Per què les dones perceben més desigualtat que els homes?
Perquè la desigualtat existeix i és real. Tots els estudis mostren que, quan es parla de desigualtat de gènere, la percepció que en tenen les dones és sistemàticament més elevada que la dels homes. Això s’explica sobretot perquè som les dones qui en patim de manera directa els efectes negatius. En canvi, els homes sovint es poden permetre ignorar-la, en part perquè no els impacta de la mateixa manera i, en molts casos, perquè se’n beneficien. A més, aquesta desigualtat es basa en una gran quantitat de tasques invisibles, com les cures o el treball domèstic, que es donen per fetes i que recauen majoritàriament sobre les dones. Quan mai has hagut d’assumir aquestes tasques, és molt fàcil obviar-ne l’existència, així com les seves conseqüències.
L’habitatge s’ha convertit en un factor central de la desigualtat?
No sé si és el factor central, però sens dubte és un factor clau, especialment a Catalunya i a l’Estat espanyol. En les darreres dècades hem viscut una forta explosió dels preus de l’habitatge que no ha anat acompanyada d’un increment equivalent dels salaris. Això dificulta enormement l’emancipació de la gent jove i condiciona projectes vitals com la formació d’una llar o la maternitat, que sovint es posposa molt. En aquest sentit, l’accés a l’habitatge acaba tenint efectes en cadena sobre la salut mental i la possibilitat de construir un projecte de vida autònom.
La crisi del lloguer i dels preus afecta de manera específica les dones?
Sí, clarament. Un exemple molt evident són les famílies monoparentals, que són el tipus de llar que més creix actualment i que estan encapçalades majoritàriament per dones. En aquests casos, una sola persona adulta ha d’afrontar el cost del lloguer o de la hipoteca amb un únic ingrés. Quan els preus de l’habitatge es disparen, aquesta situació esdevé especialment crítica i incrementa de manera molt clara el risc de precarietat i exclusió residencial.
Quins perfils de dones estan més exposats a la desigualtat?
Les dones que acumulen més factors de vulnerabilitat són les més exposades: mares soles, dones joves amb feines precàries, dones migrades, dones grans amb pensions baixes o trajectòries laborals interrompudes. La desigualtat de gènere no actua sola, sinó que s’entrecreua amb altres desigualtats socials, econòmiques i d’origen, amplificant els seus efectes.
En el mercat laboral, on és la bretxa més determinant: salaris, parcialitat o temporalitat?
No és una qüestió de blanc o negre. La parcialitat i la temporalitat (sovint vinculades a la maternitat i a les cures) tenen un impacte directe sobre els ingressos de les dones i sobre la seva estabilitat laboral. Però fins i tot entre dones amb feines estables i a jornada completa persisteix la bretxa salarial. No acostuma a ser tant una diferència en el salari base, sinó en els complements: promocions més freqüents en el cas dels homes, accés a càrrecs directius, bons de productivitat o plusos diversos. Tot això acaba generant diferències salarials significatives al llarg del temps.
Quin pes tenen les cures no remunerades en la desigualtat?
Un pes central. Tant de manera directa com indirecta, les dones continuem organitzant la nostra vida (també la laboral) al voltant de les cures no remunerades. Això condiciona les decisions professionals, els horaris, la disponibilitat i les trajectòries laborals, i explica bona part de les desigualtats que observem en salaris, estabilitat i projecció professional.
Digui’m tres mesures urgents per reduir la desigualtat de gènere.
En primer lloc, ampliar els permisos de maternitat i paternitat. Setze setmanes són clarament insuficients, sobretot si tenim en compte que l’Organització Mundial de la Salut recomana la lactància materna exclusiva fins als sis mesos i prolongada fins als dos anys o més. Caldria avançar cap a permisos d’almenys un any, ben remunerats, per a dones i homes, amb fórmules que permetin compartir-los i distribuir-los en el temps. En segon lloc, regular i protegir de manera efectiva el preu de l’habitatge, especialment el lloguer, perquè sense accés a un habitatge digne no hi ha autonomia ni projecte vital possible. I en tercer lloc, reduir la jornada laboral. Les jornades actuals són insostenibles i incompatibles amb la cura de criatures i d’altres persones dependents. Reduir-les permetria millorar la salut de les persones cuidadores (majoritàriament dones), afavorir la conciliació, repartir millor el treball i facilitar l’accés al mercat laboral de persones que avui en queden excloses.
