Vic ha posat en marxa aquest mes de març la Xarxa de Facilitació Digital. Una iniciativa per lluitar contra la bretxa digital, que és la desigualtat entre els grups de població que tenen accés a internet i a les tecnologies de la informació i la comunicació i els que no en tenen. La UVic, que en forma part, ha elaborat una diagnosi de la situació a la ciutat.
Disposar d’un certificat digital per posteriorment fer diversos tràmits oficials en línia, sol·licitar una ajuda econòmica i fer funcionar una aplicació d’una entitat bancària o la de La Meva Salut formen part del dia a dia actual de qualsevol persona.
La tecnologia ha avançat a passos de gegant en les últimes dues dècades, però no han crescut al mateix ritme ni l’accés ni el coneixement que en té tota la població.
La bretxa digital –el concepte que s’utilitza per fer referència a la desigualtat entre les persones que disposen d’internet i de tecnologies de la informació i la comunicació i les que no en tenen– és una realitat i lluny de millorar pateix un enquistament dels perfils que la pateixen.
Per analitzar justament aquestes desigualtats sociodigitals, fa quatre anys va néixer el Laboratori d’Innovació Social i Digital (LISD) de la Universitat de Vic-UCC, situat al barri del Remei de Vic. Es tracta d’un projecte social, educatiu i digital que a través dels resultats de la recerca dels seus investigadors promou activitats per a la cohesió social, la participació ciutadana i la competència digital.
L’any passat el LISD va acabar un estudi que properament veurà la llum en format article i que fa una diagnosi de la bretxa digital a la ciutat de Vic amb perspectiva interseccional, agafant des de joves fins a gent gran. “El que vam constatar és que les desigualtats digitals no deixen de ser les desigualtats socials de sempre.
Per tant, el perfil de persona que acostuma a quedar més fora és la dona gran d’origen immigrat sense estudis i pocs ingressos econòmics i també sense família i xarxa”, detalla la investigadora del LISD i professora del Departament de Pedagogia de la UVic-UCC Mar Beneyto Seoane. El mateix conclou un estudi posterior fet a tot l’Estat espanyol per la Fundació Ferrer i Guàrdia i “per tant és una situació generalitzada”.
Des del Laboratori d’Innovació Social i Digital de la UVic expliquen que l’accés de la població als dispositius “s’ha universalitat i ara és molt alt”. Així es desprèn, per exemple, de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya del 2024, que mostren que el 97,7% de les llars de Catalunya tenen internet.
“Després, però, hi ha la qualitat del dispositiu i l’ús que se’n fa, que és el que és molt diferent”, apunta Beneyto. Per això, assegura que “malgrat que han canviat les tecnologies, el perfil de persones que té menys possibilitats continua sent el mateix. La societat és més digital, però el patró de desigualtats és el mateix”.
Beneyto assenyala també que molts cops la barrera digital és abans lingüística, és a dir “no s’entén el que es demana més que no pas el tràmit en si, o les dues coses a la vegada, que llavors és agreujant”.
Tal com apunten diferents estudis recents, de fet, les desigualtats digitals no només fan referència a disposar o tenir accés material a la tecnologia, sinó més aviat a les capacitats que les persones tenen a l’hora d’utilitzar aquesta tecnologia, que és el que alguns experts anomenen “segona bretxa digital”.
De cara al futur, un dels dubtes que es plantegen els investigadors és quin paper jugarà la intel·ligència artificial en aquest àmbit i si canviarà aquest patró de desigualtat o es mantindrà el mateix que hi ha des de l’arribada d’internet a partir dels anys 2000.
Per contribuir a abordar la problemàtica al territori i aportar-hi solucions, el LISD és un dels actors que ha impulsat la Xarxa de Facilitació Digital de Vic. “És una iniciativa pionera perquè que sapiguem només n’hi ha una altra a l’Hospitalet de Llobregat. És un projecte bonic i necessari”, conclou Beneyto.
En la mateixa línia i amb el mateix objectiu destaca una iniciativa de l’àmbit de l’empresa privada com són uns tallers d’Isern Electrodomèstics per als seus clients, que es recuperaran aquesta primavera.
