A més d’invasius, corrosius i insalubres, els tèrmits també poden resultar sacrílegs. Una plaga d’aquest devastador insecte, que avança amb colònies de milers d’individus, es va colar dins de l’església del Carme, a Vic, malmetent alguns dels espais sagrats d’aquest temple barroc. Sortir del malson, que s’ha allargat prop de quatre anys i ara sembla a la recta final, ja ha costat fins ara prop de 50.000 euros a la parròquia.
Va ser el mateix rector del Carme, mossèn Joan Mir, qui la primavera de 2019 es va adonar que hi havia un forat en un dels confessionaris de fusta de la Capella Fonda o del Santíssim, situada al fons del presbiteri. Un primer diagnòstic de seguida hi va posar nom: tèrmits. En concret, la variant anomenada subterrània (Reticulitermes banyulensis), que viuen de la terra humida i ataquen les estructures de fusta.
La plaga hauria irromput per algun punt de l’estança del Santíssim i saltat cap a les capelles de la banda esquerra de la nau central, devorant els elements de fusta i alguns finestrals de dependències interiors. “S’ho havien anat menjant tot”, recorda el rector. Els tèrmits van arribar fins a l’escala que condueix a l’orgue, però no van acabar d’accedir fins a l’instrument –que, per contra, sí que pateix d’un problema de corcs–. “Per sort, no van acabar de donar la volta a tota la nau”, apunta Mir.
El termiter s’hauria original en algun punt de la Bassa dels Germans Maristes, que queda just darrere l’església. Aquests insectes necessiten aigua i cel·lulosa per al seu desenvolupament, “i s’acostumen a posar en soques velles on hi ha hagut alguna tala”, apunta Jordi Sentmartí, especialista en control de plagues i responsable de Senplag, l’empresa de Santa Cecília de Voltregà que ha portat directament el cas. De fet, uns mesos abans ja havien intervingut en la casa veïna, al local que durant anys va ocupar la desapareguda galeria d’art El Carme. Tot tindria un focus comú.
En el cas de l’església, l’actuació fumigatòria ha consistit en un tractament injectable múltiple. Encara ara hi ha instal·lades algunes de les caixes que contenen esquers de cel·lulosa, que han contribuït a debilitar la colònia. El sistema requereix d’un control periòdic, durant tres o quatre anys, per validar la seva eficàcia. “L’any passat ja no hi vam detectar activitat”, diu Sentmartí. Si aquesta primavera el resultat també és negatiu es podria donar per erradicada la plaga.
Els efectes corrosius dels tèrmits han obligat a remodelar tota la Capella Fonda. S’han eliminat els antics confessionaris i s’han revestit de nou les parets. A la nau central també s’ha actuat en alguna de les capelles laterals. Queda pendent de trobar finançament per refer l’altar de Sant Albert, on són ben visibles els estralls dels tèrmits. Tot plegat ha tingut un cost: prop de 50.000 euros, que s’han cobert a través de donacions particulars i de la Fundació Puig-Porret, patró històric del temple.
Sentmartí apunta que les plagues de tèrmits són “habituals” a les ciutats; i no són una excepció dins d’una església. Ells mateixos han actuat els últims anys en altres temples de la comarca.
