Lourdes Casademont
L’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter està fent una prova pilot per ensenyar els seus alumnes de 1r d’ESO a tenir un major coneixement d’ells mateixos per afrontar millor la incertesa i els fracassos i guanyar en benestar. El programa es basa en la psicologia positiva i està liderat per Elisenda Tarrats, professora i investigadora del grup de recerca Emprèn de la UVic-UCC. “Els donem eines per millorar la seva resiliència i benestar”, explica a l’ACN la investigadora. A partir de treballs en grup i activitats pràctiques, els alumnes aprenen noves habilitats. “Els efectes són progressius i hi ha efectes colaterals com la millora de la relació amb els altres i una millor motivació amb els estudis”, afirma. El projecte durarà 4 anys.
L’adolescència és un moment d’efervescència emocional i de descobriments en un sentit molt ampli. “Sabem que hi ha un percentatge d’alumnes amb problemes d’ansietat i de depressió”, detalla Tarrats, tot dient que, “amb l’acceleració de les noves tecnologies, l’adolescència no és fàcil”. El que es busca amb aquest programa, batejat amb el nom de ‘Hallenge’ (de la suma de Happy i Challenge), és donar-los eines per millorar en el seu autoconeixement, detectar les seves fortaleses i debilitats, marcar-se objectius i aprendre a “tornar-se a aixecar” davant les adversitats, entre altres habilitats.
La investigadora subratlla que, darrere del projecte, hi ha una metodologia científica que funciona – el fundador de la psicologia positiva va ser Martin Seligman-, alhora que es fan testos inicials i testos al final per veure la seva evolució. El projecte es va adaptant a les necessitats de l’alumnat. “És un procés progressiu on es treballa el seu interior, no és com dir m’han donat una pastilla de psicologia positiva i ja estic fantàstic i meravellós, no és això”, remarca.
A mesura que es van incorporant les habilitats també es poden copsar efectes colaterals com ara una millor relació amb els altres o fins i tot més motivació als estudis. “Saber quines són les teves fortaleses també fa que el camí sigui més senzill”, recalca la investigadora.
“Treballar en grup no és la meva cosa preferida”
Entre les pràctiques fetes fins ara hi havia escriure i representar una obra de teatre on treballaven la “contaminació emocional i l’efecte bumerang” i com les conseqüències són unes o altres segons la resposta a cada situació. Ester Alsina, una de les dues orientadores educatives del centre que participen al projecte, explica que aquest va ser un dels reptes per “buscar propostes adaptatives a situacions quotidianes”. Una de les participants va ser la Jasmeen Kaurp, alumna de 1r d’ESO, detalla que havien de treballar dos nois i dues noies en tasques com escriure el guió, practicar i portar tot el material. Admet que l’experiència en alguns moments se li va fer “pesada”, però tot seguit fa autocrítica: “A mi, treballar en grup no és la meva cosa preferida”. I admet que, precisament, aquest és un aspecte que sap que ha de millorar.
Una altra pràctica que van fer és la tècnica del sandvitx. En Marçal Canadell, també alumne del centre, ho té clar: “És fer una crítica constructiva perquè una altra persona pugui millorar allò que fa malament o que no agrada a les altres persones”. Per ell, va ser un exercici molt interessant que també s’ha aplicat a ell mateix: “M’agradaria millorar com et poses en el lloc de les altres persones més fàcilment”.
“Cada nano és un món”
Ester Alsina admet que l’adolescència en sí pot ser una fortalesa i a la vegada una debilitat. “És un moment vital que ho viuen de forma molt intensa i poden ser una esponja de coneixement, però, si alhora va acompanyat d’una situació complexa i amb temes pendents de resoldre, els pot desorientar i desmotivar”, afirma. L’orientadora creu que incorporar la psicologia positiva és molt beneficiós a aquestes edats i creu que fins i tot s’hauria de començar a P3. Des del seu punt de vista, “cada nano és un món”, i del que es tracta és de donar aquest espai de coneixement i consciència a cadascú d’ells per seguir millorant. “És molt necessari”, remarca.
Tarrats ja fa temps que aplica aquesta metodologia a estudiants de la UVic-UCC amb bons resultats i també va creure interessant portar-ho a alumnes més joves. El programa d’entrenament de psicologia positiva ha començat amb el centenar d’alumnes de 1r d’ESO i s’allargarà fins que facin 4t d’ESO a banda d’anar incorporant els alumnes que comencin l’ensenyament obligatori al centre.
{{ comment.text }}