Manlleu i Vic lideren el rànquing de pobresa a la comarca d’Osona amb un 20,4% i un 17,1% respectivament, una xifra superior a la mitjana catalana que se situa en el 16,6%. Per contra, la mitjana de pobresa a Osona és d’un 12,5%.
És una de les dades que es desprenen de la primera diagnosi comarcal que ha elaborat el Consorci d’Osona de Serveis Socials sobre el sensellarisme i l’exclusió residencial. S’ha fet a partir de dades qualitatives i quantitatives recollides entre el febrer i el juliol del 2023 i amb la participació d’agents del territori. L’estudi situa la precarietat laboral-social i la falta de lloguer social entre els “factors desencadenants” del sensellarisme.
Aquestes dues ciutats, a més, també lideren la taxa de pobresa infantil, essent especialment significatiu el cas de Manlleu. Si bé la mitjana d’Osona és del 18%, aquesta localitat té un índex de prop del 33%, molt per sobre de la mitjana catalana que se situa en 24,2%.
Vic supera lleugerament la mitjana catalana amb un 25,7% de pobresa infantil. Per contra, la mitjana de pobresa senil a la comarca és molt per sota de la mitjana catalana. Concretament un 4,8% enfront del 8,3% a Catalunya.
Els resultats s’han presentat aquest dimarts a Vic. Es tracta d’una recerca liderada des de la càtedra UNESCO d’habitatge de la Universitat Rovira i Virgili i treballada conjuntament amb les quatre àrees bàsiques de serveis socials de la comarca representades per Mancomunitat La Plana, Ajuntament de Manlleu, Ajuntament de Vic, i Osona Acció Social.
Segons els impulsors, l’estudi vol ser una eina per detectar el sensellarisme i tenir per primer cop una visió comarcal de la problemàtica. Una eina que, segons diuen, “assentarà les bases” per a la futura redacció d’un pla comarcal.
Es tracta d’una radiografia que vol aflorar les situacions de sensellarisme, incloent també les diferents situacions de persones sense habitatges, com ara allotjaments temporals, habitatges inadequats (infrahabitatges, en estat ruïnós, etc) i habitatges insegurs (violència domèstica, risc de desnonament, entre d’altres).
El perfil de les persones sense sostre
Segons la dades recollides, el perfil principal de la persona sense sostre és un home de mitjana edat -entre 35 i 55 anys-, en alguns casos d’altres nacionalitats, i molt sovint amb addiccions i problemes de salut mental associats. Els factors desencadenants del sensellarisme són la precarietat laboral i social i la manca de lloguer privat, seguit amb més distància d’altres factors com l’encariment del preu de l’habitatge – el preu del lloguer mitjà ha crescut prop del 40% en 10 anys, situant-se de mitjana en màxims històrics, 564 euros.
Actualment hi ha 1.045 persones inscrites al registre sol·licitant d’habitatge amb protecció oficial, si bé des del 2012 que pràcticament no se n’ha construït de nous. Segons l’estudi, això dificulta molt l’accés a nous demandants i ha fet disparar els relloguer d’habitacions a preus elevats.
En xifres absolutes, durant el 2021 Osona va acollir 26 persones en pisos d’estada temporal i 17 en alberg. Van atendre 287 persones amb el servei de mediació i 166 més per situació de vulnerabilitat energètica. Destaca també la dada de 92 joves atesos per situació de vulnerabilitat i participants al projecte Sostre 360. En el cas concret de l’alberg de Vic, es desprèn que “les 25 places no són suficients per cobrir les necessitats actuals”. De mitjana, allotja unes 145 persones a l’any, amb estades de 2-3 mesos.
El servei de distribució d’aliments està present en un 61% dels municipis de la comarca. Per xifres, Vic lidera el rànquing amb l’atenció a 682 famílies, seguit de Manlleu (400), Tona (389), Centelles (219) i Taradell (104).
Pel que fa als ajuts, un total de 331 persones van rebre un ajut d’urgència social, 352 per subministraments i 129 persones per a activitats esportives. Pel que fa als ajuts llibres, en total se’n van atorgar 2.090. En el cas dels ajuts per pagament de lloguer, els demandants s’han triplicat en deu anys.
Habitatges sense serveis bàsics
L’estudi també assenyala tres factors vinculats en l’exclusió residencial: la pobresa energètica, l’ocupació d’habitatges i les situacions irregulars. S’estima que a Vic i a Manlleu tindrien 450 i 250 llars sense subministraments bàsics mentre que molts municipis afirmaven tenir menys de 10. Pel que fa als habitatges ocupats, l’estudi xifra en aproximadament uns 200 habitatges ocupats a Manlleu, un centenar a Vic -de les quals 4 o 5 són conflictives- i Torelló uns 30 si bé la majoria de municipis restants parlen de menys de 10 ocupacions. La presència de màfies en l’habitatge que s’aprofiten dels col·lectius més vulnerables és una altra problemàtica que també s’ha detectat.
La manca de coneixement del parc d’habitatges buits és una altra realitat detectada. Només un 19% tenen un cens d’habitatges buits si bé un 24% tenen previst fer-ho en els propers 4 anys.
L’estudi, a més, subratlla la importància de les entitats socials per fer front al sensellarisme i l’exclusió residencial al territori. La diagnosi també situa altres factors negatius com ara la manca de protocols consensuats al territori amb temes com l’empadronament i les ocupacions il·legals; la falta de competències per gestionar la problemàtica des del món municipal o la manca de recursos per als joves que, un cop surten dels centres de menors, es veuen “arrossegats” a situacions de sensellarisme per la falta de recursos.
{{ comment.text }}