No hi ha any que falli: amb l’arribada de les primeres calors, tornen a pujar els nivells d’ozó a les zones de Catalunya més típicament afectades per aquest contaminant, entre les quals la Plana de Vic. De moment no s’han superat ni el llindar d’informació (180 µg/m³) ni el d’alerta (240 µg/m³), però sí que la setmana passada es registraven a les estacions de Tona, Vic i Manlleu valors per sobre dels 120 µg/m³ que a llarg termini es consideren perjudicials per a la salut. Això mateix havia passat al punt de mesurament de Pardines el 30 de març, el 4 d’abril i el 19 de maig.
L’ozó troposfèric prové en gran part dels vehicles, els creuers, els avions, la indústria i les centrals energètiques de l’àrea metropolitana de Barcelona. Són font d’òxids de nitrogen que arriben a la Plana de Vic xuclats pel Congost, i que esdevenen ozó en combinar-se amb la radiació solar i compostos orgànics volàtils antropogènics i d’altres de provinents de manera natural del Montseny.
L’investigador del Centre Superior d’Investigacions Científiques Xavier Querol ha descrit àmpliament el fenomen: “De matí ens entra la marinada, els òxids de nitrogen passen Collserola, el Montseny, el Congost, Tagamanent… i solen arribar a Tona entre les 4 i les 6 de la tarda”. Aquestes hores coincideixen a l’estiu amb el front de la brisa, que empeny l’aire cap al Pirineu Oriental. Tal com queda registrat a Pardines, allà “l’ozó s’injecta en alçada cap a les 7 o les 8 del vespre. El vent, normalment d’oest i de nord-oest, se l’emporta cap al mar, però per efecte de la recirculació encara posteriorment torna a la Plana de Vic”.
Malgrat que queda feina per fer –i que segur que aquest estiu es donaran superacions del llindar d’informació coincidint amb les calorades– les campanyes de mesurament dels últims anys reflecteixen una tendència positiva quant a millora de la qualitat de l’aire. Això s’explica per l’enduriment normatiu que colla cada cop més els països de la Unió Europea i, d’aquí, els impostos ambientals a les emissions dels grans vaixells, les accions en indústria o les zones de baixes emissions (ZBE) que s’han d’estendre arreu de Catalunya per reduir l’impacte dels vehicles més contaminants. El Consell Comarcal d’Osona, que també ha redactat un pla propi per a la qualitat de l’aire, preveu aprovar-lo pel setembre. Dimecres de la setmana que ve el presentarà als alcaldes i alcaldesses.
Què és i com ens afecta?
L’ozó troposfèric és un gas incolor i invisible, i amb una olor agradable. Se situa a les capes baixes de l’atmosfera. No s’ha de confondre amb l’estratosfèric, que està a més altitud i protegeix els éssers vius de les radiacions ultraviolades del sol. La contaminació per ozó afecta les mucoses i les vies respiratòries. A més a més de provocar asma i altres malalties pulmonars, pot empitjorar la tos, dificultats per respirar, malestar general o, entre altres, ocasionar irritacions a la faringe, al coll i als ulls.
Més pluges, més mosquits
El juny ha començat amb ruixats i tronades, sobretot al Pirineu. Entre els registres de començaments de setmana, destaquen 32 litres per metre quadrat a Beget o 27,4 a Fabert. Les precipitacions segueixen la tònica d’una primavera d’aigua que, a més a més de pal·liar la sequera, ha incrementat els mosquits. Segons els experts, se n’està detectant més de l’habitual de comuns, però també de tigre, la qual cosa pot comportar major transmissió de malalties tropicals com el dengue, el zika, el chikungunya o la febre del Nil occidental. L’Associació Catalana d’Empreses de Salut Ambiental (ADEPAP) demanava en declaracions a l’ACN que els ajuntaments facin tasques preventives ja des de finals d’hivern i que les autoritats sanitàries estiguin atentes a brots de malalties importades amb risc d’esdevenir endèmiques.
