinejdad i Ksar El Khorbat, on les noies feien nit després d’haver passat els dies abans al desert i les Dunes de Merzouga.
Quan hi va haver el sisme, divendres pels volts de les 11, totes eren al llit. Una que encara mirava el mòbil explica que el primer que va pensar és que n’hi havia una altra d’amagada que “em feia la broma de moure les potes”. Però no. La sacsejada es va estendre ipso facto del matalàs a les parets, les prestatgeries, les bigues del sostre… i la resta d’amigues, les que ja dormien, es van despertar.
“En un primer moment et passen pel cap mil teories, t’espantes, no tens temps de processar.” Admeten que no van caure en la possibilitat d’un terratrèmol fins passats uns minuts, quan es van sobreposar i començar a treure els telèfons mòbils: “Sortíem a la zona vermella de l’epicentre. Ens vam emparanoiar”.
El resultat és que es van afanyar a recollir-ho tot i carregar-se les motxilles a l’esquena, però feien estada en un poble petit –el típic de cases de tova– i es van trobar la porta de l’hotel tancada amb clau: “Quan va arribar el senyor no estava especialment nerviós, ens va saludar amb un buenas noches i nosaltres en certa manera ens vam calmar”.
Una situació diferent de la d’Èric Pardo, del Montanyà, i tres amics més d’entre Seva i Roda. A ells, el terratrèmol els va enganxar a la plaça Jamma el Fna de Marràqueix, el centre de nit de la medina i des d’on neixen carrers i carrerons atapeïts de botigues. Un dels nois estava negociant el preu d’unes sabates i Pardo, mirant-se una samarreta del Manchester United.
Feia poc que acabaven de sopar: “El primer que recordo és els llums fent pampallugues”. I a dins del cap, el pensament d’un bombardeig: “Em vaig quedar completament bloquejat. No vaig reaccionar fins que em van tirar una empenta”. Va tenir l’impuls de córrer cap a la plaça, mentre que els seus amics van pujar escales amunt. El següent que va veure van ser pots de vidre de les botigues trencant-se, cèramiques per terra, algun cartell tombat… Després d’uns minuts sol, els amics es van retrobar i van decidir marxar caminant cap a l’hotel.
El trajecte, d’uns 10 minuts, va ser un xoc per prendre consciència de la situació: “És veritat que els turistes estàvem més espantats que els locals, però a tot arreu veies edificis enderrocats. Ens va impactar especialment una farmàcia i un interior on havien quedat només dues cadires dretes i un lavabo. També les motos passant per sobre les runes a tota pastilla. Sensació de caos total”.
Tant és així, de fet, que el grup de nois va passar la nit a la intempèrie, ja que el propietari del seu riad no tenia clar que l’hotel fos segur. Amb la sortida de sol agafaven un autobús que els va portar a Casablanca.
Aquella nit també hi havia als carrers de Marràqueix Anna Páez i Joan Bilbao, dues de les cares que més han sortit als mitjans de comunicació. Quan hi va haver el terratrèmol sopaven a la tercera planta d’un restaurant: “Primer vam notar un petit tremolor, com d’un camió, però en mirar a la plaça ens van sorprendre les corredisses de la gent”.
La parella va tenir el segon just de creuar mirades i, acte seguit, el sisme sacsejava l’edifici des dels fonaments. Baixant per les escales es van trobar el segon pis convertit en una nebulosa de pols i fum: “La gent ens empenyia per darrere. Semblava ben bé que fóssim a dins d’una pel·lícula”.
En Joan va gravar des d’aleshores alguns dels vídeos que s’han fet virals. “Va mantenir el cap més fred”, explicava Páez a EL 9 NOU aquest diumenge, “jo estava espantadíssima, molt nerviosa, vaig pensar en una bomba i un atac terrorista”.
Qui també va intuir de seguida una catàstrofe de magnitud va ser Pol Solé, de Manlleu, que havia arribat a Marràqueix el mateix divendres a les 6 de la tarda: “La terrassa de l’edifici on érem es va moure d’una manera brutal. Costa d’explicar. Vam arrencar a córrer. Al carrer hi havia gent cridant i plorant, moltes cares de terror… Tothom anava cap a algun lloc, però nosaltres ens vam trobar que érem dels pocs turistes. No sabíem què fer”.
Es van estar a fora fins ben entrada la matinada, per por de rèpliques i que els hotels no fossin segurs: “De policia no en vam veure enlloc. Tota l’atenció que vam rebre va ser al final, d’un camió de bombers. Estàvem en xoc. Per Twitter vam anar constatant després com pujaven les víctimes”.
Páez i Bilbao, que havien sortit del riad sense el passaport pensant-se que tornarien de seguida després de sopar, van acabar dormint amb la resta d’hostes a la planta baixa. La parella de Vic i Gurb explica que va ser travessant la ciutat jueva on van veure la cara mortífera del terratrèmol, amb edificis completament esfondrats, ambulàncies i “tothom a fora el carrer”.
Ràpid retorn a la normalitat
Una de les circumstàncies que més ha impactat els turistes osonencs que van viure el terratrèmol del Marroc és la normalitat amb què es va llevar el país l’endemà mateix, com a mínim Marràqueix. Tot i que les fotografies acrediten el volum de desperfectes a la ciutat, “dissabte els autobusos anaven plens i les botigues eren obertes, igual que els bars i restaurants”.
Páez fins i tot explica que només uns minuts després del sisme una dona li va preguntar si estava interessada a tatuar-se amb henna: “Per nosaltres era surrealista, però la gent va continuar amb els llocs oberts, com si no hagués passat res”.
Segurament és també això el que explica que la majoria de guies recomanessin continuar els viatges, que és el que han fet els osonencs. Amb modificacions, això sí. La colla de noies de Calldetenes, Sant Julià i Folgueroles van canviar un hotel al centre de Marràqueix per un als afores: “Tenim el vol de tornada dilluns i parlant amb l’agència, que ens ha atès molt bé, vam demanar evitar la medina. Preferim no trepitjar el caos i ser més a prop de l’aeroport, perquè ens han avisat que hi anem amb quatre hores d’antelació”.
El manlleuenc Pol Solé també s’ha desviat cap al nord amb l’objectiu d’evitar l’epicentre del terratrèmol, mentre que Pardo i companyia van accelerar el desplaçament fins a Casablanca, des d’on havien de volar diumenge a la tarda: “La nit del terratrèmol ens la vam passar sencera al carrer. Teníem clar que quan sortís el sol agafaríem un autobús. Dos de nosaltres no vam poder carregar el mòbil, no teníem bateria; un altre al 20%… Et vas posant nerviós”.
Paéz i Bilbao, que seran al Marroc fins dimarts, justament han vist les pitjors conseqüències del terratrèmol en sortir de la ciutat: “Pedres grosses al mig de les carreteres. I els pobles de zones rurals, destruïts”. Viatjaven de regal dels 30 anys, després que fa un mes també fossin a Sicília quan va erupcionar l’Etna: “Són situacions que realment et fan pensar”. La força implacable de la natura i la cara més amarga dels fenòmens extrems.
