La neteja d’espais públics sempre aixeca polseguera. Si és prou exhaustiva, si s’hi dedica massa hores o en caldrien més, si els productes són els òptims… El que no és tan habitual és posar el focus en les persones que hi ha al darrere i en les seves condicions.
Dimarts, el tema emergia amb força al ple de l’Ajuntament de Manlleu.
El motiu és que el contracte de neteja d’edificis públics com escoles o equipaments esportius caduca aquest any i el servei s’ha de treure a licitació, un procediment en què l’equip de govern ha decidit eliminar el lot reservat a centres especials de treball (CET), és a dir, les empreses que asseguren un treball remunerat a les persones amb discapacitat i en garanteixen la inserció laboral.
La regidora de Medi Ambient, Montse Riu (Junts), explica que el canvi respon a “un tema exclusivament econòmic, en cap cas a una qüestió ideològica”.
Segons detalla, el conveni col·lectiu de l’empresa ordinària fixa un preu de 20,69 euros l’hora que varia a 23 en el cas del de les persones amb discapacitat: “No ens sentim gens còmodes havent de prendre aquesta decisió, però el conjunt del contracte de neteja són més d’un milió d’euros l’any. Amb l’actual situació econòmica de Manlleu, i amb el pla de sanejament actiu, hem de controlar molt bé les despeses”.
L’oposició en bloc va carregar dimarts contra la desaparició del lot reservat als CET, fins al punt que ERC va renunciar al seu torn de precs i preguntes.
“Tot i les bones paraules, d’esquenes trossegeu un contracte de neteja perquè no creieu en la inclusió social”, va etzibar la republicana Maite Anglada a Junts, “l’Ajuntament no s’ha de comparar amb una empresa. La responsabilitat que teniu com a càrrecs electes és promoure la integració de tots els col·lectius. Negar-los oportunitats laborals per por de perdre vots és d’una mesquinesa inacceptable”.
S’expressaven en sentit semblant Lleonard Sánchez, de la CUP, i el socialista Andreu Garcia.
Pel primer, els “CET tenen una funció molt més enllà del que és una feina. Representen una societat plural, complexa, rica… on tots hi cabem i on hem d’exigir que tothom hi pugui cabre”.
Garcia apuntava, per la seva banda, que “si no ho fa l’administració pública, qui ha de garantir els drets dels col·lectius més vulnerables? És en això que s’han de gastar els diners, no en parafernàlies irresponsables i electoralistes mentre contribueixen a marginar sectors de la societat”.
Més enllà del fons de la qüestió, l’oposició també va retreure a Junts “l’argúcia”, segons el PSC, de reduir la durada dels contractes de neteja per operar via junta de govern local i no haver de portar la licitació a ple.
Riu nega, però, que els canvis obeeixin a això: “És cert que el model anterior d’un any més dues pròrrogues de dos garanteix estabilitat econòmica de cinc anys sense tocar preus, però el 2027 haurem sortit del pla de sanejament i un contracte més curt ens permetrà replantejar-ho i valorar novament incloure el lot”.
