La fenologia és la ciència que estudia la relació entre el clima i les estacions i, per tant, quins efectes generen la sequera o els augments de temperatura sobre el cicle de vida de les plantes i animals. Pels experts i observadors que s’hi dediquen, l’hivern càlid que viu Catalunya s’està traduint en un degoteig de fenòmens curiosos. I amb el denominador comú que s’avancen a la seva temporada habitual. Tal com recollia l’edició de dilluns d’EL 9 NOU, el passat mes de desembre va ser el més calorós dels últims 70 anys a Vic, però en tot el 2022 Osona va registrar una temperatura mitjana de 15 graus, dos per sobre del comú. Una de les conseqüències d’això és que en aquesta comarca, però també al Ripollès i com a mínim al Solsonès, la Vall d’Aran, la Noguera i la Garrotxa, les erugues del pi han avançat la seva baixada a terra en gairebé dos mesos.
Segons Mireia Banqué, coordinadora de la plataforma de ciència ciutadana AlertaForestal, es tracta d’una espècie que evoluciona superant fases. Les papallones ponen els ous a les capçades dels arbres a l’estiu, els quals eclosionen entre finals d’agost i setembre. A partir d’aleshores les larves s’alimenten de brots i fulles, tenint com a base d’operacions les característiques bosses de filament blanc que destaquen en mirar els pins. Per norma general, o com a mínim fins ara, les erugues tancaven la seva vida a les capçades a finals de gener, però la sequera i les altes temperatures del 2022 els han avançat el cicle i des de principis de desembre ja es pot observar a boscos d’Osona i el Ripollès les seves particulars processons. Desenes d’insectes en filera que baixen dels troncs buscant un lloc on enterrar-se. En aquest emplaçament, explica Blanqué, “hi fan una mena de caputxó de closca tova, un sac de dormir on realitzar la metamorfosi i reaparèixer com a papallones a l’estiu”. Posteriorment torna a començar la sèrie de pondre els ous.
Un cop s’enterren, les erugues no tenen un cicle prefixat de mesos a l’estil de la gestació d’un mamífer, sinó que poden passar-se fins i tot anys esperant les condicions òptimes de temperatura i precipitació per ressorgir a la superfície. Això significa, per tant, que l’hivern càlid no pertorba directament la supervivència de l’espècie, però, tal com diu Blanqué, sí que es pot alterar la cadena tròfica d’éssers vius que, com els ocells, s’alimenten de la processionària del pi en diferents fases, sigui com a larva, eruga o papallona.
Els rosers de muntanya i la ginesta estan florint molt més d’hora
Una altra singularitat del tombant del 2022 al 2023 és que s’ha avançat la floració de plantes que normalment esclaten a la primavera, entre les quals els rosers de muntanya (van entre quatre i cinc mesos més d’hora) i la ginesta (tres mesos). Segons destaquen des del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que recopila les dades mitjançant la feina de voluntaris d’entitats com RitmeNatura o AlertaForestal, aquests canvis en les plantes també generen les seves conseqüències: s’allarga el període en què elles mateixes “estan actives” i augmenten el consum d’aigua, de manera que la vegetació arbustiva en capta més i, per tant, és probable que n’arribi menys als camps.
El gran problema de fons és, amb tot, que els canvis no es donen simultàniament en totes les espècies, de manera que des del CREAF alerten del risc que les flors s’obrin ara però els insectes no apareguin i després hi hagi problemes en la producció de fruits per falta de polinització. Si ara s’intensifica el fred i comença a glaçar, també pot disminuir la viabilitat i fertilitat de les plantes a causa de la mort o el debilitament de les flors.
Malgrat que no està provat si ha succeït a Osona i el Ripollès, una tercera derivada de l’hivern càlid a Catalunya és el desplaçament de la temporada de mosquit de l’estiu a la tardor i principis d’hivern. A Barcelona se n’està detectant molts exemplars comuns i tigre fora de temps.
