26/01/2024
En aquest número 10 ens acostem a un dels pobles amb més habitants d’Osona, proper a la denominació de ciutat. Documentat primer com a gual per creuar el riu Ter, curs d’aigua al qual deu la seva mida i vitalitat actuals, trobem primer el seu nom escrit com a Meseleo en documents que descriuen el recorregut entre Torelló i Roda de Ter, que al segle X ja eren nuclis de població importants. És per això que en molts dels primers documents va acompanyat de vado per assenyalar que és un punt per travessar el riu. Ni dos-cents anys després, però, ja trobem mencionat Manlevo amb l’ortografia evolucionada i relacionat amb una església de Santa Maria.
Al segle XIII, tres segles després de la primera menció documentada, les ortografies són molt variades: Manleubo, Manluebo, Manulevo… a causa d’aquestes diverses ortografies s’ha especulat moltes vegades que la seva etimologia prové de manus laevae, ‘mà esquerra’, ja que coincideix amb la situació del poble envers el riu Ter. Segons Coromines, autor de l’Onomasticon Cataloniae, això és una coincidència fortuïta però no hi ha proves de la pervivència d’aquesta arrel (laevae) enlloc més del territori català. Coromines defensa que l’origen del topònim és germànic, i des d’aquí no el contradirem, però tampoc negarem que Manlleu és a la riba esquerra del Ter i que si manus laevae “non è vero, è ben trovato”. El gentilici dels habitants de Manlleu és manlleuenc i manlleuenca.
{{ comment.text }}