Per llei, les línies elèctriques que es troben enmig del bosc han de guardar una distància de cinc metres i mig. “Des del fil fins als arbres”, explica Xavier Martín, un dels operaris forestals de Treballs Silvícoles de l’ADF Osona, que s’encarrega de podar, esporgar o talar arbres propers a torres i cablejat. Així s’assegura que no hi ha problemes en el subministrament elèctric, però també que no es produeixin incendis.
Que una agrupació de defensa forestal es cuidi d’aquestes tasques de manteniment és insòlit al territori. La iniciativa es remunta al 1999, quan la federació d’ADF d’Osona va crear aquest departament de treballs amb l’objectiu de finançar les actuacions de prevenció i extinció d’incendis que duen a terme les agrupacions associades. A part del manteniment de línies, també fan franges de protecció en urbanitzacions o abatiment d’arbres perillosos. Actualment són una vintena de treballadors.
Els operaris d’Osona són experts en treball vertical, és a dir que pugen els arbres per fer el manteniment de línies elèctriques. Sempre treballen en parella: mentre un s’enfila pel tronc i les branques, assegurat amb arnesos i cordes, l’altre el vigila des de baix i li va subministrant el material necessari. “La base i la metodologia és la mateixa, però cada arbre té unes implicacions o unes altres”, comenta Martín, posant d’exemple que no és el mateix pujar a un amb heura, a un amb moltes branques o a un que no tingui res d’això. La revisió de boscos es fa periòdicament, seguint plans aprovats cada tres anys, i hi ha zones en què han d’enfilar-se a molts arbres i d’altres que a cap. “Depèn molt d’on passa la línia, si hi ha massa forestal, més camps o està urbanitzat, o de la mida dels arbres”, afegeix.
La prevenció d’incendis pren molta rellevància amb tant temps de sequera acumulada: “Aquest estiu fa por”. I un dels motius és el pi. A part que “n’hi ha molts de secs” –és de les primeres espècies que moren amb la manca d’aigua–, perquè “crema molt més”. Operaris de la brigada ja n’han anat tallant de propers a les línies elèctriques, però no n’hi ha prou. “L’administració hauria de fer una bona neteja de pins morts, perquè això és un polvorí”, alerta Martín.
Treballs Silvícoles va fer dimarts una demostració a Terrassa de com treballa en el marc de la presentació de la campanya anual del pla de boscos que porta a terme Endesa. Habitualment l’empresa es cuida, però, de la comarca d’Osona i el Montseny.
Del total de 99.734 quilòmetres de línies elèctriques que Endesa té a Catalunya, el 53% són aèries, i part d’elles passen per boscos o zones amb vegetació. Tal com apuntava Francesc López, cap de manteniment de línies d’alta tensió i subestacions de la companyia a Catalunya, el pla s’estructura en tres eixos. “El primer i el més important són les activitats de tala i esporga.” En dona fe com s’ha anat tecnificant l’empresa de l’ADF Osona. Una de les últimes novetats és un casc amb multifuncions per millorar la feina i la resposta en cas d’emergències. Està equipat amb Bluetooth i permet la connexió simultània de fins a 16 persones en un radi de 600 metres. El casc també té un sistema que minimitza els sorolls, molt habituals en els treballs de tala i esporga. A més d’això, durant l’estiu, els operaris portaran braçalets que els advertiran de possibles cops de calor monitoritzant la temperatura, la humitat i constants vitals com les pulsacions.
Els altres dos eixos de la campanya d’Endesa són les revisions que es fan des de l’aire o des de terra. D’una banda, helicòpters sobrevolen de ben a prop les torres i les línies. Van equipats amb una càmera termogràfica que a més d’enregistrar vídeos d’alta definició detecta possibles punts calents. Les inspeccions a peu es complementen amb el suport de drons.
