El manlleuenc Marc Gascón fa més d’una dècada que treballa com a directiu d’empreses farmacèutiques. Ho ha fet principalment en multinacionals enfocades al desenvolupament i fabricació de vacunes tant veterinàries com humanes. Ara, és el vicepresident de compres de la multinacional alemanya CureVac-AG, una de les pioneres en la nova tecnologia mRNA de vacunes.
Des del punt de vista del fabricant, què vol dir que una vacuna funcioni?
Funciona quan genera immunitat davant d’un patogen a un percentatge elevat de la població. A part de l’eficàcia, també és important, com en tot medicament, que no tingui reaccions adverses.
Qui estableix els criteris per aprovar les vacunes?
Les mateixes agències i administracions públiques que per la resta de medicaments, com l’EMA a la Unió Europea o la FDA als EUA. Per tenir l’aprovació cal aportar dades tant preclíniques com clíniques. Els estudis clínics (amb humans) solen tenir tres fases i duren anys.
La fabricació de vacunes és un procés regulat. Com s’explica que durant la covid tot anés tan de pressa?
Els protocols de seguretat van ser els mateixos de sempre, però en un context de pandèmia mundial i confinament de la població, governs i empreses farmacèutiques van prioritzar la vacuna contra la covid, dedicant-hi tots els recursos científics i econòmics. En condicions normals, una nova vacuna es posa a la cua dels altres medicaments i això allarga el procés d’aprovació. A part, processos que normalment es fan de forma consecutiva es van fer en paral·lel, però quan les vacunes covid van sortir al mercat estaven igual de testades que les anteriors.
Les vacunes basades en tecnologia mRNA són igual de segures que les tradicionals?
Sí. Segueixen els mateixos protocols i controls de qualitat. La tecnologia i el procés de fabricació són diferents però han d’assolir els mateixos llindars d’eficàcia i seguretat. A part, la tecnologia mRNA té el gran avantatge que també té aplicacions en el camp de l’oncologia. Si algun dels múltiples estudis clínics que estan en fase avançada donen resultats, com és d’esperar, veurem vacunes mRNA contra diversos tipus de càncer. La majoria de gent va començar a sentir a parlar de les vacunes mRNA durant la pandèmia, però les empreses del sector feia més de 20 anys que existien i treballaven en el seu desenvolupament. Per això durant la pandèmia es va poder utilitzar. Una de les científiques pioneres en aquest camp, Katalin Kariko, va rebre el Premi Nobel de Medicina fa un parell d’anys.
Hi ha similituds en els processos de fabricació de vacunes humanes i veterinàries?
En general, els protocols de seguretat i els controls de fabricació tenen el mateix grau d’exigència. Els processos de producció i el tipus de maquinària també són molt similars. I tant les vacunes humanes com les veterinàries estan regulades per les mateixes agències públiques. El que canvia són alguns ingredients i evidentment els antígens.
Com condicionen les bones pràctiques de fabricació, el conegut control GMP, les compres, la validació de proveïdors i la possibilitat de fer canvis en els processos?
Qualsevol canvi en un procés de fabricació, no ja de les vacunes sinó d’algun ingredient o fins i tot d’un envàs, s’ha de registrar, reportar a les autoritats i aprovar prèviament. Un cop fet això, encara cal fer alguns lots de prova per validar que tot funciona correctament. Qualsevol canvi (d’ingredient, de packaging o simplement de proveïdor) està documentat i, en cas que s’autoritzi, pot trigar més d’un any a materialitzar-se. Les vacunes són el producte que té més controls de qualitat en la seva fabricació.
Quan parlem del que conté una vacuna, sovint pensem només en el principi actiu. Quin paper tenen la resta de components?
Les vacunes tradicionals porten quatre grans famílies d’ingredients: antígens, adjuvants, excipients i aigua purificada. Els antígens són l’element principal. Els adjuvants són sovint igual d’importants perquè són els encarregats de potenciar la reacció del sistema immunitari. Els excipients i l’aigua tenen funcions diverses com donar consistència o volum a la vacuna per poder injectar-la. Les vacunes mRNA tenen dues grans diferències versus les tradicionals. Els antígens són molècules de RNA missatger (en lloc de patògens activats o inactivats) i no porten adjuvants. Les molècules de mRNA van embolcallades en nanopartícules de lípids, que tenen la funció principal de protegir-les tot i que alhora també poden potenciar la reacció del sistema immunitari.
Vostè ha treballat en vacunes humanes i veterinàries. El concepte d’“una sola salut”, que vincula la salut humana, l’animal i l’ambiental, té una aplicació real?
El concepte d’“una sola salut” té molt sentit, perquè moltes de les malalties infeccioses que patim els humans ens han arribat com a variants de les animals. El mateix nom de les vacunes deriva del fet que la primera que es va desenvolupar contra la verola, fa més de 200 anys, es va basar en una versió menys agressiva de la verola de les vaques. Conèixer com funcionen els patògens animals genera sinergies a l’hora de desenvolupar vacunes contra els patògens humans.
Un mite és que les vacunes incorporen elements de control com microxips. Vostè, que adquireix els components, ha comprat mai microxips?
S’han dit moltes bestieses sobre les vacunes, com això dels microxips. Sempre des del desconeixement o a vegades fent servir mitges veritats. Hi ha algunes vacunes (com molts altres medicaments) que porten un xip RFID enganxat a l’etiqueta exterior, simplement per tenir traçabilitat dels lots i per evitar falsificacions. Són xips com els que podeu trobar al supermercat o en una botiga de roba per evitar furts o controlar els estocs, però en cap cas formen part de la dosi que s’injecta als pacients. Oi que no us passaria pel cap dir a la gent que no es posés una samarreta del Zara o uns pantalons d’El Corte Inglés perquè porten xips a les etiquetes?
Però des de la indústria, com es poden combatre els discursos antivacunes?
Hi ha dos grans arguments en favor de les vacunes. En primer lloc, fa més de 200 anys que se’n fabriquen (es van descobrir molt abans que els antibiòtics) i a dia d’avui podem dir que són l’invent que més vides ha salvat al llarg de la història. En segon lloc, les vacunes, com la resta de medicaments, són el producte fabricat per humans que més controls passa i més garanties de qualitat pot donar. Respecte a la seva eficàcia, les dades estadístiques són clares i contundents, però només cal veure el nostre entorn: quanta gent coneixeu que s’hagi posat malalt o mort de poliomelitis, verola, diftèria o tètanus?
Jo, ningú.
Jo tampoc, però a l’època dels nostres avis i fins i tot dels nostres pares, eren malalties comunes i molta gent moria o en patia seqüeles importants. La desaparició a efectes pràctics d’aquestes malalties s’ha aconseguit gràcies principalment a les vacunes. Dit això, el moviment antivacunes es basa principalment en rumors, sospites conspiranoiques, malentesos i creences, no pas en dades científiques. És bo informar-se i demanar transparència tant a les autoritats com a les empreses fabricants, però és un error qüestionar la vacunació en general. Ser antivacunes és un acte de fe (o de poca fe en la ciència) i per això, per molts arguments i dades que es donin, sempre hi haurà gent que no es voldrà vacunar, de la mateixa manera que encara hi ha gent que creu que la Terra és plana.
