Quan les dones van començar a integrar-se als cossos de policia local d’arreu de l’Estat espanyol, fa quaranta anys, a molts municipis no tenien permès conduir ni encara menys empunyar una arma. Eren rara avis en un món tradicionalment masculí, reservat a l’home, i guanyar-se la igualtat representava una lluita que cada dia les obligava a demostrar la seva capacitat professional. Avui els temps han canviat: veure dones vestides d’uniforme no sorprèn. O almenys no hauria de fer-ho. I encara menys celebrar que arribin a posicions de comandament.
A Manlleu, la Policia Local està formada per una quarantena d’efectius. D’aquests, només una quarta part són dones: cinc exerceixen tasques de suport, tres fan d’agents i n’hi ha dues –la Marta i la Míriam– que aquest mes s’han convertit en caporals, les primeres del cos i una prova que les barreres de gènere tradicionals es poden trencar. Amb 36 i 33 anys, totes dues asseguren que la igualtat laboral dins la policia és real i que mai s’han sentit discriminades pel fet de ser dones. Una petita victòria que amb els anys hauria de deixar de ser-ho i que atribueixen en gran mesura a la plantilla dels Mossos d’Esquadra, perquè “hi ha dones que s’hi van incorporar fa molt temps i és habitual trobar-ne en posicions de comandament”.
Els canvis que la professió ha viscut amb el pas dels anys també els celebra Carme Trillas, regidora de Seguretat Ciutadana de Manlleu i membre de la Policia Local des de fa 26 anys. Hi va entrar com a recepcionista en una època en què no hi havia cap més dona: “L’ambient era masclista, però ara, per sort, la presència femenina s’ha normalitzat completament”.
De ‘rara avis’ a cada vegada més dones dins dels cossos de policia
La Marta i la Míriam, que per qüestions de seguretat prefereixen no revelar el seu cognom, van entrar al cos fa 12 i 10 anys. Els números que llueixen a l’uniforme certifiquen que són, respectivament, l’agent 1.049 i 1.062. Durant aquest temps han complert serveis de tot tipus, sobretot assistencials: atendre emergències, ajudar gent gran, resoldre conflictes entre veïns i, encara que sembli una escena de ficció, “també hem baixat gats de dalt d’un arbre”. Un dels aspectes que més valoren de la seva feina és que “cada dia és diferent”, la qual cosa evita caure en la rutina. “I també que aprens a valorar el que tens, perquè t’adones de com de crua és la realitat”.
Quan l’Ajuntament de Manlleu va convocar tres places de caporal, a finals de 2017 i després de molts anys de no poder-ne obrir, s’hi van presentar amb el desig de progressar laboralment. La primera part del procés selectiu les va portar a passar proves físiques i, després, exàmens teòrics que incloïen trenta temes diferents, des de cultura general fins a preguntes concretes sobre el Codi Penal. També van haver de resoldre un cas pràctic i, finalment, superar testos psicotècnics. Juntament amb un company del cos, l’Ajuntament les va nomenar caporals el 14 de maig i, des d’aleshores, s’ocupen de “gestionar els recursos humans i materials” de la Policia Local de Manlleu. A efectes pràctics, distribuir les patrulles, coordinar els serveis que vagin sortint durant el torn i fer tot tipus de tasques de supervisió.
L’Ajuntament les va nomenar el 14 de maig
Trillas posa el focus en la joventut de totes dues i subratlla que el seu nomenament pot ser el primer pas d’una “carrera de futur”, ja que tenen la porta oberta a “arribar a sergents o fins i tot a caps del cos”. En aquest sentit, destaca que, com a regidora, ha assolit els objectius que s’havia fixat pels dos mandats que està a punt de completar al consistori: durant els primers quatre anys, tots els membres de la Policia Local van fer el curs a l’escola de policia i en aquesta darrera legislatura, a banda de convocar noves places, està previst que la comissaria es traslladi en un espai renovat a l’edifici de l’antiga potabilitzadora.
