La Sança té 9 mesos i aquest gener ha començat a l’escola bressol El Cargol, a Boi de Lluçanès. Des d’aquest curs, el consistori, amb una petita inversió, ha habilitat un espai a l’antiga casa del mestre perquè serveixi d’oficina. “Se’ns havien acabat els permisos i havíem de buscar un lloc on ella estigués a gust”, relata a Adriana Llopis, la mare de la Sança.
En el seu cas, tenir un espai des d’on poder teletreballar, va ser un factor decisiu per escollir escola bressol. Llopis valora l’acompanyament que fan des de l’escola i l’atenció que pot oferir a la seva filla mentre teletreballa, com ara poder mantenir la lactància materna. De moment, comparteix l’espai amb una segona mare.
La Carina Serra és una de les mestres i la directora de l’escola bressol El Cargol. Defensa l’aposta per un espai on les mares puguin teletreballar perquè s’alinea amb el tarannà i la manera de fer de l’escola.
L’espai per al teletreball, explica Serra, va sorgir d’una mare de l’escola, que amb dues filles, una d’elles encara bastant petita i a qui encara alletava, havia de tornar a treballar. La mare tenia la necessitat de poder compaginar l’acompanyament a la seva filla, sense haver de deixar de donar el pit, i el fet de treballar a distància.
L’Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, de poc més de mig miler d’habitants, de seguida va veure amb bons ulls que habilitar un espai dins l’escola bressol era una bona idea per ajudar les famílies a seguir amb l’aposta per l’escola.
També per seguir vivint al territori i poder-s’hi vincular. És així com van renovar un espai als baixos de l’antiga casa del mestre, un edifici separat, però dins el recinte de l’escola i a escassos metres de l’espai principal on hi ha les criatures. Es van pintar les parets, s’hi van col·locar un parell de taules de treball i es va connectar a internet. També s’hi va habilitar una butaca, per a quan les mares necessiten alletar les criatures.
Mantenir la lactància
Adriana Llopis treballa al Baix Llobregat, però pot fer teletreball un parell o tres de cops per setmana. Havia de tornar a treballar, però volia fer-ho a prop de la seva filla per poder mantenir el vincle. Viuen a un altre municipi del Lluçanès, “però poder venir aquí va ser el punt fer-nos decidir a portar la nostra filla perquè la cuidin mentre jo estic treballant”.
De fet, quan havia de tornar a la feina, es va plantejar la utilització dels tirallets, “però era molt complicat, no podia aconseguir el volum necessari per poder mantenir la seva alimentació”. “Poder tenir un lloc on puc seguir donant el pi normalment sense haver de tenir en compte aquest tipus de dispositius, per mi va ser molt més relaxant mentalment”, relata.
Llopis també té entrada flexible a la feina i es mostra contenta perquè pot atendre “amb calma” les necessitats de la Sança. “Si algun dia hem d’anar una mica més a poc a poc o venir més tard, doncs no hi ha problema”, explica.
Les necessitats de l’infant, al centre
Carina Serra explica que a l’escola les necessitats de l’infant se situen al centre. En els casos dels alumnes que les mares poden teletreballar allà mateix,
Serra destaca que a les criatures, i també als pares, els dona molta “tranquil·litat” el fet de saber que són allà. Els infants fan les seves rutines habituals, i quan veuen, per exemple, que una de les criatures requereix l’atenció de la mare, o simplement té gana, l’acompanyen fins a la mare.
Allà la progenitora atura per uns moments la feina, els calma o, si es dona el cas, els pot donar el pit. Quan acaba aquest moment, els infants tornen amb els seus companys.
En la línia de situar les necessitats dels infants al centre, Serra afegeix que per les criatures saber que tenen la mare a prop els dona “molta seguretat”. “Evidentment que amb nosaltres les mestres també creem vincles, des de la tendresa i l’amor que els donem, però evidentment no és el mateix que una mare”, assenyala.
La directora lamenta que com a societat hi hagi moments en què hi ha mares que han de deixar d’alletar els seus fills o han de deixar de compartir moments amb la seva cria. “El fet d’estar junts en realitat forma part de la naturalesa humana”, destaca. “Tot són avantatges i la criança es pot viure d’una forma molt més acompanyada”, afegeix.
