L’augment de la reserva de places per a alumnes amb necessitats educatives específiques, ja sigui per situacions socioeconòmiques que generen desavantatge educatiu o per discapacitats o trastorns de conducta, ha estat una constant en els últims anys especialment a ciutats com Vic i Manlleu, on ja hi ha fins i tot més places d’aquest tipus, i aquest any diverses famílies de plaça ordinària han expressat el seu malestar per no poder escolaritzar a I3 els seus fills en cap dels centres escollits.
“Un canvi en la normativa l’any 2022 és el que va fer variar els criteris per la detecció d’aquestes necessitats i a Manlleu hem passat d’un 30% o 35% d’aquestes places a un 60% en tres anys”, explica el regidor d’Educació, Pere Puig.
Des de l’Ajuntament manlleuenc no amaguen que “és un problema complex amb el qual ens hem trobat aquest any i ens hi anirem trobant perquè per a uns pares un fill és el més important i tothom vol la millor educació triant la que consideri més adequada”.
A Manlleu són partidaris d’un canvi de normativa. “El model Manlleu tenia sentit quan els alumnes amb necessitats educatives específiques eren el 15% o el 20%, però quan les places ordinàries són minoria es complica molt.”
Creuen que ciutats com “Vic, Manlleu, Banyoles o Salt hauríem de liderar un canvi i això ja s’està començant a moure”.
Puig considera que “no s’ha de tocar ni una coma de l’essència del decret per evitar la segregació perquè és el país que tindrem demà, però si Osona ha crescut en 30.000 habitants en els últims 25 anys i els serveis són els mateixos és evident que tenim una societat més estrebada i no ens podem esperar a mirar-la”.
Pel govern de Manlleu, aquest canvi de normativa ha d’anar lligat a la ciutat a la construcció d’un nou institut escola per començar de nou el projecte del Puig-Agut per desegregar-lo i unir-lo a l’institut del Ter, que porta 14 anys en barracons.
“És clau crear un nou espai però alhora a l’escola actual fer-hi un centre de formació continuada, amb cicles formatius, escola d’adults i biblioteca, que també dignifica el barri”, comenta Puig.
Mentre s’espera la construcció del nou equipament llargament reivindicat per tots els grups polítics, el Departament d’Educació, a través de la comissió de garanties d’admissió, ha pres com a decisió extraordinària repartir en altres centres set alumnes a qui se’ls havia assignat el Puig-Agut sense haver-lo escollit, “ja que abans molts entraven a les segones o terceres opcions i ara no ha passat”.
A Vic la regidora d’Educació també mostra preocupació per la situació. “És un any complicat perquè el número de desempat ha deixat gent sense cap de les opcions que ha demanat. Com a regidora sap molt greu i no m’agrada que passi, però hi ha unes normes del joc”, diu Elisabet Franquesa.
En el mandat i mig que porta de regidora assegura que mai havia vist tants casos de gent que no ha entrat a cap dels centres escollits i que amb “490 alumnes que començaran el curs que ve pot semblar un percentatge petit però és alt”. Els casos de famílies més molestes segons la regidora ara mateix són set, tot i que n’hi ha d’altres “que entren amb opcions que no estan gens contents”.
Franquesa recorda que ara hi ha en marxa la matriculació i fins que no acabi aquest procés el 6 de juliol “no es pot pensar en noves mesures”, i també diu que les llistes d’espera són vigents fins al 6 de setembre i “fins llavors hi pot haver moviments”.
De cara a l’any que ve l’Ajuntament vigatà es planteja noves formes d’informar les famílies “perquè hem fet tres reunions sobre el procés però hi ha gent que encara no n’està ben informada de com funciona i com s’assignen les places en funció dels punts i les prioritats”.
En un context de risc de pobresa infantil elevat i on la meitat dels infants que neixen són de mare estrangera, amb una taxa de natalitat dues vegades i mitja superior a la de les dones nascudes a l’Estat, les previsions són que la dinàmica poblacional continuï sent la mateixa en els propers anys.
El Departament fa la planificació anual a través de taules locals, on també participen els ajuntaments, i és aquí on de cara al proper curs es poden estudiar mesures per a casos concrets com els osonencs, que encaixin amb el decret per reduir la segregació.
“Demanem una revisió del sistema”
“Esperem una resposta clara i una actuació efectiva davant una situació que s’ha tornat absolutament insostenible.”
Aquesta era la petició que la família Cels Delgado feia al Departament d’Educació i a l’Ajuntament de Vic la setmana passada en una carta al director publicada a EL 9 NOU. Evidenciaven així el seu malestar per l’assignació de places educatives a la ciutat i la seva protesta va tenir ressò a les xarxes socials, on va ser compartida per altres famílies.
Els Cels Delgado resideixen i treballen a Vic i perquè el seu fill comenci I3 l’any que ve se’ls ha assignat una escola concertada “que no volem i en cap cas formava part de les nostres opcions”.
Per això i després de conèixer les alternatives que els oferia Educació han pres la decisió de canviar de municipi i instal·lar-se a Calldetenes. “No m’havia plantejat mai marxar de Vic, però crec que és el millor que puc fer per ell. Ja hem anat a veure pisos i l’escola.
Em fa ràbia perquè no marxem amb la il·lusió que hauríem de tenir quan ho fas perquè vols. És com si ens haguessin fet fora”, diu Meritxell Delgado.
Ara té clar que vol que el seu cas serveixi per visibilitzar “la problemàtica que hi ha a la ciutat i per la qual demanem una revisió del sistema pensant en les famílies que venen a darrere nostre i que es trobaran el mateix”.
No descarten impulsar una recollida de firmes o fer alguna acció de protesta per reclamar “que es tingui en compte l’arrelament de les famílies i es respectin les preferències expressades durant la preinscripció”.
Tot i haver agafat el rol de liderar el malestar sorgit al seu entorn, Delgado explica que hi ha moltes altres famílies que es queixen que la situació actual genera “sensació d’injustícia”. Algunes d’aquestes es van reunir aquest dijous davant El 9 NOU per mostrar la frustració que senten.
