Les traves a l’autoconsum compartit frenen l’impuls de la transició energètica a Osona i el Lluçanès

Amb la d’Oristà i la Torre, a Osona i el Lluçanès hi ha constituïdes a hores d’ara 24 comunitats energètiques. Les de Balenyà, Santa Eulàlia de Riuprimer i Sant Vicenç de Torelló són les més avançades en qüestió d’instal·lacions: independentment d’haver-les col·locat a la teulada de la pista poliesportiva, el pavelló o fins i tot l’escola bressol, ja tenen les plaques fotovoltaiques en solfa, és a dir que físicament estan a punt per passar a gastar la seva pròpia electricitat. https://www.youtube.com/watch?v=c-lUpj-eAVA Que això encara no sigui una realitat es deu a la legalització. I és que la comarca d’Osona –i Catalunya en general– està topant amb les reticències de les companyies distribuïdores a l’hora de facilitar l’autoconsum col·lectiu. Segons la llei, un cop validades les instal·lacions el procés hauria de ser relativament senzill, tant com prémer un botó i autoritzar-les a evacuar –abocar– els quilowatts que generen a la xarxa. Les distribuïdores s’haurien de fer càrrec, a banda d’això, d’informar la comercialitzadora contractada per cada veí sobre els quilowatts que produeix i, d’aquesta manera, descomptar l’impost pertinent de les seves factures. L’enginyer Moisès Subirana, tècnic de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica i l’Agència Local de l’Energia d’Osona, explica, però, que al llarg del procés emergeixen dos grans blocs d’impediments. El primer, en termes burocràtics i administratius: “Presentes un expedient i el perden, no et donen el codi que toca, canvien noms, et trobes a la cua perquè s’esgota no sé quin termini sense ni que se t’hagi avisat... Tot semblen tonteries, però els tràmits es van allargant i es converteixen en un gran cavall de batalla”. Comunitats energètiques a Osona i el Lluçanès, segons la seva situació / Neus Páez L’altra cursa d’obstacles té a veure amb la infraestructura. O el que és el mateix: una xarxa no concebuda perquè la ciutadania pugui autoproduir-se l’energia. “El model de l’Estat espanyol és com un arbre que es va ramificant. Ens hem d’imaginar uns carrils centrals i línies molt petites que després arriben a les cases”, explica Subirana, “amb la transició energètica necessitem una altra estructura, una mena de malla”. Hi afegeix que els costos de desplegar-la els està assumint la gent quan tocaria a les distribuïdores: “És pervers que passi això quan es tracta de companyies que reben diners públics per fer millores contínues a la xarxa i assegurar una infraestructura de qualitat”. Davant d’aquest compendi de traves, ajuntaments, consells comarcals i entitats com la Unión Española Fotovoltaica s’han mogut amb intenció de presentar batalla. També la Generalitat va anunciar pel juliol un expedient sancionador a Endesa i, entre altres organismes reguladors, la Comissió Nacional de la Competència ha obert una investigació al voltant del fre a l’autoconsum col·lectiu. Això convida els tècnics a ser optimistes. “Fins fa només un any, ens deien que 15 o 20 instal·lacions compartides arreu de Catalunya no eren prou, però només a Osona arribarem a aquesta xifra en mesos. No pot ser que en tinguem d’acabades i continuem sense repartir energia”, insisteix Subirana. https://youtu.be/BYEYTla1_5g Anar aplanant el camí i resoldre en mesos el que sembla que ara costa anys és vital, perquè si no hi ha el risc que la ciutadania motivada a fer la transició es desmobilitzi. Justament per això emergeixen actors que, com l’Agència Local de l’Energia, assumeixen la paperassa carregosa que podria desgastar les cooperatives: “Sumar-se a un projecte d’aquestes característiques ha de generar il·lusió. Parlar d’eficiència, calefacció, mobilitat sostenible... i no destinar les reunions o les poques hores disponibles a la part desagraïda de la burocràcia i omplir formularis”. De l'explosió a l'execució Osona ha viscut els últims anys una eclosió de comunitats energètiques. Després que la gran majoria es constituïssin formalment entre el 2022 i aquest 2023, l’objectiu del 2024 passa per materialitzar les instal·lacions d’autoconsum col·lectiu. Entre les més avançades hi ha Balenyà, Santa Eulàlia i Sant Vicenç, però també un cas flagrant de traves a Sant Julià de Vilatorta, on només tres de dotze veïns d’un bloc de pisos de lloguer públic s’han beneficiat fins ara de les plaques situades a la teulada i connectades a la xarxa des de fa dos anys i mig. Segons la radiografia que va actualitzant l’Agència Local de l’Energia, Alpens o Olost estan a punt d’acabar les obres per instal·lar les plaques, mentre que Sant Boi també les ha començat al pavelló. El mapa recull els passos endavant d’altres municipis, com ara els del Cabrerès, Prats, Gurb o Roda de Ter i les Masies, units en una mateixa cooperativa. Pel que fa a socis i sòcies, entre totes les agrupacions es podria arribar a tancar l’any superant els 2.000. I amb tot tipus de perfils. També persones que viuen de lloguer i no tenen una teulada pròpiament seva. En aquesta casos, la cooperativa els pot cedir, per exemple, 2 o 3 quilowatts dels panells del pavelló, l’escola, en una nau... I amb els diners que s’estalvien, fer retorn a la comunitat fins a amortitzar col·lectivament les plaques. En el cas d’Osona, la gran majoria s’han col·locat en grans teulades públiques de bracet amb ajuntaments que van sol·licitar al seu dia subvencions de programes com el Renovables 2030 de la Diputació de Barcelona. Malgrat ser complicats de sol·licitar, també els ajuts europeus Next Generation estan empenyent les comunitats energètiques. I la voluntat és abraçar tothom: “Un particular no ha de desembutxacar d’entrada 3.000 euros, sinó que en poden ser 50, 100... i llavors anar pagant basant-se en l’estalvi acumulat”, sentencia Subirana.

Les traves a l’autoconsum compartit frenen l’impuls de la transició energètica a Osona i el Lluçanès

Besora subvencionarà la instal·lació de dipòsits d’aigua per fer front a la sequera

Tira endavant el projecte de coberta solar a la zona esportiva de Prats de Lluçanès

Balenyà Sostenible, a Europa

Osona comença a estendre la taca de parcs solars d’entre 4 i 5 MW

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l'atac a la comissaria de Vic

Condemnen a tres anys i vuit mesos de presó el conductor que va causar la mort d’una jove de la Guixa

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Detenen un conductor begut després de fugir d'un control pel Carnaval de Taradell

Detenen dos treballadors de la Vall de Núria pel robatori de la caixa forta