El curs vinent l’escola d’Ogassa passarà de nou a cinc nens i podria tancar si no es troba una solució. L’Ajuntament vol incloure al centre el cicle inicial d’I1 i I2 per tal de tenir més alumnes. També rehabilitarà dos pisos de la Cooperativa per llogar-los a parelles amb fills. La problemàtica preocupa altres municipis de mides semblants, que reconeixen que viuen pendents dels naixements i de l’arribada de noves famílies que necessiten habitatge.
El futur de l’escola pública l’Esquirol ZER Vall del Ter d’Ogassa perilla. Enguany, el centre educatiu compta amb nou nens, però per al curs vinent només en quedaran cinc. Marxaran quatre alumnes que fan sisè de Primària cap a l’institut escola Mestre Andreu de Sant Joan de les Abadesses.
Quan una escola es queda amb només cinc alumnes o menys, el Departament d’Ensenyament fa un avís abans de tancar-la definitivament i “analitza el padró per veure si hi ha molts nens que poden venir-hi”, apunta l’alcalde d’Ogassa, Albert Solà (IpO-ERC). Segons la població de l’Idescat del 2023, Ogassa té 228 habitants i gairebé un 40% són persones de més de 65 anys.
La manca de nens és un problema greu, però l’Ajuntament s’ha posat les piles i baralla diverses solucions per evitar el tancament de l’escola.
En primer lloc, el consistori va reunir-se aquesta primavera amb Ensenyament per tal d’incloure el cicle inicial d’I1 i I2 (nens d’1 i 2 anys) a l’escola. Ara el centre educatiu només acull infants d’entre 3 i 11 anys. La bona notícia és que hi ha tres nens d’1 any que podrien començar el curs vinent al centre ogassenc, “perquè hi ha la voluntat dels pares de dur-los”.
Si els haguessin de dur a Sant Joan, allà pagarien una quota a la llar d’infants, que és independent del centre de Primària. Això també trauria pressió al municipi santjoaní, que no tindria tanta demanda i potser no hauria d’obrir una nova línia. “Fins i tot, podríem acollir nens de Sant Joan que no tinguessin plaça allà”, diu l’alcalde.
Amb aquests tres nens nous, el centre en tindria vuit (aquests tres, una nena de cinquè, dos de primer i dos d’I4). Una previsió que dona una certa continuïtat, “perquè tots són nens més petits i ens marxen els de cicle superior”, comenta la directora de l’escola, Dalia del Olmo, que compleix el primer curs al centre i és una de les dues mestres que hi treballen (una hi és a mitja jornada i n’hi ha una altra que ve els dilluns al matí a impartir cultura religiosa i valors).
Per poder encabir els nens d’I1 i I2 s’hauran de fer obres a l’escola. El centre, de 180 metres quadrats, és força ampli. Té dues classes (una per als grans i una per als petits), una cuina, un menjador, uns lavabos, una classe d’informàtica, una aula per fer suport amb la biblioteca i un pati.
Caldrà suprimir l’escala per pujar a l’Ajuntament (que està situat a la segona planta del mateix edifici) i fer-hi l’espai per a aquests nens. De passada, es farà una entrada lateral per entrar al consistori, “perquè l’Ajuntament no és accessible per a persones amb mobilitat reduïda o amb cadira de rodes”.
Les obres haurien de començar l’abril o el maig de l’any vinent a tot estirar, per poder iniciar el curs 2025-2026 a l’escola reformada, ja que tardarien entre dos i tres mesos a acabar-les. Mentrestant, s’haurà d’adaptar una sala de l’edifici de la Cooperativa perquè els alumnes vagin a fer-hi classe.
El finançament és clau per fer les obres, que tenen un cost de 180.000 euros. Per cada plaça que demanen (un total de 13) rebran una subvenció dels fons europeus Next Generation de 10.190 euros.
A aquests 132.470 euros s’hi podria sumar una ajuda de la Diputació de Girona i del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) fins al 2028, que també serviria per millorar la sala de plens, que és molt petita i no s’hi poden fer actes importants, i fer actuacions de millora d’eficiència energètica al consistori.
El problema principal d’Ogassa és que necessiten gairebé el cent per cent dels diners de subvencions, perquè l’Ajuntament no pot demanar cartes de crèdit.
Ogassa, que havia tingut un deute del 400%, ara el té del 153%, molt per sobre del 120% permès per llei i, per tant, està dins d’un pla de sanejament (el 2014 el deute era d’1,3 milions d’euros i ara és de 600.000). Amb un pressupost d’uns 400.000 anuals van molt justos per pagar nòmines i fer el manteniment del dia a dia. Posar-hi fons propis és gairebé una utopia.
Pisos per atraure parelles amb fills
Paral·lelament, a l’edifici de la Cooperativa obrera la Surroquina, just davant de l’escola, l’Ajuntament vol rehabilitar dos pisos municipals per llogar-los a parelles amb fills en edat escolar. Són dos habitatges d’entre 70 i 80 metres quadrats que permetrien l’arribada de nous infants per mantenir l’escola viva.
Està previst tenir-los acabats al febrer i llavors es traurien a concurs públic. Rehabilitar els pisos costarà 220.000 euros. Per ara tenen dues subvencions que s’eleven als 156.000 euros. Esperen obtenir-ne una més de 36.000 per arribar a uns 192.000 euros, però encara els faltarien diners.
De totes maneres, sense la venda d’una casa de titularitat municipal hauria estat inviable fer aquesta rehabilitació. Els pisos i l’escola són vasos comunicants. Tancar-la després de més de quaranta anys oberta seria un cop dur i “el poble perdria molta vida i dinamisme”, però l’Ajuntament està en el bon camí per salvar-la.
