Esperar a l’estació del tren i que el comboi no vagi a l’hora o fins i tot ni tan sols arribi és una situació que malauradament a la línia R3 es repeteix més sovint del que els seus passatgers voldrien. En ocasions, la causa és una incidència greu, com la viscuda aquest dimarts, quan el pantògraf d’un tren es va enganxar a la catenària entre Sant Quirze de Besora i Ripoll, al voltant de quarts de 6 del matí.
L’afectació va obligar a tallar la circulació en els dos sentits i es va establir un servei d’autobús alternatiu entre Torelló i la capital ripollesa amb parades a Sant Quirze i Borgonyà fins que es va recuperar la normalitat al servei, cap a les 12 del migdia.
La sensació dels usuaris de l’R3 és que les afectacions, amb major o menor mesura, són un inconvenient habitual en els desplaçaments en tren. De fet, així ho avala un informe elaborat pel Departament de Territori, que xifra en 831 les incidències greus –amb més de cent minuts de retard acumulat entre els trens afectats– ocorregudes el 2022 a la totalitat dels serveis de Rodalies i Regionals.
D’entre les 831 incidències, i segons les dades a les quals ha pogut tenir accés EL 9 NOU, 140 ocorren a les estacions i vies per on passa l’R3, el que ascendeix a un 16,8% de les afectacions registrades. El problema, doncs, no és exclusiu de la línia, però sí que esdevé una bona mostra del degoteig continuat d’incidents al sistema operat per Renfe.
Pel que fa a la ubicació, del total d’afectacions a l’R3, un xic més de la meitat, 75, es van produir fora de Barcelona, des de Montcada Bifurcació, on es troba el primer enllaç amb altres línies (R4 i R7), fins a Puigcerdà. Del total, 23 incidències van ocórrer en territori osonenc i 10 al Ripollès, amb dues que van afectar els trams d’enllaç entre ambdues comarques.
L’informe presentat aquesta setmana esmenta també les causes que provoquen els incidents. N’hi ha de ben diverses: des d’avaries en el cablejat o els sistemes de tracció i frens dels combois fins a avaries en el subministrament d’energia, les portes o el sistema de telecomunicacions, a més de la presència d’obstacles o els trencaments de carrils.
Com que bona part de les afectacions es podrien atribuir a problemes de manteniment i gestió, des del govern de la Generalitat van reclamar dimarts a l’Estat “l’imprescindible i urgent traspàs integral” del servei de Rodalies, per tal que “sigui el govern de Catalunya qui gestioni aquest servei públic, amb una infraestructura i recursos adaptats”.
Els incidents arreu del territori, a més, han superat per primera vegada el llindar dels 800 i es troben per sobre dels 706 de l’any 2021, els 631 del 2020 o els 797 del 2019. L’informe també indica que els minuts de retard acumulats s’han doblat en els últims 10 anys: dels 200.000 minuts del 2011 als prop de 400.000 del 2022. A l’R3, només comptant les incidències a Osona i el Ripollès, hi va haver 7.334 minuts de retard, una mitjana de 20 minuts per dia –a repartir entre tots els trajectes–, sense comptar els d’incidents de menor impacte.
LA GENERALITAT, OBLIGADA A PAGAR
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat la Generalitat a pagar 80,92 milions d’euros a Renfe per l’ampliació dels serveis de Rodalies que s’han anat fent a petició del govern des de l’any 2016, després del traspàs parcial que es va fer el 2010. El deute que reclama la companyia es deu a serveis extres que la Generalitat hauria demanat i que no estarien inclosos en el pacte, així com per l’augment aplicat per Adif l’any 2016 al cànon que fa pagar perquè els trens passin per les seves infraestructures.
L’executiu català reconeix el deute per l’augment de serveis, valorat en 57 milions d’euros, però no hauria abonat l’import sol·licitat argumentant que la resta de la quantitat reclamada, la corresponent al pagament del cànon, és competència del Ministeri de Transports. Davant la negativa rebuda tant en l’àmbit tècnic com polític, l’operador finalment va optar per la via judicial. Ara, la Generalitat estudia si recorrerà la sentència del TSJC.
