12/01/2024
Segur que molts de vosaltres alguna vegada heu dit un mot o una expressió en comptes d’una altra perquè heu considerat que en un context determinat era malsonant, inconvenient o fins i tot tabú. I, en canvi, heu dit igualment el que volíeu dir, però d’una manera que us ha semblat més suau, més atenuada i més correcta. D’aquest recurs expressiu se’n diu eufemisme, i sol aparèixer en conceptes que pertanyen a àmbits com la mort, el naixement d’animals i persones, el sexe, i les necessitats fisiològiques, entre altres.
Per exemple, per no dir orinar hi ha qui diu “canviar l’aigua de les olives”, oi? O qui no ha sentit que tenir un càncer és tenir un “mal dolent”? Ens referim als cordons quan volem evitar dir collons –sovint davant dels més menuts–, i diem òndia en comptes d’hòstia, i coi o conxo per evitar dir cony. I sí, canviem l’aigua de les olives, però també fem un riu o fem pipí perquè dir pixar ens sona massa barroer i descarat, i diem paper higiènic, segurament, per no dir una altra cosa. D’entre tots els eufemismes, en tenim a cabassos per evitar pronunciar la paraula penis en segons quins contextos. I així sovint sentim dir-ne ocellet, nap, cua, cigala o batall (que és la peça metàl·lica en forma de porra suspesa a l’interior d’una campana per fer-la sonar colpint-la). La mateixa expressió caram no deixa de ser un eufemisme de carall, un altre mot que neix de la necessitat d’esquivar fer referència a l’aparell reproductor masculí d’una manera més directa.
Últimament molts mitjans de comunicació de tot el món es vanten de buscar l’expressió més directa i clara, sense paraules buides ni dissimulacions. Però també és cert que sovint a la ràdio o a la televisió sentim parlar de danys col·laterals, en comptes de morts, ferits o víctimes; i d’accions aèries per evitar dir bombardejos. Un altre tipus d’eufemismes, els periodístics. Però això ja donaria per a un altre ets i uts.
{{ comment.text }}