“La llei de l’eutanàsia és per poca gent, però que ho necessita molt”

El 25 de juny de 2025 es compliran quatre anys de l’entrada en vigència de la llei de regulació de l’eutanàsia. La seva aprovació forma part de la reivindicació de l’associació pel Dret a Morir Dignament, que avui en dia encara continua treballant per garantir-ne l’aplicació. L’actual presidenta de l’entitat, Cristina Vallès, es va vincular a la causa després de veure el patiment de la seva mare durant anys per una malaltia neurodegenerativa. Divendres va ser una de les entrevistades al programa ... I bona lletra d’EL 9 TV. Després d’aquests quatre anys des de l’aplicació de la llei, hem normalitzat el fet que algú decideixi la manera com vol morir?No. Per norma, està normalitzat, però realment encara cal molta informació. Nosaltres agraïm moltíssim als mitjans de comunicació que tractin aquest tema, perquè hi ha molta gent que encara no sap tot el que són els drets al final de vida. Davant d’això, el Departament de Salut també està realment convençut que cal fer aquesta campanya informativa, però estem encara en procés. Hi ha una xifra concreta de persones a Catalunya que han culminat el procés d’eutanàsia?La Comissió de Garantia i Avaluació fa un informe cada final d’any i dona els resultats de totes les eutanàsies que s’han demanat i les que s’han arribat a fer. Per exemple, l’any 2023, hi va haver 358 sol·licituds, de les quals se’n van aprovar 189 i finalment se’n van realitzar 142. Hi ha un decalatge, per tant, important. No és que hi hagi moltes eutanàsies que s’hagin denegat –que també n’hi ha–, sinó que hi ha persones que moren abans que se’ls hi pugui dur a terme. De totes maneres, el fet que n’hi hagi algunes que no s’autoritzen també vol dir que hi ha una revisió exhaustiva en cada cas.El context que cal perquè s’aprovi és molt complex. Ha de tractar-se d’una malaltia o patiment greus i incurables. La malaltia tots la tenim molt clara, però el patiment a vegades ens costa més d’imaginar-nos-el. Tot i així, aquí ho hauríem de tenir més fàcil, perquè comptem amb l’exemple de Ramón Sampedro (escriptor gallec i tetraplègic des dels 25 anys), amb la pel·lícula Mar adentro. Ell era la fotografia clara d’una persona amb un patiment insuportable i que li comportava unes impossibilitats per dur la seva vida amb normalitat. Per tant, la llei d’eutanàsia està pensada per poca gent, però és una gent que ho necessita moltíssim. És una llei garantista, per tant?Molt garantista. Hi ha un primer metge responsable, un metge consultor i la Comissió de Garantia i Avaluació, formada per gent especialista en bioètiques, psiquiatres, psicòlegs i juristes. Per tant, és un cúmul de gent que revisa tot el procés, des de si la persona està en un context eutanàsic, passant per si és competent per demanar-ho, fins a si ho fa lliurement. Aquestes serien les tres bases per poder demanar la llei. Quan el patiment és físic, comentava, és molt evident. Quan és psicològic, és més difícil fer l’avaluació?Sí. Per exemple, Ramón Sampedro no estava malalt. Ell no tenia un dolor permanent, sinó un gran patiment. Podria haver estat 25 anys més enllitat, ja que de fet era una persona absolutament competent, però ja no podia més. D’altra banda, també hi ha la persona que pot tenir una malaltia mental i que, per exemple, no pot sortir de casa seva i fer vida normal. Aquesta persona pot ser que consideri que a la seva vida hi ha un patiment que no pot aguantar més. I la llei no discrimina en absolut entre malalties físiques i mentals, però amb el procés d’aquestes segones hi ha una atenció molt més important per tal de diagnosticar què té la persona que demana l’eutanàsia. Destacava la xifra de casos, però a vegades són notícia precisament els que no arriben a aquesta xifra, com el de la Noelia, una noia tetraplègica de 24 anys, el pare de la qual va recórrer judicialment a la seva decisió, a través de l’associació Abogados Cristianos. Com és possible que passi això?En un cas d’aquests, s’eleva a la comissió, que normalment acaba de fer una última revisió, l’aprova, ho diu al metge responsable de la persona i es duu a terme. El cas de la Noelia, que era complex, es van reunir 19 experts i cadascun d’ells va dir que era una persona competent, que tenia un gran patiment i que era conscient del que estava demanant. Però l’última resolució, la de la Comissió de Garantia i Avaluació, és administrativa, no mèdica i, per tant, es pot recórrer. És a dir, davant de 19 experts, s’hi pot oposar una sola persona, un jutge?Exacte i, així, Abogados Cristianos ha trobat una escletxa per on posar un pal a la roda a la llei. És una qüestió purament ideològica. Desapareixerà mai aquest obstacle o hi pot ser sempre?Continuarà sent una qüestió administrativa i per tant, s’hi podrà recórrer. Aquí el dubte està en si té sentit que hi hagi una tercera persona que pugui interrompre un cas com aquest, quan l’eutanàsia només la pot demanar la persona per si mateixa. És absolutament antiètic que existeixi l’opció de posar-hi impediment. Tots podem entendre que un pare estigui dolgut, però no hi hauria d’haver ningú que s’hi oposés, sobretot després de la vista que en fan els experts. Des de l’associació expliquen que hi ha altres maneres d’assegurar-se una mort digna. Ho pot fer tothom?Sí, tothom que sigui major d’edat, competent i resident a l’Estat, tres condicions que, des de l’abril del 2024,comprova el metge de capçalera, pot signar el Document de Voluntats Anticipades. Poder fer-ho al CAP és una gestió que ens va costar d’aconseguir, però que s’ha vist que era absolutament necessària. A partir de l’abril del 2024, hi ha hagut un 60% més de registres del document. Amb això no només es pot demanar l’eutanàsia, sinó també tots els drets que tenim al final de la vida, com no allargar-la inútilment, accedir a una sedació final o demanar que la família no pateixi i no sigui la que hagi de decidir. El Fòrum de Debats organitza una sessió al voltant del dret a la mort digna L’auditori del Sucre de Vic va acollir divendres una xerrada sobre l’eutanàsia. La sessió, organitzada pel Fòrum de Debats, va comptar amb les intervencions justament de la presidenta de Dret a Morir Dignament, Cristina Vallès, juntament amb la metgessa especialitzada en cures pal·liatives a l’Hospital de la Santa Creu de Vic Anna Albó i l’educadora i escriptora Teresa Martí, com a testimoni de com tractar un familiar amb dependència i en procés d’eutanàsia. Al llarg del col·loqui, es va parlar de l’eutanàsia com un dret reivindicat, així com dels passos que se segueixen per dur-la a terme, des de la sol·licitud fins a l’execució, entre d’altres.

“La llei de l’eutanàsia és per poca gent, però que ho necessita molt”

Osona amb els Nens es dissol després d’estius sense poder rebre infants ucraïnesos i bielorussos

Una iniciativa sorgida a Tona demana l’eliminació del treball de recerca de Batxillerat a Catalunya

429 alumnes del Ripollès participen al programa Esport Blanc Escolar

Els transportistes es queixen de retards en la tramitació de les autoritzacions per circular

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l'atac a la comissaria de Vic

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Sis restaurants recomanats per la Guia Michelin a Osona i el Ripollès

Detenen dos treballadors de la Vall de Núria pel robatori de la caixa forta

Quin és el perfil professional més buscat per les empreses d'Osona?